Parlem amb el nou director de l'Agència de Residus sobre malbaratament alimentari, reaprofitament i perspectives del fet que Catalunya compti amb la seva pròpia llei residus, que podria suposar un abans i un després al territori.
Albert Planell Saurí va ser nomenat director de l'Agència de Residus de Catalunya el passat mes d'octubre. Ha desenvolupat una trajectòria professional en l’àmbit públic, especialment en l’administració local. A l’Ajuntament de Terrassa, ha ocupat càrrecs directius en àrees com Participació Ciutadana, Sistemes d’Informació i Atenció Ciutadana, Promoció Econòmica, Presidència, i Plans i Projectes de Ciutat. Entre 2009 i 2013 va exercir com a Gerent del Consell Comarcal del Vallès Occidental, i posteriorment, des del 2019 fins al 2024, com a Gerent del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental. Parlem amb ell sobre malbaratament alimentari, reaprofitament i quines perspectives hi ha del fet que Catalunya compti amb la seva pròpia llei residus, que podria suposar un abans i un després pel que fa als aliments en bon estat que es llencen cada dia.
A Catalunya comptem amb la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, aprovada el març del 2020. Què es fa a l'Agència de Residus de Catalunya en relació a tot el menjar que malbaratem?
Aquesta llei és fruit del treball de diversos departaments de la Generalitat de Cataliunya i també mèrit de l’Agència de Residus de Catalunya, que va formar part del grup de treball interdepartamental que va fer possible la redacció del text. En l'àmbit estatal, la 'Ley de Prevención de las Pérdidas y el Desperdicio Alimentario' està en fase de tramitació parlamentària i a Europa la Comissió Europea ha treballat una proposta legislativa, però encara no s’ha aprovat cap norma.
L’Agència de Residus de Catalunya va iniciar la seva implicació en la prevenció del malbaratament alimentari de manera efectiva el 2010, quan es va començar conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona la recopilació de dades de la Diagnosi del Malbaratament Alimentari a Catalunya. D'acord amb les informacions aconseguides amb aquest estudi, el malbaratament ha entrat a formar part de tots els plans de la nostra institució.
Però tenim poques dades de tots els aliments que malbaratem, encara...
Segons dades del 2010, al malbaratament alimentari a les llars, comerços al detall i la restauració va ser a Catalunya de 262.471 tones anuals. Aquesta és una dada que s’ha difós a bastament en els darrers anys (n’hi ha moltes altres) i que dona una idea de l’abast d’aquesta matèria.
Més enllà de l’esmentat estudi, l’Agència ha treballat en aquesta matèria en el marc de diversos projectes europeus que han servit per abordar el malbaratament a Catalunya amb la participació i el consens amb moltes entitats del nostre territori. El projecte EcoWaste4Food, que inclou aportacions de 47 organitzacions, va servir com a informació per elaborar el primer pla de Pla d’acció per a la prevenció del malbaratament alimentari (2019-2020). Es va dissenyar a través d’un procés de governança compartida amb empreses, entitats socials i ambientals, universitats i administracions públiques.
Em pot donar algunes dades de l'impacte positiu que hi ha hagut fins ara?
Hem aconseguit una reducció significativa del volum de residus generats per càpita a Catalunya i un augment de la recollida selectiva fins a gairebé el 50% el 2023. A més, s’ha aprovat un marc normatiu que aborda no només el malbaratament alimentari, sinó també la prevenció de residus plàstics i industrials.
«Hem aconseguit una reducció significativa del volum de residus generats per càpita a Catalunya i un augment de la recollida selectiva fins a gairebé el 50% el 2023»
És veritat que som pioners a Europa en aquest camp?
Sí, ho som. Es tracta d’una normativa pionera a Europa perquè prioritza la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen davant la redistribució dels excedents, i ho fa al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor final.
Catalunya és un referent europeu en polítiques de residus i prevenció. Som pioners en la introducció de mesures com l'impost sobre els envasos de plàstic no reutilitzables, el foment del compostatge i la lluita contra el malbaratament alimentari a través de normatives específiques. També hem liderat projectes d’innovació i hem participat en aliances internacionals per promoure l'economia circular.
Pel que fa als menjadors escolars i malbaratament alimentari, em podria fer un balanç de què s’ha fet fins ara?
Des de l’Agència treballem de manera conjunta amb el Departament d’Agricultura que és qui en té la competència, en l’àmbit dels menjadors escolars. En aquests s’han implementat programes específics per reduir el malbaratament alimentari, com la revisió dels menús per ajustar les racions i l’establiment de mecanismes de recuperació d’aliments sobrants per a finalitats solidàries. També s’han realitzat auditories de malbaratament en escoles per identificar i corregir ineficiències.
Un dels èxits més importants ha estat la implicació de tota la comunitat educativa, des del personal de cuina fins als alumnes i famílies, amb campanyes de sensibilització que promouen bons hàbits alimentaris i de consum. A banda, segons el punt 2 de l’article 6 de la Llei 3/2020, de l'11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris:«Les empreses o entitats gestores de serveis d'àpats o menjadors escolars, en col·laboració amb els centres educatius, han d'establir programes d'educació en la reducció del malbaratament alimentari».
Què queda pendent per fer o en què s'hauria de millorar, després d'aquest temps?
Encara ens queda un llarg camí. En qualsevol cas, el més important a curt termini és iniciar el desplegament dels aspectes de la Llei 3/2020 pendents del corresponent desplegament reglamentari, com són avançar en la quantificació de les pèrdues i el malbaratament alimentaris d’una forma sistemàtica, així com en la planificació de les accions a desenvolupar per part dels diferents agents afectats (recordem, totes les empreses de la cadena alimentària que no són micropimes).
Creiem que amb la posada en marxa d’aquestes dues accions podrem visibilitzar de forma més clara una reducció més efectiva del malbaratament alimentari.
«La nova llei ens permetrà abordar els reptes específics del nostre territori amb més flexibilitat i determinació, a més de reforçar el nostre lideratge en l'àmbit europeu»
Pel que fa al sector primari (pèrdues dels camps agrícoles), què s'ha legislat fins ara? Es tracta d'un sector on ni tan sols hi ha dades fiables dels percentatges de minves...
El sector primari és un dels més complexos en termes de legislació sobre malbaratament. La normativa vigent a Catalunya ja inclou mesures per fomentar la redistribució d’excedents agrícoles, com l’espigolament, però la seva aplicació sovint és limitada per diferents motius entre els quals les dificultats logístiques. Hem treballat per establir col·laboracions entre agricultors, entitats socials i institucions, però és evident que necessitem un sistema més robust de recollida de dades que ens permeti dimensionar el problema i actuar amb més eficàcia.
L’ARC treballa també en el projecte Folou. Es tracta d'una iniciativa europea coordinada pel Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic, i que compta amb la participació de 16 socis europeus, entre els quals hi ha una presència destacada dels socis catalans amb la Fundació Espigoladors, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i l’Agència de Residus de Catalunya. El seu objectiu és mesurar i estimar, fer el seguiment i informar, i avaluar la magnitud i l'impacte de les pèrdues d'aliments en el sector primari, i, en darrer lloc, que hi hagi una aplicació pràctica dels resultats projecte: assegurar l'adopció adequada dels resultats del projecte per part de les parts interessades principals: productors primaris, minoristes, consumidors, responsables polítics i investigadors.
Actualment, comptem amb la Ley de Residuos del 2022. Cobreix suficients aspectes en l'àmbit del malbaratament o és massa ambigua?
La Ley de Residuos de l'any 2022 és un pas important, però encara presenta algunes llacunes. Tot i incloure mesures per reduir el malbaratament alimentari, la seva aplicació en determinats sectors, com el primari o el petit comerç, és insuficient i sovint depèn de la interpretació de les comunitats autònomes. Ha estat un instrument clau per avançar cap a una gestió més sostenible. Fins ara, hem implementat mesures concretes per reduir el malbaratament alimentari, fomentar l'economia circular i promoure el reciclatge.
A més, caldria reforçar-ne l’enfocament preventiu i prioritzar l'acció abans que els aliments es converteixin en residus, per exemple, promovent la donació en millors condicions o incentivant pràctiques sostenibles en tota la cadena alimentària. En qualsevol cas, l’Estat té, com ja s’ha dit, preveient aprovar una llei específica per la temàtica, amb la qual es donaria resposta a les carències anteriors. Tot i això, cal tenir en compte que la llei 3/2020 és ja un instrument molt vàlid que ens permet actuar en la línia desitjada.
Parlant de la futura Llei de residus de Catalunya. Què manca per arribar-hi?
Per tenir una llei de residus efectiva i necessitem buscar un consens ampli entre amb tots actors implicats: institucions, ajuntaments, empreses i ciutadania. Ens cal disposar d’una llei que estigui perfectament alineada amb les necessitats específiques de Catalunya i una coordinació amb la normativa estatal i europea per garantir-ne l’harmonització.
Per a quan s’espera la nova llei de residus catalana i perquè és tan important tenir-ne una a Catalunya?
S'espera que la nova Llei de Residus catalana pugui iniciar la seva tramitació a finals del primer trimestre de l’any vinent. És fonamental disposar d’aquesta llei perquè ens permetrà abordar els reptes específics del nostre territori amb més flexibilitat i determinació, a més de reforçar el nostre lideratge en l'àmbit europeu.
Aquesta llei serà clau per impulsar l’economia circular, reduir els residus generats i assegurar que assolim els objectius climàtics i de sostenibilitat que ens hem marcat. A més, dotarà Catalunya d’un marc normatiu adaptat a les necessitats i potencialitats del nostre teixit econòmic i social.
