Font: OXFAM
Un nou estudi publicat per l'organització Oxfam revela que 50 dels milmilionaris més rics del món emeten, de mitjana, més carboni a través de les seves inversions, avions privats i iots en poc més d'una hora i mitja que una persona de mitjana a tota la seva vida.
Foto: Jeff Bezos. Autor Daniel Oberhaus, 2019
L'informe "La desigualtat de les emissions de carboni mata" és el primer a fer un seguiment de les emissions derivades d'avions privats, iots de luxe i inversions contaminants, i detallar com les persones més riques alimenten la desigualtat, la fam i la mort al món. L'informe es publica amb motiu de la COP29 que se celebrarà a Bakú, Azerbaidjan, i que estarà marcada per la por creixent a l'acceleració de la crisi climàtica, en gran part a causa de les emissions dels més rics.
Si les emissions actuals a nivell mundial segueixen a aquest ritme, el pressupost de carboni (la quantitat de CO₂ que encara es pot alliberar a l'atmosfera sense provocar que la temperatura mitjana global s'elevi per sobre de 1,5 °C) s'esgotarà a uns quatre anys. Tot i això, si totes les persones del planeta generessin tantes emissions com l'1% més ric de la població, s'acabaria amb el pressupost de carboni restant en menys de cinc mesos. De la mateixa manera, si generessin tantes emissions com les que ocasionen els avions privats i els iots de luxe de la mitjana milionària que figura a l'estudi d'Oxfam, aquest pressupost s'esgotaria en dos dies.
"Els més rics tracten el nostre planeta com si fos el pati d'esbarjo privat, maltractant-lo pel seu propi plaer i benefici. Les seves inversions contaminants i joguines de luxe —avions privats i iots— no només són un símbol d'excés, sinó també una amenaça directa per al planeta i la seva població”, declara el director executiu d'Oxfam Internacional, Amitabh Behar.
"L'estudi d'Oxfam revela una realitat dolorosa: les emissions extremes dels més rics —conseqüència del seu estil de vida de luxe i, encara més, de les seves inversions contaminants— provoquen desigualtat i gana i —parlem amb claredat— posen vides en risc . Els seus perillosos nivells de contaminació i cobdícia desmesurada agreugen la mateixa crisi que amenaça el nostre futur col·lectiu, cosa que no és només injusta, sinó que també resulta letal”, assenyala Behar.
L'informe, en què per primera vegada s'analitzen les emissions tant del transport de luxe com de les inversions contaminants dels milmilionaris, presenta noves dades que revelen com les seves emissions desmesurades estan accelerant la crisi climàtica i causant enormes danys a la població i l'economia. Els països i comunitats més pobres són els que menys han contribuït a la crisi climàtica.
Oxfam assenyala que, en un any, 50 de les persones milmilionàries més riques del món van fer una mitjana de 184 vols en avions privats cadascuna, cosa que vol dir que van passar 425 hores a l'aire. Una persona mitjana trigaria 300 anys a generar el mateix volum d'emissions. Al mateix període d'un any, els iots d'aquests milmilionaris van generar la quantitat de carboni equivalent a les emissions d'una persona mitjana durant 860 anys.
Els dos avions privats de Jeff Bezos van passar prop de 25 dies a l'aire en un període de 12 mesos, i van emetre el mateix volum de carboni que generaria un treballador mitjà d'Amazon dels Estats Units en 207 anys. Carlos Slim va fer 92 viatges al seu avió privat, l'equivalent a fer la volta al món cinc vegades.
La família Walton, hereva de la cadena de supermercats Walmart, té tres iots de luxe que, en un any, van generar una empremta de carboni equivalent al total d'emissions que produeixen aproximadament els 1714 treballadors i treballadores de les botigues de Walmart.
Les emissions derivades de l'estil de vida dels milmilionaris eclipsen les de la gent mitjana, però les emissions derivades de les seves inversions són dramàticament més elevades: el càlcul mitjà de les emissions derivades de les inversions de 50 de les persones milmilionàries més riques pràcticament supera en 340 vegades les emissions generades conjuntament pels seus avions privats i iots. Mitjançant aquestes inversions, els milmilionaris exerceixen una gran influència en algunes de les empreses més grans del món i ens estan portant a la vora del col·lapse climàtic.
Prop del 40% de les inversions dels milmilionaris que han estat analitzades en aquest estudi d'Oxfam es destinen a indústries molt contaminants, com el petroli, la mineria, la indústria del transport i el ciment. La cartera d'inversió d'un milionari és, de mitjana, gairebé el doble de contaminant que una inversió a l'índex S&P 500. En canvi, si els milionaris destinen els diners a fons d'inversió baixos en emissions de carboni, les emissions derivades inversions serien 13 vegades menors.
L'informe d'Oxfam desglossa a nivell nacional i regional tres àrees considerades crítiques en què les emissions generades per l'1% més ric de la població mundial des del 1990 estan tenint —i s'espera que segueixin tenint— conseqüències devastadores.
Desigualtat global. Des del 1990, les emissions de l'1% més ric han provocat una caiguda de 2,9 bilions de dòlars de la producció econòmica mundial. Els països més afectats són els que han contribuït menys a la crisi climàtica. Als països de renda baixa i mitjana-baixa, el PIB acumulat patirà una reducció d'aproximadament un 2,5% entre el 1990 i el 2050. Al sud i al sud-est d'Àsia i a l'Àfrica subsahariana, disminuirà un 3%, un 2,4% i un 2,4%, respectivament. D'altra banda, els països de renda alta se'n beneficiaran econòmicament.
Fam. Les emissions de l'1% més ric han ocasionat pèrdues de collites que podrien haver proporcionat calories suficients per alimentar 14,5 milions de persones a l'any entre 1990 i 2023. Aquesta xifra pujarà a 46 milions de persones a l'any entre 2023 i 2050 , i afectarà especialment Amèrica Llatina i el Carib (nou milions de persones a l'any d'ara 2050).
Mort. Es calcula que, d'ara a l'any 2120, el 78% de les morts addicionals a causa de la calor extrema es produiran a països de renda baixa i mitjana-baixa.
"Ser resilient resulta esgotador. No és una cosa que jo hagi decidit, sinó que ho he necessitat per sobreviure. Un nen o una nena no hauria de ser fort. Només vol estar fora de perill, poder jugar a la sorra, però sempre hem de fugir quan vénen les tempestes. Cap nen o nena hauria d'haver de comptar cadàvers després d'un tifó". Marinel Sumook Ubaldo, una jove activista climàtica filipina.
Els països rics han incomplert el seu compromís d'aportar 100.000 milions de dòlars a l'any en concepte de finançament climàtic i, en vigílies de la COP29, res no sembla indicar que estableixin un nou objectiu de finançament climàtic adequat que permeti abordar les necessitats dels països del Sud global. Oxfam adverteix que el cost de l'escalfament global continuarà augmentant, tret que els més rics redueixin les seves emissions de manera radical.
Amb motiu de la COP29, Oxfam insta els Governs a:
Reduir les emissions dels més rics . Els governs han d'aplicar impostos permanents sobre els ingressos i un impost sobre la riquesa de l'1% més ric, prohibir o aplicar impostos de caràcter punitiu sobre els productes de luxe que generen altes emissions de carboni —començant pels avions privats i els iots de luxe —, i regular les activitats d'empreses i inversors amb l'objectiu de reduir radicalment les emissions de carboni de manera justa.
Fer que paguin els qui més contaminen . Les necessitats en matèria de finançament climàtic són enormes i continuen creixent, sobretot als països del Sud global que estan patint les conseqüències climàtiques més greus. A través d'un impost sobre la riquesa dels milionaris i milionaris podrien recaptar-se almenys 1,7 bilions de dòlars anuals, i un impost addicional que gravi les inversions en activitats contaminants podria recaptar 100.000 milions de dòlars més.
Reinventar les nostres economies . El sistema econòmic actual, orientat a engreixar les fortunes dels qui ja són rics a través de l'extracció i el consum a qualsevol preu, fa massa temps que soscava un futur veritablement sostenible i igualitari per a totes les persones. Els governs s'han de comprometre a garantir que els ingressos del 10% més ric de la població no superin els del 40% més pobre tant a nivell nacional com global.