Font: MedCités
Arrenca a Barcelona el cicle de diàlegs impulsats per l’Associació MedCities sobre la cooperació al Mediterrani en el context d'emergència climàtica.
MedCities, creada l’any 1991 a Barcelona i amb seu a la capital catalana, és una associació formada per 73 ajuntaments i unions de municipis de 17 estats diferents, tots pertanyents a les tres ribes del mar Mediterrani. Sota els seus tres principals eixos d'actuació —igualtat econòmica i social, desenvolupament sostenible i mitigació de la crisi climàtica—, l’ens té com a missió promoure la cooperació entre ciutats i el desenvolupament urbà sostenible en l’àmbit local dins de la regió Mediterrània.
D’aquest concepte s’han desprès, des de la creació de Medcities, més de 50 projectes implementats (17 el 2022), sempre lligats a la protecció del litoral o a temes de planificació estratègica de ciutats; projectes desenvolupats amb finançament tant europeu com català. I és que la xarxa compta amb el suport de les principals institucions del país, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Amb aquesta idea com a nucli, MedCities ha encetat avui un cicle de diàlegs que vol tractar la dimensió local de les relacions euromediterrànies. El cicle, que es desenvoluparà al llarg de 2023, és un espai de debat i intercanvi entre representants de l’AMB, la Generalitat de Catalunya o l’Ajuntament de Barcelona i representants electes d’autoritats locals o subestatals de la Mediterrània. Aquest esdeveniment de MedCities, obert tant a la premsa com a la ciutadania, girarà entorn de tres grans objectius:
- Reivindicar el paper de MedCities com a pont entre les ciutats de la Mediterrània.
- Donar a conèixer la seva feina al gran públic català. Després d’una trajectòria de tres dècades i el reconeixement internacional com a instrument de cooperació al desenvolupament i de diplomàcia local, MedCities vol explicar-se davant la ciutadania catalana.
- Posar de manifest la necessitat de continuar treballant per una Mediterrània més unida, en la qual el paper de les autoritats locals i les ciutats ha de ser fonamental per fer front als nombrosos reptes compartits com l’emergència climàtica, les desigualtats, el desenvolupament humà i econòmic o les migracions.
El primer d’aquests diàlegs s’ha donat el 29 de març a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans sota el títol “El paper de les metròpolis i de la societat civil davant de la crisi climàtica i social a la Mediterrània”. Després de la benvinguda i presentació de MedCities per part del senyor Josep Canals Molina, secretari general de l’associació, l’acte ha comptat amb la presència de l’Il·lustríssim Senyor Ernest Maragall, vicepresident d’Internacional i de Cooperació de l’AMB, membre fundador i principal finançador de MedCities; i el Sr. Ghassan Saliba, president de l’Associació Catalunya-Líban. “MedCities és una xarxa de ciutats mediterrànies com a punt d’intercanvi i eina pràctica d’implementació de projectes per enfortir les autoritats locals davant la crisi climàtica” ha explicat el senyor Canals a l’inici de la trobada “una evidència de l’èxit d’aquesta xarxa, és que Medcitiets ha quadruplicat el pressupost destinat als projectes des del 2019, i la petició de membresia ha passat de 63 a 73 en els últims 4 anys; un fet manifest de la necessitat de les autoritats locals de poder comptar amb un suport tècnic a l’hora d’implementar projectes” ha afegit Canals.
Durant el debat han sorgit temes com que la Mediterrània és la segona regió més afectada del món pel canvi climàtic, després de l’Àrtic, i s’han proposat actuacions innovadores des de l’àmbit municipal i metropolità en matèria climàtica. Com ha exposat el Sr. Ernest Maragall, “els conflictes són dels països, però els problemes passen a les ciutats. Per tant, calen xarxes com MedCities per ajudar a fer accions concretes”.
Entre altres qüestions, també s’han posat èmfasi en el paper de la societat civil per assolir espais veritablement democràtics i reeixits a tota la regió.”Quan hi ha un poder central antidemocràtic és difícil parlar d’un poder local amb autonomia. Per aquestes regions els reptes són la democratització, la crisi econòmica i la creació de llocs de treball” apunta Saliba.
Per últim, s’han abordat les polítiques socials locals, la renaturalització d’espais públics i la mobilitat humana: segons Maragall, “el concepte de cooperació hauria d’estar superat pel de corresponsabilitat”.
Qui ha clos l’acte ha estat Yoya Alcoceba, directora general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, en substitució de la consellera Meritxell Serret, que ha destacat que “les administracions públiques són responsables de la gestió dels principals reptes com la mobilitat o la gestió de l’aigua, però cal buscar aliances amb altres sectors com societat civil i actors públics i privats”.
En conjunt, la jornada ha acabat oferint una visió detallada del paper que juguen les societats i els governs locals de Catalunya, del Líban i de la resta de la conca en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible promulgats per l’Assemblea General de l’ONU. De la mateixa manera, s’ha destacat el rol de MedCities com a encarregada de dotar els ajuntaments i les institucions membres d’eines per acomplir aquestes polítiques.
Aquesta posició d’expertesa de l’associació prové del contacte directe amb les àrees metropolitanes i altres autoritats locals, així com de la participació activa en esdeveniments i cimeres de caràcter mundial —com la cimera del clima de l’ONU o les trobades de la xarxa mundial d’ajuntaments de Ciutats i Governs Locals Units (UCLG)— on MedCities ha participat i ha estat la veu de les autoritats locals mediterrànies.
Actualment i com a resultat del seu ampli coneixement de la regió, Medcities contribueix a la redacció de recomanacions polítiques en els àmbits de medi ambient i la sostenibilitat; actua com una entitat pràctica i executora de projectes; i impulsa el paper de Barcelona i Catalunya com a pilars en el desenvolupament humà i sostenible de la Mediterrània.
Més informació i imatges de l'acte a l'enllaç