La ciutadania de Catalunya continua amb nivells d'estalvi més alts que en la fase de preemergència

La ciutadania de Catalunya continua estalviant aigua, malgrat la lleugera millora en l'episodi de sequera que estem vivint des de finals de 2020. Tot i que s'han guanyat uns 50 hm³ amb les pluges de principis de la tardor, el sistema Ter Llobregat continua en la fase d'alerta i, en cas de no incrementar-se les reserves en els propers mesos, es podria entrar en la fase d'excepcionalitat a partir de la primavera vinent.

Tot i la lleugera millora de les reserves, la ciutadania continua fent un ús responsable de l'aigua.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, destaca “l’esforç dels municipis per complir amb les dotacions del pla de sequera i estalviar el màxim d’aigua”. Tot i aquesta millora, Paneque recorda que “la sequera continua i cal que mantinguem aquests consums continguts per allargar les reserves actuals fins que vagin entrant en servei les obres que estem impulsant per aportar aigua nova (fins a 31 hm3) a les xarxes per incrementar la garantia d’abastament durant el 2025”.

·Els mínims es van assolir durant el mes de març de 2024, amb 159 litres per habitant i dia

Els municipis que depenen del sistema Ter Llobregat, que abasteix a prop de sis milions de persones, continuen fent un consum responsable, segons les dades publicades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Amb els consums corresponents al mes d'octubre, el consum mitjà per habitant i dia és de 173 litres. Aquesta xifra inclou els consums domiciliaris, l'aigua que es destina per a usos econòmics i municipals. Aquesta xifra és igual o inferior a la dels mesos de novembre i desembre de 2023, quan estava en vigor la fase de preemergència (181 i 173, respectivament).

Els consums més baixos es van produir amb la declaració de la fase d'emergència, que va entrar en vigor al mes de febrer i es va allargar fins el mes de maig. En aquest període, els consums en el sistema Ter Llobregat van oscil·lar entre els 159 i els 166 litres per habitant i dia.

Lleuger repunt a l'estiu i baixada a la tardor

En el mes de maig de 2024 es va passar a la fase d'excepcionalitat i, en el mes de juny, es va entrar en la fase d'alerta, que és la que es manté actualment. A l'estiu es va produir un lleuger repunt, amb consums de 178 i 177 litres per habitant i dia corresponents als mesos de juliol i agost. Amb l'entrada a la tardor, la tendència torna a ser decreixent, amb consums de 174 i 173 litres per habitant i dia corresponents als mesos de setembre i octubre.

Altres sistemes

En la resta d'unitats d'explotació, si agafem les dades corresponents a fa un any, observem descensos generals en els consums. A Darnius Boadella passa una situació similar, amb un consum en el mes d'octubre de 187 litres per habitant i dia. Fa un any, concretament l'octubre de 2023, el consum era superior, amb 206 litres per habitant i dia.

En relació amb l’aqüífer de Carme Capellades, que el 13 de desembre va passar de l’excepcionalitat a l’alerta, també s’evidencia un consum més baix que fa un any. Actualment, els municipis que s’abasteixen d’aquest aqüífer fan un consum de 184 litres per persona i dia, mentre que al novembre de l’any passat el consum era superior, concretament de 219 litres per habitant i dia.

Des del Govern de la Generalitat s’agraeix l’esforç que està fent la ciutadania en relació amb el consum d’aigua.

L'Agència Catalana de l'Aigua determina que l'aqüífer del Fluvià Muga torni a l'escenari d'emergència, arran del descens del nivell d'aigua

L’aqüífer del Fluvià Muga, que abasteix un total de 22 municipis de l’Alt Empordà, passi de l’escenari d’excepcionalitat al d’emergència. S’adopta aquesta decisió arran del descens de nivell d’aquesta massa d’aigua subterrània, que encadena un descens continuat des de l’estiu d’enguany i se situa en 14,37 metres sobre el nivell del mar.

Els municipis que passen a l’escenari d’emergència són Agullana, Capmany, Garriguella, la Jonquera, l’Armentera, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilajuïga, Vilamacolum i Espolla. Precisament avui, l’ACA ha mantingut una reunió telemàtica amb representants d’aquests municipis per explicar aquest canvi d’escenari.

Les mesures que s’han de complir en la fase d’emergència fixen una dotació mitjana de 200 litres per habitant i dia (dada que inclou els consums domiciliaris, els usos econòmics i els municipals), prohibir el reg de zones verdes amb aigua potable, permetre només el reg de zones esportives per a la pràctica d’esport federat, reduir el reg agrícola en un 80%, entre d’altres. Pots consultar totes les mesures d’aquest escenari en aquest enllaç.

També hi haurà canvis en la situació de sequera a Vallirana, que fins ara estava en emergència per petició del mateix Ajuntament. En millorar la situació de les reserves, aquest municipi passarà de l’emergència a l’alerta, estan així en el mateix escenari que la unitat de la qual depèn, que és Anoia Gaià. Cal recordar que des de l’ens d’abastament Ter Llobregat s’està treballant a connectar el municipi a la xarxa Ter Llobregat i incrementar així la garantia d’aigua.

Arran de la situació de la sequera que viu aquesta zona del país des de fa quatre anys, l’Agència Catalana de l’Aigua està impulsant la construcció de 5 nous pous entorn de Peralada, que permetran millorar les extraccions de l’aqüífer i millorar la seva gestió. Aquesta actuació, pressupostada en 4,4 milions d’euros, és previst que estigui operativa a partir del mes de març.

L’actuació s’està materialitzant fruit de l’acord assolit a finals del mes de juliol de 2024 a través de l’ACA, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, l'Ajuntament de Peralada i la Mancomunitat Intermunicipal d'Aigües de Garriguella, Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera i Pedret i Marzà. Un cop les obres estiguin enllestides, el consell comarcal assumirà la titularitat i la gestió dels pous.