Transformar el centre educatiu des de l’educació per a la sostenibilitat

Manresa va acollir el Simposi en què van participar 55 docents i 25 tècnics i tècniques de la Xarxa Escoles Verdes i d’11 de les 17 xarxes locals que conformen la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya. L’Eskamot verd del Col·legi Sant Ramon també va participar en la inauguració i en la dinamització d’un taller. 

El III Simposi de docents de la XESC, amb el lema “Transformar el centre educatiu des de l’educació per a la sostenibilitat”, es va celebrar els dies 10 i 11 de març a Manresa. La trobada va arrencar divendres amb la participació institucional del Sr. Pol Huguet, regidor delegat de Ciutat Verda i Urbanisme de l’Ajuntament de Manresa, la Sra. Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i la Sra. Núria Mora, secretària de Transformació Educativa del Departament d’Educació.

Tots tres parlaments van coincidir a destacar la tasca que les docents duen a terme en els centres educatius per capacitar infants i joves per a transformar i millorar el seu entorn. També per liderar, de forma col·laborativa, la necessària transformació col·lectiva per assolir el canvi global cap a una societat justa i sostenible.

Tot seguit va aparèixer a l’escenari l’Eskamot verd de l’escola FEP Sant Ramon Nonat que va compartir, amb molt d’humor, la recepta de la pòcima màgica per “afrontar amb optimisme des del món educatiu el repte d’ajudar la propera generació en el canvi cap a una civilització que cuidi la naturalesa i les persones”.

Una ponència inspiradora

Genina Calafell, doctora en Educació Ambiental i formadora a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, va ser la ponent convidada al Simposi. Va parlar sobre com és d’important explicar tot allò que fem, no només des de la ciència, sinó també amb una narrativa sincera, que interpel·li les emocions i connecti amb les persones per a activar el desig de canvi i transformació.

“El gran repte de l’educació ambiental és transformar les relacions personals, les nostres emocions i pensaments i la nostra percepció del món. Dotar de significació les accions transformadores que fem dins i fora dels centres educatius i anar a l’arrel de les causes, consolidant les accions que generen els canvis que volem, per petits que siguin”, apuntava Calafell.

També va posar l’èmfasi en què l’educació ambiental és una estratègia que ha de mobilitzar competències útils per comprendre i transformar el món en el qual vivim. Per afrontar la crisi ecosocial actual cal que l’educació per a la sostenibilitat vagi més enllà d’informar, sensibilitzar i proposar solucions puntuals. Aquesta crisi multidimensional ha de ser abordada interdisciplinàriament, i les educadores hem de plantejar bones preguntes que fomentin investigar i contrastar les possibles solucions per consensuar la solució òptima en cada moment i context.

Per acabar, va voler citar les paraules de Jorge Wagensberg, físic i gran divulgador científic, que resumeixen en gran part la seva ponència: “Canviar de resposta és evolució, canviar de pregunta és revolució”.

Dos dies per intercanviar experiències, formar-se i fer xarxa

Al llarg dels dos dies de Simposi, les docents van participar en diversos tallers i dinàmiques d’intercanvi en les quals van poder conèixer les accions i els projectes d’altres centres de la XESC, avaluar críticament el potencial transformador de les seves accions i establir complicitats i aliances amb totes les participants.

També es van dur a terme 4 tallers formatius per aprofundir sobre diferents temes relacionats amb l’educació ambiental i la tasca docent. En el taller ‘El nou currículum, una oportunitat per a l’Educació Ambiental’, les docents van analitzar quines oportunitats ofereix aquest per encaixar les actuacions i projectes d’educació per a la sostenibilitat en l’activitat docent i van aprendre a identificar les competències que es mobilitzen en diferents matèries i àmbits per programar i dissenyar situacions d’aprenentatge.

En el de ‘Llums i ombres dels ODS’, mitjançant el Joc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible editat per la Diputació de Barcelona, es van treballar problemàtiques socioambientals que els ODS no esmenten de forma explícita. També es va revisar de forma crítica la seva base filosòfica i sistèmica, arribant a una conclusió compartida que tot i que els ODS aporten una mirada múltiple i transversal, continuen sent una proposta emmarcada en el paradigma socioeconòmic actual que es fonamenta en la idea del creixement econòmic.

En el taller ‘PARTYcipem. Dinamització i participació de comissions ambientals als centres educatius’, les docents van identificar de forma lúdica i vivencial els aspectes claus per promoure i facilitar la participació activa de l’alumnat i del professorat en els projectes de sostenibilitat i com fomentar-ne el sentiment de pertinença. L’Eskamot verd del Col·legi Sant Ramon Nonat va participar en la seva dinamització i va fer aportacions molt inspiradores per a les docents com concretar les normes per crear un ambient distès i amable on tothom sigui escoltat, generar bones discussions per consensuar objectius comuns i celebrar tant el procés com els resultats!

Finalment, en el taller ‘Construcció de projectes d’Aprenentatge Servei’, la Fundació Els 3 Turons va explicar les tasques que desenvolupen a la masia Can Soler de la Vall d’Hebron, on alumnat de 16 a 29 anys amb problemes de salut mental duen a terme projectes d’APS d’hort i cuina, recuperació de llavors i doblatge d’audiovisuals per a persones amb dificultats visuals, entre altres. Durant la sessió es van presentar els possibles punts de partida, les modalitats i les fases d’un projecte d’APS.

Balanç i sensacions a la cloenda

Després d’un dia i mig de compartir experiències, coneixements, idees i espais informals, dissabte al migdia va arribar l’hora de la cloenda i el comiat. Docents i equip tècnic van preparar diverses performances, cadascuna amb un llenguatge artístic diferent, per expressar allò que havien après en el Simposi, què s’enduien i com s’havien sentit.

Els punts comuns que es van extreure de les diferents performances van ser la potencialitat de ser un equip, poder enriquir-se d’idees entre docents i alumnes i sobretot, animar-se i ajudar-se a continuar transformant i transformant-se.

El III Simposi de docents de la XESC va tancar amb una gran sensació de xarxa, de suport, de no estar sols ni soles davant d’un repte impossible. La trobada va enriquir a docents no només amb idees i coneixements sinó també amb aliances i complicitats.

La Xarxa d'Escoles Sostenibles de Catalunya (XESC) és  un espai de col·laboració, coordinació i suma d’esforços entre la Generalitat i diversos ajuntaments per promoure l’Educació per a la Sostenibilitat i donar suport als centres educatius per tal tinguin integrada la Sostenibilitat en el seu Projecte educatiu per tal de construir una escola de qualitat, transformadora i oberta a la comunitat.