La justícia climàtica des d’una perspectiva interseccional ens marca el camí que les polítiques públiques del canvi climàtic, les dels eixos de desigualtat i les “polítiques verdes” han de seguir per assegurar l’efectivitat de les seves accions.
La justícia climàtica des d’una perspectiva interseccional ens marca el camí que les polítiques públiques del canvi climàtic, les dels eixos de desigualtat i les “polítiques verdes” han de seguir per assegurar l’efectivitat de les seves accions. No fer-ho implica minvar els efectes d’aquestes polítiques (fet evident en les polítiques d’adaptació i mitigació), però també resta en l’eficiència d'aquestes, ja que es constata que adreçar múltiples esforços a problemàtiques estretament vinculades de manera monofocal és una pèrdua de recursos.
Vincular els conceptes de justícia climàtica i interseccionalitat ens permet subratllar la pertinença d’abordar el canvi climàtic de manera més complexa, tenint en compte l’impacte de les desigualtats en l’efectivitat de les accions i propostes polítiques.
L’objectiu d’aquest informe és fer un mapatge de les polítiques públiques a Barcelona amb una mirada de justícia climàtica i interseccional.
A partir d’una revisió teòrica de la literatura acadèmica entorn del tema, tant d’estudis teòrics com aplicats a polítiques públiques, s’analitza com aquestes poden tenir impacte sobre els eixos de desigualtat i les seves interseccions.
Podeu descarregar la publicació a l'enllaç següent.
Aquest informe s’emmarca en el projecte “Justícia climàtica: mirades i propostes des de i per als drets humans” liderat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, i amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
