Font: Diputació de Barcelona
La corporació va aprovar el passat mes d’abril aquesta normativa pionera que permetrà als ens locals de la província exercir un control i un seguiment de les problemàtiques derivades d’aquesta molèstia.
L’ordenança estableix dues categories de límits, segons si es tracta de zones urbanes residencials o zones rurals, a més d’un règim sancionador amb multes que poden oscil·lar entre els 750 i els 3.000 euros.
La Diputació de Barcelona ha organitzat una sessió informativa virtual per presentar a personal tècnic municipal i electes el model d’Ordenança reguladora de la contaminació odorífera, un instrument d’assistència jurídica i tècnica que permetrà als ajuntaments de la província exercir un control i un seguiment tangible de les problemàtiques de contaminació per olors, un àmbit que, dels diversos vectors que ha abordat la normativa ambiental -abocaments, soroll, vibracions, etc.-, és el que més ha trigat a tenir un desenvolupament normatiu.
Davant la creixent preocupació del món local, la Diputació de Barcelona va considerar oportú elaborar un text normatiu que reunís els criteris jurídics i tècnics que permetessin als municipis afrontar amb seguretat jurídica eventuals incidents relacionats amb la contaminació odorífera.
La redacció d’aquesta normativa, la primera impulsada per un organisme supramunicipal, ja que fins ara ni l’Estat ni la Generalitat tenen una regulació específica al respecte, ha comptat amb el suport del Servei d’Assistència Jurídica Local de la Diputació de Barcelona.
L’ordenança és una eina de caràcter eminentment pràctic que es fonamenta en mesures objectives i contrastables, i que estableix dues categories en quant a límits d’immissió d’olors, depenent de si es tracta d’una zona urbana residencial o d’habitatges situats en zones rurals, a més d’un règim sancionador amb multes que poden oscil·lar entre els 750 i els 3.000 euros. Les problemàtiques habituals d’emissions oloroses estan relacionades amb l’activitat industrial i l’abocament de residus.
En aquest sentit, cal destacar que l’ordenança és una normativa pensada per protegir especialment els habitatges i les persones, amb antelació sobre les zones perifèriques no habitades. La norma es refereix específicament a problemàtiques de caràcter odorífer ―molèsties odoríferes―, i en cap cas a incidències toxicològiques, que es tractaran sempre pels paràmetres i les normatives de l’àmbit de la salut.
Amb aquest model de referència, cada ajuntament pot ajustar la proposta d’ordenança a les seves necessitats modificant l’àmbit territorial d’aplicació, les activitats incloses, i fins i tot, modificant els valors límit i els períodes d’avaluació.
Durant la sessió informativa, el diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra, ha destacat el caràcter “pioner” d’aquest model d’ordenança que “servirà per establir uns criteris eficients per avaluar problemàtiques especialment cròniques d’olors d’alta intensitat, i per donar una seguretat jurídica a les administracions locals per poder intervenir”.
Serra també ha assenyalat la importància de la col·laboració ciutadana. En aquest sentit, el model d’ordenança disposa d’un protocol que es pot fer servir per tal que la ciutadania pugui reportar aquests episodis.
La corporació ja va rebre el 2019 dues peticions, dels ajuntaments de Manlleu i Viladecans, per elaborar una ordenança d’olor, i el 2020 es va fer una primera versió que es va fer arribar a aquests dos consistoris interessats, a on també es van portar a terme mesuraments d’olors. El febrer de 2024 el municipi de Vidreres va aprovar la seva pròpia ordenança seguint l’esborrany de model proposat per la Diputació de Barcelona.
Ara, amb la recent aprovació del model d’ordenança que es posa a disposició dels municipis de la província, l’organisme provincial està preparant formacions específiques adreçades al personal tècnic municipal.
Suport tècnic als ens locals
Més enllà de l’elaboració del model d’ordenança com a marc normatiu, la Diputació de Barcelona ofereix també suport als ajuntaments per obtenir mesures de la concentració d’una olor a través de tècnics acreditats. Així posa a disposició dels municipis tres equips d’olfactòmetres Nasal Ranger que es poden cedir temporalment als consistoris que els necessitin. L’ús d’aquest equip permet conèixer els nivells d’olors que hi ha al territori, independentment de si es disposa d’una ordenança o no.
Ajuntaments com el del Prat de Llobregat i Masquefa van poder realitzar l’any passat mesuraments a través d’aquest recurs tècnic de la corporació, i enguany podran fer-lo servir altres sis municipis: Arenys de Munt, Artés, Llinars del Vallès, Pineda de Mar, Sant Adrià de Besòs i Vilanova i la Geltrú.
