Redacció de Sostenible.cat
En l'actual context de manca de pluges i emergència climàtica, des de Sostenible.cat hem preparat un especial monogràfic sobre la sequera. L'iniciem amb aquesta conversa amb Samuel Reyes, director de l'ACA.
Quina és la situació de la sequera que pateix Catalunya el dia d'avui?
Primer hem de recordar que Catalunya està dividida en dos àmbits, les conques internes i la part catalana de la conca de l’Ebre. A les conques internes, on es concentra el 92% de la població, les competències són de la Generalitat de Catalunya (a través de l’ACA), mentre que a la part catalana de la conca de l’Ebre, on es concentra el 8% restant, la competència està compartida amb l’Estat espanyol a través de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). A les conques internes, el 70% de la demanda és urbana, mentre que a la part catalana de l’Ebre la pràctica totalitat de la demanda és agrícola.
"Portem prop de 30 mesos amb pluges per sota de la mitjana i que no han servit per aportar aigua als nostres embassaments i aqüífers."
A les conques internes, de les 18 zones en les quals està dividit el territori, hidrològicament parlant, tres unitats estan en situació de normalitat, tres en prealerta, vuit en alerta i quatre en excepcionalitat. Pel que fa al volum dels embassaments de les conques internes, aquests se situen en el 26% de la seva capacitat. Cal tenir en compte que portem prop de 30 mesos amb pluges per sota de la mitjana i que no han servit per aportar aigua als nostres embassaments i aqüífers, fet que ha provocat un lent però constant descens de les reserves.
Quines mesures s’han adoptat fins ara?
El Pla de Sequera, que és l’eina per a gestionar l’escassetat d’aigua, es va activar l’octubre de 2021. Des d’aleshores, s’ha revisat mensualment la situació, avaluant l’estat de cadascuna de les 18 unitats d’explotació (definides en funció de la font principal de proveïment: embassaments, aqüífers i pluviometria) i definint el seu escenari. Tret de l’escenari de normalitat, en la resta de zones ja es comencen a aplicar mesures. En la prealerta s’apliquen mesures per a incrementar la producció de les dessalinitzadores, mentre que a l’alerta i l’excepcionalitat es redueixen les dotacions d’aigua per a determinats usos (agrícoles, industrials, ramaders i lúdics).
Des de la Generalitat es treballa des de fa un any i mig per aportar més aigua. Entre 2022 i el que portem de 2023, la dessalinització (71 hm³), la regeneració (més de 70 hm³) i els pous de sequera (54 hm³) han aportat més de 200 hm³ d’aigua, l’equivalent als embassaments de Sau i Sant Ponç plens. Sense aquesta aportació, ben segur que avui estaríem en una situació molt delicada.
A més, al llarg de 2022 vam destinar 600.000 euros a través de 72 ajuts per al transport d’aigua en camions cisterna i obres d’emergència, i enguany està previst destinar 2 milions d’euros a aquests mateixos fins. La setmana passada, el president de la Generalitat va anunciar una inversió de 25 milions d’euros per a quadruplicar la capacitat de la potabilitzadora del Besòs i disposar així de més aigua en l’àmbit metropolità. Aquests treballs es desplegaran en dues fases: una primera, que estaria enllestida entre maig i juny i la segona, que estaria acabada a finals d’any.
I quines s’hauran d’adoptar si no plou prou en el decurs de les pròximes setmanes?
En cas que continuem sense registrar pluges abundants a les capçaleres dels rius, les previsions indiquen que podríem entrar en l’escenari d’emergència al sistema Ter - Llobregat cap al mes de setembre, sempre que no plogui gens. També l’entrada en aquest escenari dependrà dels consums d’aigua i de com evolucioni la demanda. En la fase d’emergència, amb les reserves a partir del 16%, es contemplen restriccions en tots els usos, inclosos els urbans.
Hi ha previsions del que pot arribar a durar aquesta sequera?
No, malauradament és una de les sequeres més llargues que hem viscut i constatem que el canvi climàtic accentuarà més aquests episodis d’escassetat. Cal que es treballi a implementar noves mesures en el futur, com la dessalinització o la regeneració d’aigua.
Què hauria de passar perquè es vegi afectat el subministrament d’aigua de boca a les llars?
En cas d’arribar a l’escenari d’emergència, hi hauria més limitacions en l’ús de l’aigua, entre elles afectacions en l’ús de l’aigua de boca. Les mesures, però, dependran de cada municipi. Cal tenir en compte que l’ACA atorga una dotació màxima per municipi, que és el volum total d’aigua que es fa servir en aquest (consum domèstic, usos urbans, activitats econòmiques). Per tant, arribats a aquesta fase, les mesures dependran de cada municipi.
Com s’hauran d’adaptar la societat catalana i les seves activitats productives a unes sequeres que seran cada cop més freqüents i intenses?
Catalunya està condicionada pel clima mediterrani, que alterna llargs períodes de sequera amb episodis de precipitacions intenses i de curta durada. Aquests fenòmens s’estan accentuant arran del canvi climàtic. Només en el que portem de segle XXI, hem viscut un total de cinc episodis de sequera importants a Catalunya.
"Malauradament és una de les sequeres més llargues que hem viscut i constatem que el canvi climàtic accentuarà més aquests episodis d’escassetat."
Per tant, la sequera serà un fenomen cada cop més freqüent. I caldrà disposar de noves fonts d’aigua, i per això es duplicarà la capacitat de les dessalinitzadores (passant dels 80 als 160 hm³), caldrà incrementar la producció d’aigua regenerada (dels 70 actuals als 120) i també potenciar les millores en les plantes potabilitzadores de l’àmbit del Besòs. Cal també que abordem les millores en l’eficiència dels regadius i que la ciutadania i les activitats econòmiques siguin conscients que cal fer un consum responsable.
Quin està sent el paper de les dessaladores en aquestes circumstàncies? Són una alternativa sostenible?
Les dessalinitzadores són instal·lacions de garantia i estan concebudes per modular la seva producció en funció de l’estat dels recursos naturals. En cas que les reserves dels embassaments estiguin en nivells alts, les dessalinitzadores produeixen al mínim (entre el 10 i el 30% de la seva capacitat). A mesura que les reserves van baixant, les dessalinitzadores incrementen la seva producció. Per descomptat que és una tecnologia que té els seus avantatges i els seus inconvenients, i el major d’ells és l’elevat consum energètic, però resulten essencials en l’actual període de sequera. Només entre 2022 i 2023, les dues dessalinitzadores catalanes han produït més de 72 hm³. Sense aquesta aigua, avui estaríem en una situació molt pitjor. Actualment, són instal·lacions que funcionen al màxim de la seva capacitat, en un moment que estem disposant del 26% de reserves als embassaments.
