A dia d’avui, a Catalunya disposem de més coneixements assequibles sobre l’estat i tendències de la majoria dels hàbitats, sistemes i processos naturals, dels que mai havíem tingut a l’abast. El desconeixement, doncs, ja no pot ser cap excusa, ni per a l’omissió, ni per accions contraproduents.
El terme observatori fa anys que va desbordar l’àmbit astronòmic o meteorològic, per estendre’s cap altres àmbits o dimensions de la realitat física que ens envolta. Els darrers anys, a Catalunya s'han multiplicat els observatoris vinculats amb la sostenibilitat ambiental. Uns observatoris que no sols apleguen dades, sinó indicadors i els interpreten. Generen coneixement, el publiquen i el posen a disposició de la societat. Fan, doncs, una encomiable tasca de transparència informativa. Per tenir opinions fonamentades sobre els reptes ambientals i de sostenibilitat, és convenient saber quins observatoris tenim en funcionament a Catalunya, i què ens ofereixen.
Hem seleccionat deu observatoris, relacionats amb els sistemes naturals i la sostenibilitat ambiental a Catalunya, des de la perspectiva de l'interès públic. No hem inclòs observatoris comarcals o locals, ni tampoc observatoris vinculats a grups faunístics o florístics, tot i que n’hi ha de molt encomiables, ni d’àmbits o polítiques sectorials que incideixen en la sostenibilitat ambiental.
Observatori de la Natura de Catalunya creat el 2022, és l’ens de referència responsable de millorar l’organització, la integració, el tractament, la difusió i l’accés de la informació sobre el patrimoni natural i la biodiversitat a Catalunya. L’any 2020 va publicar el primer informe sobre l’estat de la natura a Catalunya, clar i informatiu; només li manquen els sòls i la geodiversitat, que és previst completar en la propera edició.
Observatori Forestal Català, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, creat el 2012, orientat a les empreses i entitats del sector, que hi son registrades i identificades. Ofereix indicadors sobre les característiques els boscos, certificacions forestals, incendis forestals, productes i serveis ambientals forestals.
Observatori del Paisatge de Catalunya: creat el 2005, és ens d'assessorament de l'Administració i de conscienciació de la societat en matèria de paisatge. Estudia el paisatge, elabora propostes i impulsa mesures de protecció, gestió i ordenació del paisatge, a escala de Catalunya i regional, com ara les Cartes del Paisatge, o els Catàlegs de paisatge, adjunts als plans territorials parcials. El web ofereix també interessants recurs externs sobre pedra seca, arbes monumentals, jardins, paisatges industrials i sonors.
Observatori de Drets Ambientals i Sobirania Alimentària: entitat cívica, dedicada al fer un seguiment dels drets humans (a l’habitatge, al treball, a l’educació, a la salut, a l’alimentació, a l'ambient sa) en relació a d’altres drets com els civils, polítics i drets patrimonials. Combina la incidència política amb la recerca, l'assessorament, l’organització de formacions i jornades i el litigi estratègic. Així, es promouen investigacions i publicacions, s'organitzen seminaris i cursos i s’acompanyen reivindicacions i lluites populars.
Observatori de l’alimentació creat l’any 1994 pel Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, format per un equip d’investigadors que estudia les pràctiques i actituds alimentàries en la producció, distribució, consum i reciclatge,en qualsevol de les fases de la cadena agroalimentària, i està al servei dels actors de la vida econòmica i social.
Observatori del món rural – Creat pel Departament d’Agricultura (ara Acció climàtica) l’any 2017, publica informes anuals, amb tots els indicadors oficials més rellevants del dinamisme del món rural català i la seva evolució respecte de l'urbà.
Institut Català de Recerca per la Governança del Mar òrgan de cooperació entre la Direcció General de Pesca i Afers Marítims i l'Institut de Ciències del Mar (CSIC) amb autonomia de gestió, va publicar el primer informe sobre l'estat de les pesqueres de Catalunya corresponent a l’any 2019. Ha generat informes sobre el sector pesquer recreatiu i professional, evolució de captures i preus, la brossa marina, etc.
Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible creat el 1998, és l’òrgan d'assessorament estratègic de la Generalitat de Catalunya en matèria de sostenibilitat. Fa funcions d’observatori de sostenibilitat, mitjançant l’elaboració i publicació d’estudis i informes en tots els àmbits clau: aigua, energia, biodiversitat, territori i mobilitat, alimentació, residus, població i demografia, societat i equitat, governança, economia, ciència i innovació, etc. A destacar les nombroses jornades, publicacions i successius informes sobre el canvi climàtic.
L'Agència Catalana de l'Aigua duu a terme seguiments d'indicadors de l'estat ecològic i hidrològic de les masses d'aigua de Catalunya (rius, zones humides, aqüífers, etc.) i en publica informes periòdics que permeten conèixer l’estat, tendències, el grau de compliment dels objectius establerts per la Unió Europea, a més de projectes i estratègies. Algunes de les seves competències estan limitades a les conques internes, que cobreixen la meitat de Catalunya, tot i que en elles hi viu la majoria de la població.
El Grup de recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management, de la Universitat de Barcelona, es dedica a l'estudi dels processos hidrològics i ecològics de les conques fluvials, amb atenció especial als rius temporals i la seva gestió, promovent solucions per garantir la disponibilitat de l'aigua en el futur. Ofereix publicacions sobre estat i tendències dels processos hidrològics i ecològics de les conques mediterrànies.
Tots aquestes entitats disposen de pàgines web d’accés lliure, que permeten accedir fàcilment a l’abundosa documentació que apleguen, descarregar informes, estudis, arxius, etc. tot gratuïtament. La majoria tenen interfícies en català, castellà i anglès; i algunes també en francès. D’aquests deu observatoris, set estan sostinguts per diversos organismes del govern de Catalunya, cosa que pot limitar la seva independència en l’anàlisi o la interpretació de les dades que ofereixen. Dos observatoris son acadèmics, mentre que només un és sostingut per la societat civil, amb un propòsit clar de contribuir a transformar la societat, no només proveint informació endreçada per generar coneixements útils, sobre realitats molt complexes, sinó donant suport a iniciatives transformadores, si cal per vies legals.
A dia d’avui, a Catalunya disposem de més coneixements assequibles sobre l’estat i tendències de la majoria dels hàbitats, sistemes i processos naturals, dels que mai havíem tingut a l’abast. El desconeixement, doncs, ja no pot ser cap excusa, ni per a l’omissió, ni per accions contraproduents. Tots els observatoris presenten informacions i coneixements d’una manera comprensible. Molts d’ells els orienten a estimular la correcció de les tendències insostenibles en les quals estem immersos. Els seus usuaris tenim la responsabilitat de vetllar perquè complexin la seva missió, els mantinguin actualitzats, i cobreixin les eventuals mancances, per tal de fer ús dels millors coneixements disponibles, i ajudar a impulsar, cadascú des del seu lloc, mesures transformadores valentes, i basades en la natura, que és l’única aliada que mai no falla.
