Una bona vida per tota la població mundial és possible alhora que es redueixen els danys ambientals

Al voltant del 80 % de la humanitat no té accés a béns i serveis bàsics i viu per sota del llindar del que es considera una vida digna. Alguns arguments afirmen que per resoldre aquest problema caldria un creixement econòmic mundial massiu, que multiplicaria diverses vegades la producció actual i agreujaria el canvi climàtic i el col·lapse ecològic.

Els autors del nou estudi qüestionen aquesta afirmació i sostenen que el desenvolupament humà no requereix un plantejament tan perillós. Basant-se en investigacions empíriques recents, conclouen que, per acabar amb les privacions massives i proporcionar un nivell de vida digne a 8.500 milions de persones, només caldria el 30 % dels recursos i l'energia que s'utilitzen actualment a tot el món, cosa que deixaria un excedent considerable per a altres consums addicionals, el luxe públic, els avenços científics i altres inversions socials.

Per proporcionar un nivell de vida digne a 8.500 milions de persones, només caldria el 30 % dels recursos i l'energia que s'utilitzen actualment.

Això garantiria que tota la població mundial tingués accés a aliments nutritius, habitatges moderns, assistència sanitària d'alta qualitat, educació, electricitat, cuines d'inducció, sistemes de sanejament, roba, rentadores, frigorífics, sistemes de calefacció i refrigeració, ordinadors, telèfons mòbils, internet i transport públic, incloent-hi l'accés universal a instal·lacions recreatives, teatres i altres béns públics.

Els autors sostenen que, per assolir aquest futur, les estratègies de desenvolupament no han de perseguir el creixement capitalista i l'augment de la producció agregada com a tals, sinó incrementar les formes específiques de producció necessàries per a millorar les capacitats i satisfer les necessitats humanes a un alt nivell, garantint alhora l'accés universal a béns i serveis clau mitjançant l'aprovisionament públic i la desmercantilització.

Al Sud global això requeria utilitzar la política industrial per augmentar la sobirania econòmica, desenvolupar la capacitat industrial i organitzar la producció al voltant del benestar humà.

Al mateix temps, als països de renda alta s'hauria de reduir la producció de béns menys necessaris (béns com ara mansions, tot terrenys, jets privats i moda ràpida) amb l'objectiu de permetre una descarbonització més ràpida i contribuir a què l'ús dels recursos torni a situar-se dins dels límits planetaris, com sostenen els estudiosos del decreixement.

A més, en molts casos, els preus dels béns essencials, com l'alimentació i l'habitatge, augmenten a un ritme superior que els preus de la resta de l'economia, especialment durant els períodes de privatització i desregulació del mercat. Això significa que la població pot veure reduït el seu accés als béns essencials fins i tot quan augmenten els seus ingressos, basant-se en l’índex PPA (Paritat de Poder Adquisitiu). Aquest problema es pot abordar mitjançant estratègies de desmercantilització, aprovisionament públic i control de preus.

«Si l'objectiu és el benestar humà, el que és important no és el PIB (producció agregada a preus de mercat), sinó si les persones tenen accés als béns i serveis específics que necessiten per viure bé. Cal distingir entre el que és important per al benestar humà i allò que no ho és», afirma Jason Hickel, investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Antropologia de la UAB.

Hickel considera que la pobresa no és un problema irresoluble que requereixi solucions complexes, llargs terminis i grans augments en la producció i el rendiment que entrin en conflicte amb els objectius ecològics. «La solució és senzilla. Podem fer-ho ara mateix, desviant la producció de l'acumulació de capital i el consum de les elits per centrar-nos, en canvi, a proporcionar béns i serveis socialment beneficiosos per a tothom», afirma Hickel.

El coautor Dylan Sullivan, de l'ICTA-UAB i la Universitat Macquarie, afirma que «Aquesta investigació demostra que una economia del postcreixement podria garantir l'accés universal als beneficis de la industrialització, i alhora deixaria un excedent substancial d'energia i recursos per a l'oci, el luxe públic i l'avenç tecnològic. És realment apassionant pensar què podríem fer amb aquest excedent, quin tipus de modernitat volem construir».

Referència: Hickel, J., Sullivan, D. (2024) How much growth is required to achieve good lives for all? Insights from needs-based analysis. World Development Perspectives. https://doi.org/10.1016/j.wdp.2024.100612