La mobilitat, en el seu conjunt, és un fet creixent en els nostres pobles i ciutats. La ciutadania té dret a una mobilitat eficient, justa i, a l’hora, des del món local hem de treballar per preservar la salut de les persones i la qualitat del nostre entorn. Tot plegat, requereix una bona planificació. Amb decisió, amb responsabilitat i des del consens, la coordinació i la col·laboració.
Aquests anys vinents són claus per avançar i fer front amb la màxima ambició a l’emergència climàtica i al repte de la mobilitat sostenible. És un motor de canvi fonamental, per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, millorar la qualitat de l’aire i, en definitiva, preservar la salut i la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes.
En aquest sentit, els Objectius de desenvolupament sostenible i les seves fites ens marquen el camí. L’Agenda 2030, com a marc de referència de l’acció de la Diputació de Barcelona, s’ha construït adaptada a la realitat diversa dels governs locals de la província i a la mateixa corporació en les seves competències.
Mobilitat sostenible i qualitat de l’aire
Per altra banda, la contaminació de l’aire i el seu impacte en la salut de les persones és un tema cabdal. Els llindars de contaminació per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la recent nova Directiva europea de qualitat de l’aire més estricta alerten sobre la importància de treballar de forma urgent aquest tema. Urgència que implica un canvi de paradigma en els quals hem de posar en el centre la salut i altres drets vinculats a la mobilitat.
El canvi climàtic i la qualitat de l’aire local seran factors decisius en els futurs Plans de mobilitat urbana sostenible
Sense cap mena de dubte, la reducció de les emissions associades tant al canvi climàtic com a la qualitat de l’aire local seran factors decisius en els futurs Plans de mobilitat urbana sostenible. I cal donar suport als municipis per implantar polítiques públiques per fer-ho possible en coordinació amb altres administracions. És un tema que afecta tant les grans ciutats, com als municipis mitjans i més petits, metropolitans i també rurals.
Una de les accions de més impacte i complexitat és la implantació de les zones de baixes emissions (ZBE). Una delimitació en la qual molts municipis fa temps que treballen i que no és un procés fàcil de desplegar i assolir. La implantació requereix una reglamentació clara, de models de consens polític i institucional, d’equitat social, d’una major intermodalitat en el transport, d’un increment de l’ús de la bicicleta i vehicles de mobilitat personal, de participació de la ciutadania, de molta pedagogia i comunicació, d’un important nivell de sistemes tecnològics, digitalització, anàlisi de dades i també, de nous ajuts econòmics per fer la transició. Ho hem de fer, però ho hem de fer bé.
La mobilitat elèctrica, un gran repte i l’alternativa als combustibles fòssils
Els reptes marcats per l'Estratègia de Mobilitat de la Unió Europea determinen que caldrà assolir el procés de descarbonització del sistema de transports amb neutralitat climàtica l'any 2050. I per l'any 2030 una reducció d'emissions de gasos d’efecte hivernacle d’almenys un 55% respecte al 1990. Aquesta transició requereix una estratègia mixta que combini:
- Una flota menys contaminant i la reducció del nombre de quilòmetres recorreguts amb vehicles de combustió, una major implantació del vehicle elèctric amb la infraestructura necessària de punts de recàrrega publica i privada en el territori i una major oferta en sistemes de transport públic col·lectiu amb modes més sostenibles.
- La transició energètica, econòmicament, ha de ser un revulsiu per la innovació i el creixement del nostre teixit productiu tot fent front a l’emergència climàtica.
El paper del món local i el suport de la Diputació de Barcelona
Des de la Diputació de Barcelona donem suport als ajuntaments en la promoció de la mobilitat activa – basada en l’activitat física de la ciutadana que es mou a peu o en bicicleta -, la mobilitat elèctrica o els plans de desplaçament d’empresa (PDE). Sempre amb l’objectiu d’oferir recursos per garantir una mobilitat sostenible per a tothom.
Un repte compartit per tots els municipis que impliquen un seguit de canvis i transformacions com:
- Repensar l’urbanisme per facilitar els desplaçaments a peu i en bicicleta,
- millorar l’accessibilitat i els itineraris en els diversos modes de mobilitat i transport,
- impulsar la mobilitat de vehicles de mobilitat personal i implementar nous usos modals de transport,
- facilitar el transport públic,
- organitzar de forma més eficient la logística i dissenyar les estratègies municipals per millorar la gestió de la mobilitat als centres d’activitat econòmica,
- tenir ben present la perspectiva de gènere, i recuperar una mirada més col·lectiva del que significa l’espai públic.
- comunicar bé i fer molta pedagogia sobre la necessitat d’una mobilitat sostenible i uns entorns urbans pensats per a les persones. Disposar de recursos educatius i de sensibilització com el programa Mou-te i respira!
La ciutat dels 15 minuts
Les autoritats locals hem de disposar de plans de mobilitat urbana sostenible (PMUS) i promoure els plans de desplaçament d'empresa (PDE), a més d'incorporar gestors i gestores de la mobilitat quotidiana al treball.
A partir d'ara el cotxe passa de la seva condició d'amfitrió a ser un convidat a les nostres ciutats, i s’obre pas a la ciutat per viure-hi, on cal apostar per la proximitat dels serveis, la ciutat dels 15 minuts, on les persones i no els vehicles han d’estar al centre de les polítiques públiques amb relació a l’espai públic de les ciutats. Aquest és un concepte que es va introduir a París i on tots els serveis essencials - com ara educació, salut, comerç i oci - es troben a 15 minuts a peu o amb bicicleta.
El cotxe passa de la seva condició d'amfitrió a ser un convidat a les nostres ciutats
Des de la Diputació de Barcelona ajudem a concretar aquest concepte, entre d’altres, amb l’aplicació de la metodologia Metrominut. Una metodologia que va néixer a Pontevedra, referent de transformació urbana en termes de mobilitat sostenible, i de la mà de l’entitat Ciutats que caminen. Es tracta d’un mapa que mostra les distàncies i temps a peu entre diferents punts de la ciutat, amb un disseny similar al dels mapes de metro. Ajuntaments i entitats de mobilitat sostenible promouen la creació d’aquests mapes.
El metrominut s’adapta a qualsevol localitat i representa els recorreguts a peu entre els principals punts d’interès del municipi, com escoles, poliesportius, ajuntaments, parcs, places, comissaries i mercats. Ciutats com Santa Coloma de Gramenet, Sant Quirze del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sabadell, Vilafranca del Penedès, Sant Adrià de Besòs, Palau-solità i Plegamans i Mollet del Vallès, disposen del seu mapa de Metrominut, algunes de les quals amb el suport de la Diputació de Barcelona. I molts pobles i ciutats més que vindran i han demanat suport l’any 2024 i el 2025.
Aquest és un primer pas. La ciutat dels 15 minuts s’ha de concretar dia a dia mitjançant la creació de més carrers per a vianants, l’augment del nombre, distància i xarxa de carrils bici, i un increment de la inversió en transport públic eficient.
Un repte que estem preparats per afrontar.
Exemple d'un mapa de Metrominut a Vilafranca del Penedès
