L’EPHA va publicar un informe on va demostrar que, a Barcelona, els costos anuals en l’àmbit sanitari derivats de la mala qualitat de l'aire s’enfilen fins als 1.256 euros per persona.
Carolyn Daher, especialista en salut pública, acumula més de 15 anys d'experiència connectant la investigació amb la implementació de projectes internacionals. Es va graduar a la Brown University (Estats Units), i va cursar estudis de Salut Pública a la Johns Hopkins Bloomberg School i d’Intervenció Psicosocial a la Universitat de Barcelona, posteriorment. El seu treball se centra en com generar més impacte en les polítiques i la societat mitjançant l'evidència científica i com crear i implementar pràctiques per promocionar la salut en el context urbà. Actualment, és la Coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal. Recentment, va participar en el Tercer Congrés de la Qualitat de l'Aire, que es va celebrar a la Fira de Sabadell, on va parlar de la necessitat d’implementar polítiques urgents per garantir la salut dels ciutadans arreu del món.
A què ens referim quan parlem de qualitat de l’aire?
Per a mi és important, quan parlem de la qualitat de l'aire, entendre que actualment vivim en ciutats molt contaminades. Als anys 50 i 60 vam optar per escollir un model en el qual es va cedir l'espai públic a la infraestructura viària. Això ens ha conduït a moltes disfuncions com ara l'elevada contaminació atmosfèrica, la manca d'espais públics de trobada, la construcció de ciutat que no contemplen les necessitats dels nens…
A Catalunya, més del 60% de l’espai està orientat a les infraestructures. Això genera moltes conseqüències negatives que no hauríem de veure’ns obligats a assumir. La contaminació de l'aire és molt perjudicial: no hi ha cap etapa de la nostra vida en la qual no ens afecti. I ho fa en tots els sistemes del cos humà: cardiovascular, ocular, endocrí...
Si és tan perjudicial, per què no som realment conscients del problema?
El problema és que és invisible, no el veiem. A més, els impactes greus són a mitjà i llarg termini (excepte l'asma i altres), un altre fet que dificulta encara més la possibilitat de treballar-lo en l'àmbit públic. L'any passat van morir 15.000 persones a Espanya en només dos mesos per l'afectació de les ones de calor, i els models urbans contribueixen a agreujar-los. Està clar que el paradigma de la mobilitat ha de repensar-se.
"El 15% del càncer de pulmó a Europa està influït per la qualitat de l'aire, però ningú en parla com a factor de risc. Persones que no han fumat el desenvolupen, però no fem res per prevenir aquesta exposició"
Quan tens algun problema de salut, pocs especialistes et diran mai que és per culpa de la qualitat de l'aire. Quan vas a fer un procediment mèdic, et pregunten si fumes o si beus.
El tema de fumar el tenim molt integrat, i el metge que et pertoca pren decisions en funció d'això, però encara no hi ha procediments que tinguin en compte la qualitat de l'aire que respirem. La majoria dels nens ingressats a Sant Joan de Déu tenen problemes respiratoris, i és possible que la contaminació hi influeixi. Els metges ho poden intuir, però encara no es recull científicament.
Existeix alguna ciutat urbana amb una qualitat de l’aire més o menys acceptable, ara mateix?
Més del 90% de la població urbana respira aire que no compleix amb les recomanacions de l'OMS. És un problema mundial! Hi ha ciutats en les quals els nivells de contaminació han baixat considerablement en els darrers anys. Però fins i tot en aquests casos els efectes en la salut dels humans continuen sent negatius. Algunes ciutats han intentat prendre mesures contundents, que és el que necessitem. Això no es resoldrà només amb mesures de caràcter local: necessitem un canvi de model. Va passar el mateix amb el tabac Malgrat les amenaces que hi havia, cap negoci de restauració s'ha enfonsat des de llavors. Ara ja no hi ha ningú que vulgui estar en un avió o un restaurant ple de fum.
El 15% del càncer de pulmó a Europa està influït per la qualitat de l'aire, però ningú en parla com a factor de risc. Persones que no han fumat desenvolupen càncer de pulmó, però no fem res per prevenir aquesta exposició.
Què hem de fer, doncs, perquè la classe política prengui consciència de la gravetat que revesteix aquest problema?
Necessitem que els polítics entenguin que aquest és el major problema ambiental de salut a Europa. Hem de prendre accions ara, i ciutat com Pontevedra són un clar exemple a seguir. A la ciutat gallega han optat per un model en el qual la ciutat està dissenyada per a les persones. Aquest canvi de paradigma, on el vianant i el ciclista tenen prioritat, ha retornat l'espai públic als ciutadans. Els cotxes han entès que no tenen prioritat màxima perquè no són els primers que manen. Quan vaig estar-hi no vaig veure cap conductor enfadat!
Posi’m altres exemples que ho estiguin fent bé.
Als Països Baixos (Rotterdam i Utrecht) i Alemanya (Friburg) també hi ha casos de ciutats pioneres al món en zones de baixes emissions i absència de trànsit. Barcelona està començant a pacificar carrers i zones urbanes, però en fons parlem del mateix: recuperar l'espai públic per a les persones. És controvertit i complex, requereix canvis mentals i socials en la ciutadania, però és gairebé obligatori. Necessitem també que les persones assumeixin que és un problema col·lectiu on tots hem de jugar el nostre paper.
Els polítics parlen molt sobre els costos de posar arbres i vegetació, de millorar el transport públic... però tots aquests algoritmes de costos estan esbiaixats, perquè no inclouen els costos de salut i ecosistèmics que té el model actual. Estan esbiaixats, centrats només en barems d’eficiència i altres criteris purament econòmics. L’EPHA (European Public Health Alliance) va publicar un informe on va demostrar que els costos anuals en l’àmbit sanitari derivats de la mala qualitat de l'aire s’enfilen fins als 1.256 euros per persona a Barcelona, que és la ciutat més afectada de tota Espanya.
Com afecta la població més vulnerable?
Tenim problemes amb una població que envelleix cada vegada més i amb persones que viuen molts anys amb demència. El 15% del càncer de pulmó a Europa està influït per la qualitat de l'aire, però ningú en parla com a factor de risc. Persones que no han fumat el desenvolupen, però no fem res per prevenir aquesta exposició.
Hem de ser coherents: Europa diu que tenim els problemes d'emissions a les ciutats, però no fem res per millorar la qualitat de l'aire. El cotxe elèctric és una solució molt parcial. Descarbonitzar no és la solució, és un simple pedaç temporal. Les partícules més petites, provinents dels pneumàtics, l'asfalt, els frens... són les més perjudicials. Confio que la tecnologia avanci per poder-ho solucionar, però plantejar la solució del cotxe elèctric com l'única i segura no té sentit: ha d'haver-hi també una reducció i aposta per un transport actiu, sostenible, de qualitat i assequible.
