"Educación ecosocial a la luz de los siete saberes de Edgar Morin"

La tasca, a priori, no era senzilla: unir tòpics d'ús habitual en educació ecosocial als set sabers que Edgar Morin va proposar, al final del segle passat, respecte a l'educació del futur. El resultat, com el del curs original llavor d'aquesta publicació, pensem que és excel·lent.

Milers de milions dels nostres ciutadans continuen vivint a la pobresa i privats d'una vida digna. Augmenten les desigualtats, tant dins dels països com entre ells. Hi ha enormes disparitats pel que fa a les oportunitats, la riquesa i el poder. La desigualtat entre els gèneres continua sent un repte fonamental. És molt preocupant la desocupació, en particular entre els joves. Els riscos mundials per a la salut, l'augment de la freqüència i la intensitat dels desastres naturals, l'escalada dels conflictes, l'extremisme violent, el terrorisme i les crisis humanitàries i desplaçaments forçats de la població amenacen d'anul·lar molts dels avenços en matèria de desenvolupament aconseguits durant els darrers decennis. L'esgotament dels recursos naturals i els efectes negatius de la degradació del medi ambient, incloses la desertificació, la sequera, la degradació de les terres, l'escassetat d'aigua dolça i la pèrdua de biodiversitat, augmenten i exacerben les dificultats a què s'enfronta la humanitat. El canvi climàtic és un dels reptes més grans de la nostra època i els seus efectes adversos que redueixen la capacitat de tots els països per assolir el desenvolupament sostenible. La pujada de la temperatura global, l'elevació del nivell del mar, l'acidificació dels oceans i altres efectes del canvi climàtic estan afectant greument les zones costaneres i els països costaners de baixa altitud, inclosos nombrosos països menys avançats i petits Estats insulars a desenvolupament. Perilla la supervivència de moltes societats i dels sistemes de sustentació biològica del planeta. 

Són paraules de l'ONU, són asseveracions signades per 193 governs del món que ens il·lustra una situació del món a la segona dècada d'aquest segle. Els indicadors socials i ecològics reflecteixen el fracàs d'una civilització, la nord-occidental, l'impacte ecològic i social de la qual es va accentuar amb la revolució industrial i es va extremar amb les polítiques neoliberals de finals del segle passat. La crisi ecològica i social sacseja la vida del planeta a límits desconeguts i impredictibles. 

I l'educació, en aquesta civilització, entesa com a eina cultural i mercantil per formar les persones a fi de la seva integració a la societat i al mercat laboral, forma part d'aquesta crisi perquè està al servei d'aquesta mateixa cultura. Tot i això, l'educació pot tenir altres significacions, més enllà de ser un utensili per continuar reproduint els errors i satisfer l'interès econòmic del sistema. L'educació pot ser, tal com afirma Mayor Zaragoza al pròleg de l'obra de Morin Els set sabers necessaris per a l'educació del futur, “la força del futur perquè ella constitueix un dels instruments més poderosos per fer el canvi”.

Així, educar es pot convertir en un procés, integrat en altres processos que comparteixen la mateixa direcció i sentit, que coadjuve a la inexcusable i urgent transició cap a un nou model civilitzatori, ecològicament més sostenible i socialment molt més just.

Amb aquest treball els autors pretenen contribuir a establir un diàleg entre els set sabers proposats per Edgar Morin per a l'educació del futur o ja del present, i l'enfocament d'una educació ecosocial necessària per transitar cap a noves societats, cap a un nou model de relació entre les persones i entre les persones i l'entorn natural, és a dir, entre éssers humans i biosfera.