Marc Montlleó Balsebre és director de projectes ambientals a Barcelona Regional, una institució que ha treballat en l’àmbit de l’arquitectura i l’urbanisme en projectes com la Plaça Cerdà, la ronda del Mig, el Fòrum, l’estació de la Sagrera o la primera prova pilot d’un tramvia a la Diagonal, dura a terme l’any 1995.
Ara mateix donen suport a l’Ajuntament de Barcelona i a l’AMB amb el desplegament dels refugis climàtics.
"Treballo per adaptar equipaments municipals com a refugis climàtic i garantir els requisits mínims de confort tèrmic."
El que fan és assegurar-se de quins són els equipaments disponibles i adaptar-los als requisits mínims de confort tèrmic, per sumar-los a la xarxa dels que ja estan en funcionament.
Per altra banda, també van treballar els documents de diagnosi del Pla Clima, durant el qual van fer diversos estudis.
Què és el que més el preocupa?
Em preocupa l’augment de temperatura amb projeccions climàtiques (el canvi climàtics ja ho està fent), que ens condueix a períodes calorosos més extensos del que teníem fins ara i, per tant, fenòmens extrems més accentuats.
Són tan pessimistes els possibles escenaris dels pròxims anys?
Al web de l’AMB hi ha un visor de les projeccions climàtiques on et diu que potser l’any 2100 acabarem tenint un clima semblant al del Nord d’Àfrica, o que el 2070 a Màlaga hi haurà un clima molt similar a les regions més seques del continent africà. A més, tindrem períodes amb fenòmens extrems d’onades de calor. El Servei Meteorològic de Catalunya està fent un estudi de nits tòrrides i tropicals, i una de les conclusions és que si a tots arreu declaressis onades de calor seguint el mateix criteri hi hauria zones que viurien en una onada de calor constant.
El problema de l'onada és que va en una corba exponencial que pren forma. En el cas de Barcelona, l’Agència de Salut Pública va fer un estudi en el qual es va determinar que a partir dels 33,1 graus centígrads la mortalitat es dispara.
Guinguetes a la platja de la Barceloneta. ©Imatges Barcelona / Vicente Zambrano González
Aquest augment serà puntual, en períodes d’onada de calor, o podria arribar a ser sostingut en el temps?
No és només que un dia es dispari la temperatura, sinó que podríem arribar a tenir molts dies seguits on se superin nivells de temperatura extrems. Per què les nits tòrrides (més de 25 graus) i les nits tropicals (més de 20 graus) no són un factor de perill extrem, encara? Perquè tenim períodes de descans entre uns dies de calor intensa i uns altres de no tanta. En canvi, si hi ha moltes nits seguides en les quals s’arriba a temperatures que superen el llindar de nits tòrrides s’agreuja la fatiga i es dispara el nombre de morts.
"Si hi ha moltes nits tòrrides seguides s’agreuja la fatiga i es dispara el nombre de morts."
A més, aquí cal sumar el fet que la ciutat reté la calor: ventila menys, hi ha menys corrents d’aire i, per tant, es renova menys… A més, cal sumar-hi els materials amb els quals es construeix: són menys permeables, hi ha moltes edificacions amb vidre fosc que absorbeixen la radiació durant la nit, teulades que acumulen molt l’alta temperatura…
Els polígons industrials, per exemple, presenten una major concentració de calor, ja que s’ubiquen en zones poc verdes, estan fets amb materials menys costos que tenen una menor refractivitat i tenen elements metàl·lics que absorbeixen temperatura.
Quines diferències tèrmiques podem tenir entre el centre d’una gran ciutat i la seva rodalia?
Un dels exemples més clars és la diferència entre el centre de Barcelona i el Prat de Llobregat: la diferència ha arribat a ser de fins a 8 graus en una distància relativament curta. No totes les onades de calor es comporten de la mateixa forma, però.
"A les zones urbanes és molt important combinar zones d’asfalt amb ombres proporcionades per l’arbrat."
A més, cal tenir en compte l’efecte de la vegetació, que és termoreguladora. Les plantes transpiren i ajuden a regular el confort tèrmic de l’espai. A les zones urbanes, és molt important la composició de materials de l’espai públic: combinar zones d’asfalt amb ombres proporcionades per l’arbrat. Les imatges de les càmeres tèrmiques a carrers amb arbres i altres sense cap element vegetal evidencien aquest efecte de refredament.
Les illes de calor, doncs, es poden solucionar?
Es tracta de fenòmens directament relacionats amb els materials que s’utilitzen en la construcció i que es donen en zones eminentment urbanes. Si construïm ciutats amb sòls permeables i més vegetació, els podem apaivagar. Cal apostar per les cobertes verdes i reflectants i per l’arbrat viari.
Quin és el pitjor escenari que podríem arribar a tenir?
Si no fem res, el pitjor escenari seria de 100 nits tropicals a l’any. Cada estiu batem rècords, el que abans començava al juliol ara comença al juny i passa del setembre i octubre. Tenim un període de temperatures estivals molt més gran. Això és el pitjor per a la gent més vulnerable.
