Font: Nacions Unides
El relator especial de les Nacions Unides sobre defensors del medi ambient en virtut de la Convenció d'Aarhus, Michel Forst, ha fet públic un document de posició sobre la repressió estatal de la protesta ambiental i la desobediència civil, la qual considera una amenaça important per als drets humans i la democràcia.
El document de posició ofereix una visió general de les observacions del Relator Especial sobre la tendència de repressió i criminalització de la protesta ambiental pacífica i la desobediència civil identificades durant les seves visites a diversos països europeus que són part de la Convenció d'Aarhus.
El document de posició explica que aquesta tendència abasta almenys quatre dimensions: els mitjans de comunicació i el discurs polític, la legislació i la política, l'aplicació de la llei i els tribunals, i ofereix una instantània dels principals problemes de cadascuna d'aquestes dimensions, il·lustrada amb exemples extrets de diversos països.
"La repressió que s'enfronten actualment a Europa els activistes ecologistes que utilitzen la desobediència civil pacífica és una gran amenaça per a la democràcia i els drets humans", Michel Forst
"L'emergència ambiental a la qual ens enfrontem col·lectivament i que els científics han estat documentant durant dècades, no es pot abordar si els que donen l'alarma i demanen l'acció són criminalitzats per això. L'única resposta legítima a l'activisme mediambiental pacífic i a la desobediència civil en aquest moment és que les autoritats, els mitjans de comunicació i el públic s'adonin de com és essencial que tots escoltem el que diuen els defensors del medi ambient" segons Forst.
El document de posició conclou amb cinc crides a l'acció que apel·len que els Estats facin un canvi profund en la manera de respondre a les protestes ambientals, i també insta la comunitat de drets humans a coordinar els seus esforços per donar suport a aquesta crida a l'acció:
1. En primer lloc: els estats han d'abordar les causes arrels de la mobilització ambiental.
2. Pel que fa als mitjans de comunicació i al discurs polític: els estats han de prendre mesures immediates per contrarestar les narratives que presenten els defensors del medi ambient i els seus moviments com a delinqüents.
3. Pel que fa a la legislació i la política: els estats no han d'utilitzar l'augment de la desobediència civil ambiental com a pretext per restringir l'espai cívic i l'exercici de les llibertats fonamentals.
4. Pel que fa a l'aplicació de la llei: els estats han de complir amb les seves obligacions internacionals relacionades amb la llibertat d'expressió, reunió pacífica i associació en la seva resposta a la protesta ambiental i la desobediència civil i cessar immediatament l'ús de mesures dissenyades per a la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat contra els defensors del medi ambient. .
5. I pel que fa als tribunals: els estats han de garantir que l'enfocament dels tribunals davant la protesta disruptiva, incloses les condemnes imposades, no contribueixi a la restricció de l'espai cívic.
