La cimera d'energia i clima de Madrid reclama triplicar les renovables per al 2030

"No hi ha una conclusió pactada i acordada", ha explicat amb total  transparència la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera.

Ha conclòs sense conclusió conjunta la Cimera Internacional (exprés) d'Energia i Clima celebrada a Madrid com a avantsala a la COP28. 

“No estem en el camí d'assolir els Acords de París però sí en condicions d'aconseguir-ho si accelerem”. Teresa Ribera

En una cosa sí que hi ha acord: angoixa i optimisme. Accelerar per frenar. Paradoxal i urgent: correm contra el temps i no ens podem permetre la inacció davant la propera cimera del clima que se celebra a partir del 30 de novembre a Dubai. Al regne del petroli caldrà decidir si posar el fre definitiu als combustibles fòssils o seguir com fins ara. 

"Volíem facilitar un debat que no s'ha produït fins ara amb la intensitat que requereix", assenyalava Ribera, que organitza aquesta trobada dins del torn de presidència espanyola a la UE i en col·laboració amb l'Agència Internacional de l'Energia, el director de la qual recolza a la vicepresidenta “La propera COP28 és tan crítica com la de París el 2015”. Fatih Birol advertia així de la urgència per seguir el Full de Ruta que l'agència que dirigeix ​​acaba de presentar per arribar a 0 emissions el 2050. Segons aquest organisme dependent de l'OCDE, es pot assolir la meta de limitar l'augment de temperatura global en 1,5 ºC, però els compromisos han de ser globals i rotunds. Les claus per aconseguir aquesta energia neta –asseguren– són:triplicar les renovables per al 2030, duplicar l'eficiència energètica, acomiadar-se dels combustibles fòssils i incentivar les energies netes invertint en la transició dels països en vies de desenvolupament. 

La transició justa no és un tema menor perquè, com recorda Ribera mirant cap a Àfrica, “no pot ser que els països en via de desenvolupament es quedin atrapats en formes d'energia fòssil davant del desplegament de solucions eficients del món desenvolupat. Requerirà un enfocament financer”. Tampoc és fútil la qüestió econòmica, i la ministra espanyola ha reconegut que la xifra de 100 mil milions l'any que els països més rics i responsables de gairebé el 75% de les emissions havien assumit (i no han complert) per compensar plans d'adaptació i mitigació al sud global es queda curta. És hora que els bancs d'ajuda al desenvolupament, però també el sector privat, integrin la variable clima “per no llençar els diners i poder garantir que no s'incrementa el problema”.