Font: Generalitat de Catalunya
El president Illa ha lliurat la vigèsima edició del Premi Ramon Margalef d’Ecologia, que té per objectiu reconèixer la trajectòria científica o un descobriment en el camp de les ciències ecològiques, al professor Carlos M. Herrera.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, durant l’acte de lliurament del Premi Ramon Margalef d’Ecologia ha afirmat que “si volem progrés, prosperitat i benestar, la ciència i la investigació científica han de ser al centre de les polítiques públiques”. També ha defensat la necessitat de “dotar al sector de més recursos per poder garantir la seva activitat”, i “motivar noves vocacions científiques dels joves”.
El jurat del Premi Ramon Margalef d’Ecologia ha destacat la capacitat del guardonat per combinar la visió naturalista amb els principis científics fonamentals. Basant-se en el detall d’interaccions específiques concretes, el professor Herrera ha desenvolupat principis generals ecoevolutius i ha esdevingut un referent internacional en recerca sobre processos coevolutius.
Carlos M. Herrera (Sevilla, 1952) va començar la seva carrera investigadora amb estudis sobre el consum de fruites per part dels ocells als ecosistemes mediterranis. Poc després va ampliar els seus interessos amb l’estudi de la dispersió de llavors i l’ecologia de la pol·linització. Ha estat un dels primers científics a apreciar la importància de la inèrcia filogenètica i la contingència històrica per entendre els patrons d’interacció entre plantes i animals, més enllà del context ecològic.
També ha estat pioner en estudis quantitatius rigorosos a llarg termini d’interaccions ecològiques polifacètiques basades en individus marcats de múltiples poblacions, i ha proporcionat proves sòlides de les interaccions indirectes entre pol·linitzadors, herbívors i dispersors de llavors i la seva rellevància evolutiva. Les seves contribucions originals a l’anàlisi de la variació fenotípica intraespecífica en plantes ha tingut una influència fonamental en l’ecologia. Recentment, ha obert nous camins en un camp emergent identificant la importància ecològica de l’epigenètica de plantes.
