La Comissió Europea accepta que es puguin seguir matriculant després de 2035 per a evitar el bloqueig d’Alemanya a la prohibició total dels vehicles de gasolina i dièsel que havien consensuat els països membres. Podran seguir venent-se si utilitzen combustibles sintètics, molt cars i costosos de produir a hores d'ara.
Foto: Jacek Dylag. Unsplash.
Els cotxes i furgonetes amb motor de combustió es podran seguir venent a la Unió Europea (UE) després del 2035 sempre que facin servir carburants sintètics o d’altres tipus que siguin neutres en emissions. Es tracta de l’acord assolit després de tres setmanes d’intenses negociacions entre Brussel·les i Alemanya, que volia bloquejar la prohibició d’aquests vehicles aprovada per la Comissió (CE) i el Consell europeus, i posteriorment per l’Europarlament el passat febrer (amb 340 vots a favor, 279 en contra i 21 abstencions).1
La CE volia que els vehicles dièsel i de gasolina, inclosos els híbrids, es deixessin de comercialitzar, sense excepcions de cap mena, als concessionaris dels estats membres a partir d’aquella data. Alemanya, el productor més gran automobilístic del continent, seu de marques com Mercedes Benz, BMW, Opel o Porsche, tot i que hi havia donat el seu vistiplau en el Consell Europeu, va sortir en el darrer moment en defensa del sector, i el canceller Olaf Scholz va amenaçar d'impedir la seva ratificació a la cimera de caps de Govern del 22 de març.
Per la seva banda, Itàlia, una altra potència mundial del motor, se sumà a les objeccions de darrera hora envers la mesura, treballosament negociada a Brussel·les durant tres anys, i proposà que es poguessin seguir fent servir aquests vehicles si eren alimentats per biocombustibles. Similars posicionaments van defensar Polònia, Bulgària i Hongria.
La prohibició total dels cotxes de combustió era una de les mesures estel·lars del pla de Brussel·les.
La prohibició total dels cotxes de combustió (que ara com ara constitueixen el 94,5% dels 246 milions de vehicles que circulen per les carreteres comunitàries, un trànsit que genera el 25% de les emissions de la UE) era una de les mesures estel·lars del pla de Brussel·les per a assolir el seu objectiu de neutralitat climàtica del transport el 2050. La CE pretenia reduir en un 55% (respecte a les dades de 2019) les emissions dels cotxes nous, i en un 50% les de les furgonetes, per al 2030, i baixar aquestes xifres a zero el 2035. Els vehicles contaminants matriculats abans de 2035 es podrien seguir fent servir fins al final de la seva vida útil.
Amb aquests terminis, l’executiu comunitari considerava que la indústria automobilística tenia un marge de temps suficient per a adaptar-se al nou marc regulador, reconvertir-se per a poder complir-lo i fabricar només vehicles zero emissions. L’autor de l’informe presentat a l’Eurocambra, el diputat liberal Jan Huitema, va defensar que es donava suficient “seguretat als inversors i fabricants”. La socialdemòcrata Sara Cerdas creu que “aquesta mesura facilitarà l’evolució del mercat” i que “el sector ens ha transmès que està preparat”. Els opositors a la prohibició, com el popular Pascal Arimont, adverteixen que es tracta d’una “enorme errada estratègica”.
Una alternativa cara i costosa
Amb l’acord aconseguit ara amb Berlin, la UE accepta que es puguin seguir fabricant motors de combustió interna si aquests funcionen amb carburants que no generin emissions netes de gasos d’efecte hivernacle. Per a evitar fraus, els nous vehicles que surtin al mercat hauran d’anar equipats amb un dispositiu que impedirà posar-los en marxa si el combustible que porten al dipòsit no és neutre en carboni.
Què són els combustibles sintètics, la clau del nou acord? Són molt similars a la gasolina o el dièsel, però no provenen del petroli, sinó que es fabriquen a partir de diòxid de carboni –atrapat a l’atmosfera, o capturat en indústries abans de la seva emissió– i d’hidrogen verd –el que es pot obtenir a través d’un procés d’electròlisi emprant energies renovables–. La combinació d’aquests dos elements mitjançant complexes reaccions químiques dona lloc a l’e-fuel, en el qual dipositen ara totes les seves esperances els fabricants de cotxes.
En teoria, segons argumenten els seus defensors, un vehicle alimentat amb l’e-fuel emetria la mateixa quantitat de CO₂ que prèviament s’hauria extret de l’aire, o evitat que hi arribés, per a fabricar el carburant, cosa que faria que el cotxe fos neutre en emissions.
Però, paral·lelament, recorden els seus detractors, emetria a més òxid de nitrogen, un compost molt contaminant i perniciós per a la salut. En el plat negatiu de la balança també se situaria l’alt preu que assolirien els combustibles sintètics pel fet que per a produir-los calguin sis vegades més energia elèctrica que per a generar la gasolina o el dièsel procedents dels hidrocarburs, cosa que dificultaria poder-ne fabricar quantitats molt grans, i menys encara emprant només fonts renovables.
L’organització ambientalista Transport and Environment ha calculat que el preu d’un litre d’e-fuel l’any 2030 podria arribar a ser d’uns 2,80 euros, cosa que faria que omplir un dipòsit costés més de 200 euros. Els consumidors haurien de triar entre aquesta elevada despesa a l’hora de fer provisió o l’obligació de canviar de vehicle. Porsche, la marca que més està apostant pels combustibles sintètics, ha replicat que el preu, quan aquests es fabriquin massivament, podria baixar fins als 1,80 euros.
El cap de l’equip de Desenvolupament Avançat de Propulsió i Estratègia Agregada de l’empresa alemanya, Karl Dums, opina que “malgrat que en el desenvolupament de vehicles futurs ens centrarem en la mobilitat elèctrica, només podrem assolir la descarbonització si tenim en compte els cotxes que existeixen actualment, i si els fem funcionar d’una manera tan propera com sigui possible a la neutralitat neta de carboni”.
El mateix dia que el Parlament Europeu votava a favor de la prohibició dels motors de combustió ara posposada, la CE presentava la seva proposta pel que fa als vehicles pesants, camions i autobusos interurbans: reducció en un 45% (respecte a 2019) de les emissions per al 2030, del 65% per a 2035 i del 90% el 2040. Els autobusos urbans que es comercialitzin a partir de 2030 hauran de ser zero emissions. “És un objectiu ambiciós, però és absolutament possible”, considera el vicepresident de la CE per al Pacte Verd, Frans Timmermans.
