Aigües grises i pluvials: una solució urgent per a l’estalvi i ús eficient de l’aigua a Catalunya

29/05/2024 - 09:15

Enginyeria Sense Fronteres ha organitzat una jornada tècnica per a l’impuls de l’aprofitament d’aigua gris i pluvial a Catalunya. Aquesta mesura és la més reclamada per la ciutadania catalana per a fer front a la sequera, tot i la seva lenta implementació. 

ESF es mostra crítica amb l’ordenança que prepara l’Ajuntament de Barcelona.


 

La constatació dels efectes del canvi climàtic sobre l’aigua a Catalunya són cada cop més evidents. La crisi per sequera de 2021 n’és un exemple, però també ho poden ser els episodis de pluges torrencials i inundacions que vindran. Per aquest motiu és urgent adaptar la gestió de l’aigua de les ciutats i pobles amb estratègies com l’aprofitament de les aigües grises i pluvials.

Amb l’objectiu d’accelerar aquest canvi, avui Enginyeria Sense Fronteres (ESF) ha organitzat la jornada tècnica per a l’impuls dels aprofitaments d’aigües grises i pluvials a Catalunya, que ha comptat amb la participació de l’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i universitats com la UPC i entitats d’arquitectes i expertes en la qüestió.

 

Avenç lent i encara residual

Catalunya va ser pionera en l’aprofitament d’aigües grises i pluvials a inicis de segle, amb l’ordenança d’estalvi i ús eficient de l’aigua de Sant Cugat del Vallès de 2002 i l’ordenança tipus que va llançar la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona el 2005.

Tot i així, més de 20 anys després d’obrir camí amb l’experiència de Sant Cugat, només una cinquantena de municipis compten amb ordenances per a regular i fomentar aquests aprofitaments.

Segons els organitzadors de la jornada, que el Codi Tècnic d’Edificació (CTE) no contempli l’obligatorietat d’aquests sistemes no suposa cap obstacle per a la regulació dels aprofitaments d’aigües grises i pluvials a través d’ordenances d’urbanització i edificació, sempre i quan aquestes no vagin manifestament en contra de les normes de rang superior.

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i Societat Orgànica han comentat l’oportunitat d’aprofitar les modificacions que es faran aviat al CTE per tal d’introduir d’obligatorietat dels sistemes de grises i pluvials.

 

La Diputació de Barcelona i la capital preparen les seves ordenances

Per accelerar aquests aprofitaments, la Diputació de Barcelona ha presentat el nou grup de sequera creat des de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, que actualitzarà l’ordenança de 2005 i donarà suport tècnic als municipis de la Diputació per a adaptar-la als seus municipis i posar-la en marxa.

L'Ajuntament de Barcelona, al seu torn, ha presentat l’esborrany de la seva nova ordenança d’aprofitament d’aigües grises. Malgrat que estigui en marxa un procés de participació que ha aportat esmenes, ESF critica que l’objecte i abast de l’ordenança és insuficient i poc ambiciós. “No té sentit limitar l’obligatorietat de les instal·lacions a edificis nous de 16 habitatges quan Sant Cugat 20 anys  enrere posava el topall a 8 habitatges. Si un edifici es construeix de nou, cal que el promotor assumeixi el cost que suposa la inversió d’igual forma que assumeix un ascensor sense qüestionar-se l’amortització”, comenten.

En aquest procés participatiu de l’Ajuntament de Barcelona, la gran majoria de participants troben a faltar la inclusió de l’aprofitament d’aigua pluvial a l’ordenança, així com trobar mecanismes de cofinançament dels sistemes en rehabilitacions i mesures concretes pels grans consumidors de la ciutat.

Per tal d’evitar que cada Ajuntament faci el que vulgui, ESF ha proposat a l’Agència Catalana de l’Aigua que estableixi uns mínims comuns que calgui complir, i jugui un paper més actiu en la matèria d’igual forma que fa amb les ordenances que es deriven dels plans d’emergència municipals per sequera.

L’ACA, al seu torn, ha presentat les modificacions recents al Reglament del Domini Públic Hidràulic que obligarà aviat als municipis a comptar plans integrals de gestió del sanejament, per tal de reduir els episodis de vessaments i contaminació. L’aprofitament de grises i pluvials són estratègies que ajudaran a complir els nous requisits. 

 

1 de cada 7 catalans/es considera molt prioritari promoure aquests sistemes

Més del 70% de la ciutadania de Catalunya considera molt prioritari promoure l’aprofitament de les aigües grises i pluvials per pal·liar la crisi per sequera. És la mesura que compta amb més suport,  per davant de l’aposta per la dessalinització i regeneració. Aquestes dades s’extreuen de l’enquesta realitzada pel GESOP l’estiu de 2023 a petició d’ESF, Aigua és Vida, Ecologistes en Acció i Greenpeace.

Des d’ESF consideren que la crisi per sequera que pateix el país és una oportunitat per posar fil a l’agulla als deures pendents en la gestió de l’aigua. “La ciutadania ha mostrat de forma reiterada en diverses enquestes que la seva major preocupació és la sequera, doncs necessitem que les administracions responguin a l’alçada i facilitin el potencial dels aprofitaments d’aigües grises i pluvials”, conclouen.

 

Nous estudis presentats

Enginyeria Sense Fronteres ha presentat dos nous estudis durant la jornada, un que analitza els fonaments jurídics per a l’aprofitament d’aquestes aigües i la promoció de l’estalvi a Barcelona amb l’objectiu de trobar la seguretat jurídica i les vies que possibiliten el cofinançament dels sistemes per part de l’administració,  i un altre sobre la viabilitat tècnica i econòmica de l’aprofitament d’aigües grises i pluvials en edificis residencials, tenint en compte el cas de La Diversa, l'habitatge cooperatiu al barri de Sants - Montjuïc a Barcelona.

 


 

Municipis: 
Categories: 

Relacionats

Notícia

Barcelona ha iniciat els tràmits per elaborar i aprovar una nova ordenança per a l’aprofitament d’aigües grises en edificis de nova construcció i grans rehabilitacions.

Reportatge
XII Jornada Ambiental Torres

La XII Jornada Ambiental Torres celebra la seva dotzena edició a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona amb ponents de rellevància internacionals com la directora del Departament de Recursos Hídrics de Califòrnia, Karla A. Nemeth, i l’activista Luisa Neubauer.

Butlletí