Font: Comissió Europea
La Comissió Europea ha presentat la proposa per establir i revisar la normativa i fixar uns paràmetres més estrictes sobre els contaminants de l'aire, les aigües superficials i subterrànies i el tractament de les aigües residuals urbanes.
L'aire i l'aigua neta són essencials per a la salut de les persones i els ecosistemes.
La contaminació atmosfèrica provoca gairebé 300.000 morts prematures a europa anualment, i les noves normes proposen reduir en més d'un 75 % en deu anys les morts provocades pels nivells del principal contaminant, les PM 2,5, amb valors superiors als recomanats per l'Organització Mundial de la Salut.
Segon la Comissió "millorar la qualitat de l'aire i les aigües suposa un clar benefici en termes relatius entre l'inversió i esforç i els beneficis en matèria de salut, estalvi energètic, producció d'aliments, indústria i biodiversitat".
Franz Timmermans, vicepresident executiu per al Pacte Verd Europeu, ha declarat: «La nostra salut depen del nostre medi ambient. Un medi ambient poc saludable té conseqüències directes i costoses per a la nostra salut. Centenars de milers d'europeus moren prematurament cada any i moltes més persones pateixen malalties de cor i càncer de pulmó provocats per la contaminació. Quant més temps esperem per reduir aquesta contaminació, els costos per a la societat seran més gran. Volem que el nostre entorn quedi lliure de contaminants nocius d'ara fins el 2050. Això ens obliga a intensificar els nostres esforços des d'avui mateix. Les nostres propostes per a seguir reduint la contaminació atmosfèrica i de l'aigua son un element clau per resoldre el problema" .
Virginijus Sinkevičius, comissari deMedi Ambient, Oceans i Pesca, ha comentat: «La qualitat de l'aire que respirem i de l'aigua que fem servir és fonamental per a les nostres vides i el futur de les nostres societats. La contaminació atmosfèrica i de l'aigua perjudica a la nostra economia i al medi ambient i afecta sobretot a les persones més vulnerables. Per tant, és el nostre deure passa per netejar l'atmosfera i l'aigua per a la nostra pròpia generació i per a les futures. El cost de la inacció és molt major que el de la prevenció. És la raó per la que la Comissió està actuant ara en pro d'una actuació coordinada de la UE per combatre millor la contaminació en el seu origen, tant a nivell local com transfronterer."
Una atmósfera més neta d'ara fins al 2030 i objectiu de contaminació zero per al 2050
La revisió de las Directives sobre qualitat de l'aire establirá unes normes provisionals de qualitat de l'aire de la UE per a 2030 més ajustades a les directrius de l'Organització Mundial de la Salut, i alhora fixarà el camí per aconseguir una contaminación atmosférica nula d'aquí a l'any 2050, en sinergia amb els esforços de neutralitat climàtica. Per aquest motiu, es proposa una revisió periòdica de les normes de qualitat de l'aire per a reevaluar-les en consonància amb les proves científiques més recents, així com amb les tendències socials i les novetats tecnològiques. Es proposa una reducció de més de la meitat del valor límit anual aplicable al major contaminant, les partícules fins a la suspensió (PM 2,5 ).
La revisió vetllarà perquè les persones que pateixen problemes de salut com a conseqüència de la contaminació atmosfèrica tinguin dret a ser indemnitzades en cas d'infracció de les normes de qualitat de l'aire. També tindrà dret a ser representades per organitzacions no governamentals en accions judicials col·lectives de danys i perjudicis. La proposta aportarà una major claredat sobre l'accés a la justícia, unes sancions eficaces i una millor informació pública sobre la qualitat de l'aire. La nova legislació recolzarà les autoritats locals per reforçar el control de la qualitat de l'aire, la modelització i els millors plans de qualitat del aire .
La propuesta presentada contribuirá a una millora important de la qualitat de l'aire a Europa d'ara fins el 2030, la qual cosa generará uns beneficis bruts estimats entre 42.000 y 121.000 milions d'euros l'any 2030, con un coste inferior als 6.000 milions d'euros anuals.
Nivells de PM 2,5 el 2020 Nivells de PM 2,5 el 2030.
(Directrius de l'OMS:
La contaminació atmosfèrica és la major amenaça ambiental per a la salut i una de les principals causes de malalties cròniques, per exemple, ictus, càncer i diabetis. Ningún europeu n'és aliè, però afecta de manera desproporcionada als grups socials sensibles i vulnerables. La atmósfera contaminada també perjudica al medi ambient ja que provoca acidificació, eutrofització i danys en els boscos, els ecosistemes i els cultius.
Un tractament millor i més eficaç des del punt de vista dels costos de les aigües residuals urbanes
La proposta de revisió de la Directiva sobre el tractament de les aigües residuals urbanes contribuirá a que la ciutadania europea gaudeixi de rius, llacs, aigües subterrànees i mar més net, i també farà que el tractament sigui més eficaç en termes econòmics. Per fer el millor ús possible de les aigües residuals com a recurs, es proposa aspirar a la neutralitat energètica del sector d'ara fins a l'any 2040 i millorar la qualitat dels llots per facilitar una major reutilització, fet que contribuirà a una major economia circular.
Diverses millores contribuiran a la protecció de la salut i del medi ambient. Entre les quals figuren normes més estrictes en matèria de nutrients procedents de les aigües residuals, noves normes en matèria de microcontaminants i nous requisits de control dels microplàstics. Les obligacions de tractament de l'aigua s'ampliaran als municipis més petits, de mil habitants, davant dels dos mil habitants als quals s'aplica actualment. Per contribuir a adaptar-se a l'augment de les pluges intenses, més freqüents a causa del canvi climàtic, és necessari establir plans integrats de gestió hídrica a les grans ciutats. En darrer terme, tenint en compte l'experiència amb la COVID-19, la Comissió proposa que es realitzi un seguiment sistemàtic de les aigües residuals per detectar diversos virus, per exemple, el CoV-SARS-19, així com la resistència als antimicrobians .
El 92 % dels microcontaminants tòxics que es troben a les aigües residuals a Europa prové de productes farmacèutics i cosmètics. Per aquest es proposa un nou règim de responsabilitat ampliada dels productors que obligarà a aquests a sufragar els costos de la seva eliminació. Això s'ajusta al principi de «qui contamina paga» i també incentivarà la investigació i la innovació en productes sense substàncies tòxiques, a més de fer que el finançament del tractament de les aigües residuals siogui més equitatiu.
El sector de las aigües residuals no aprofita el seu potencial important de producció d'energies renovables, per exemple, a partir del biogàs. S'exigirà als països de la UE que s'ha de seguir un seguiment de la contaminació industrial en origen per augmentar les possibilitats de reutilització dels llots de depuradora i les aigües residuals tractades, evitant així la pèrdua de recursos . Les normes sobre la recuperació del fòsfor dels llots afavoriran el seu ús per a fabricar fertilitzants, el que suposa un benefici en la producció d'aliments.
Es calcula que els canvis augmentaran els costos en un 3,8 % (fins a 3.800 milions d'euros anuals el 2040) per un benefici de més de 6.600 milions d'euros a l'any, amb una relació cost-benefici positiva en cada membre de l'estat.
