El primer litigi climàtic de la història d'Espanya arriba al Tribunal Constitucional

La recent sentència històrica del Tribunal Europeu de Drets Humans, que per primera vegada condemna un Estat (Suïssa) per no protegir la població davant el canvi climàtic, pot suposar un gir en aquest procés,

Les cinc entitats ecologistes han presentat la demanda davant del Tribunal Constitucional i s'esgota així la via de recursos nacionals després que el Tribunal Suprem dictaminés en contra el mes de juliol passat, possibilitant així l'accés al Tribunal de Drets Humans (TDEH) que ja va sentenciar contra Suïssa i la resolució del qual és aplicable a Espanya.

Aquesta fita jurídica arriba gairebé dos mesos després que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) fes història en condemnar Suïssa per no protegir la seva població dels impactes del canvi climàtic, després de la demanda presentada per KlimaSeniorinnen, un col·lectiu de més de 2000 dones de més de 65 anys. Aquesta sentència és aplicable a tots els països del Consell d'Europa, entre els quals hi ha Espanya, per la qual cosa podria suposar un gir significatiu en el procés que arriba al Tribunal Constitucional. La sentència reconeix expressament que el canvi climàtic afecta totes les persones i, en conseqüència, procedeix a interpretar que la inacció per part dels estats afecta els drets fonamentals de la ciutadania.

Igualment, la recent opinió del Tribunal Internacional de la Llei del Mar ha recollit que els estats tenen l'obligació de prevenir, reduir i controlar la contaminació produïda pels gasos d'efecte hivernacle i que han de protegir el medi marí en el context del canvi climàtic. Les cinc organitzacions demandants esperen que la justícia espanyola prengui en consideració aquests pronunciaments i obligui l'Estat a complir les seves responsabilitats climàtiques. Si no fos així, estan disposades a arribar fins a Estrasburg perquè sigui la Unió Europea qui defensi la ciutadania.

“La vida i la salut de milions de persones a tot el món estan greument amenaçades si no s'actua amb urgència i contundència davant del canvi climàtic. Amb aquest procés estem lluitant pel dret de les generacions presents i futures a gaudir d'un medi ambient on puguin desenvolupar una vida digna. No pararem fins que Espanya compleixi les seves obligacions climàtiques i prengui les mesures necessàries per protegir la seva ciutadania davant del canvi climàtic”, ha declarat Inés Díez, la representant legal de Greenpeace.

L'actual situació d'emergència climàtica que travessa el món, amb temperatures anormalment elevades i incendis cada cop més intensos, evidencia la necessitat d'actuar amb urgència i ambició. 2023 es va situar 1,45 °C per sobre de la temperatura de l'era preindustrial, i els últims 12 mesos han estat els més calorosos almenys des de mitjans de segle, superant en 1,63 °C el valor mitjà del període preindustrial (1850 -1900). Aproximadament entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen en contextos altament vulnerables al canvi climàtic i entre el 2010 i el 2020 la mortalitat humana per inundacions, sequeres i tempestes va ser 15 vegades més gran a les regions altament vulnerables. Als països d'ingressos baixos i mitjos es produeixen 37.000 milions de dòlars de pèrdues per estrès tèrmic i 16.000 milions per inundacions, i les llars encapçalades per dones són les més afectades.

Les organitzacions denuncien que Espanya continua molt lluny d'assolir els objectius de reducció d'emissions que li corresponen, d'acord amb la capacitat i la responsabilitat històrica en l'emissió de CO2 a l'atmosfera. L'objectiu a assolir el 2030 hauria de ser del 55% de reducció d'emissions, en lloc del 32% proposat a l'esborrany del nou Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), prenent com a base les emissions del 1990. Només aquesta dràstica reducció pot contribuir a limitar l'escalfament global a 1,5º i evitar així els pitjors efectes del canvi climàtic, tal com adverteix la comunitat científica i s'exposa al recent Informe “Claus per convertir Espanya en líder mundial d'acció climàtica”.

“Segons recull la nostra Constitució, les normes relatives als drets fonamentals han de ser interpretades de conformitat amb els tractats internacionals ratificats per Espanya, per la qual cosa entenem que aquesta nova interpretació que duu a terme la sentència del TEDH ha de ser plenament acollida pel Tribunal Constitucional ” , ha conclòs Jaime Doreste, advocat de les entitats demandants.