Font: Aigua és Vida
A les portes de l’emergència per sequera, 70 persones de 35 organitzacions socials, ecologistes, universitats i centres d’investigació, moviment veïnal i operadors públics s'han reunit a la III Cimera Social de l’Aigua, celebrada a Arbúcies, per fer front a la situació crítica que pateix Catalunya.
Les organitzacions participants de la Cimera Social de l’Aigua lideren la campanya d’ On no n’hi ha, no en raja, amb l’objectiu de denunciar els interessos en la gestió de l’aigua i coordinar accions. La Cimera ha servit per posar en comú l’estratègia de les organitzacions.
Durant les diferents fases del Pla Especial per Sequera (PES) s’estableixen diferents restriccions per als grans consumidors d’aigua. Aquests són activitats tals com l’agricultura, ramaderia i indústria amb un consum de més de 7.000 m³/any i amb concessió atorgada per l’Agència Catalana de l’Aigua. Des de la Cimera s'ha denunciat que el Govern no publica les dades de consum dels grans consumidors ni cap dada que confirmi l’eficiència de les restriccions i l’estalvi aconseguit. Aquesta falta de transparència genera desconfiança amb la gestió que s'està fent.
Entre les entitats presents hi va assistir una representació de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública
Els col·lectius celebren la moratòria a noves activitats econòmiques que facin un ús intensiu d’aigua, però consideren que arriba tard i és insuficient per estalviar aigua, ja que només s’aplicarà en fase d’emergència. Consideren que s'estan posant els interessos econòmics de determinats sectors en detriment dels objectius de preservació dels rius i els ecosistemes. A més, manifesten la seva preocupació que la restricció addicional més severa sigui la reducció a més de la meitat dels cabals mínims circulants del Ter, Llobregat i Muga, mentre no s’endureixen les restriccions als grans consumidors.
La comunitat científica ha alertat durant anys sobre els canvis en el règim de precipitacions, l’augment de les sequeres i la disminució de la disponibilitat d’aigua. Així i tot, els successius governs de la Generalitat han optat per continuar promovent un model econòmic basat en l’augment del turisme i l’exportació de carn i fruita, que asseca i contamina les masses d’aigua disponibles.
Així mateix, els Ajuntaments també tenen una gran responsabilitat per no exercir les seves competències en matèria d’aigua, tal com ha quedat palès amb el problema de les fuites, la polèmica amb les pistes de gel, la manca de control del consum domèstic i urbà i les campanyes d’estalvi inexistents, entre d’altres. Han volgut recordar que 1 de cada 4 Ajuntaments encara no té a punt els Plans Municipals per Sequera, que són obligatoris per llei.
39 entitats en defensa de la gestio de l'aigua ens trobem a Arbúcies per proposar alternatives i plantejar mesures per a fer front a la situacio d'escassetat d'aigua #NoEnRaja #CimeraSocialAigua pic.twitter.com/llltNmRn4p
— AiguaPública (@aiguapublica) January 20, 2024
Mesures estructurals per reduir la demanda d’aigua i prevenir crisis com l’actual
S'han mostrat crítics amb la confiança excessiva que es diposita en la dessalinització i regeneració, especialment si no s’acompanya d’una reducció del consum global d’aigua. Genera una falsa sensació de disponibilitat, que eclipsa la necessitat de mesures estructurals que apostin per la reducció progressiva de la demanda d’aigua, començant pels sectors que més en consumeixen.
Abans de posar en marxa infraestructures costoses amb un alt consum elèctric, cal abordar la reducció de la demanda d’aigua i restaurar els aqüífers contaminats. Apostar únicament per noves infraestructures encarirà el preu de l’aigua i no resoldrà el problema crònic de contaminació d’aqüífers. De fet, la tarifa d’Aigües Ter-Llobregat ja s’ha incrementat un 30% a conseqüència de tenir la dessalinitzadora del Prat a màxim rendiment. Cal tenir en compte que més de la meitat dels aqüífers de Catalunya estan contaminats principalment pels nitrats provinents de les macrogranges, restringint així la possibilitat d’utilitzar aquestes fonts d’aigua en temps de sequera.
Per aquest motiu, han demanat un debat de país públic i participat que decideixi quin model econòmic volem en funció de l’aigua disponible.