Font: Govern.cat
La xarxa d'Oficines Empresarials de Transició Energètica comptarà amb 44 delegacions arreu del territori gestionades per 30 entitats empresarials i col·legis professionals destinades a ajudar les empreses catalanes a descarbonitzar el seu procés productiu.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, ha presidit la constitució de les Oficines Empresarials de Transició Energètica. “Avui, que és el Dia Mundial de l’Energia, donem el tret de sortida d’aquesta iniciativa, que té com a principal finalitat que cap empresa, ja sigui per dimensió, ubicació geogràfica o sector d’activitat, es quedi enrere en la transició energètica”, ha explicat Paneque. El Departament, mitjançant l’Institut Català d’Energia (ICAEN), ha destinat 7,7 milions d’euros a finançar aquesta iniciativa.
Paneque ha recordat que “la descarbonització dels processos productius, a més de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, contribueix directament en la competitivitat de les empreses”, ja que l’energia té “un impacte directe en el compte d’explotació de les empreses”. La consellera ha destacat que el bon funcionament d’aquestes oficines implicarà que “mantenim viva la tradició industrial del país”.
Les Oficines Empresarials de Transició Energètica han d’esdevenir un suport perquè les empreses catalanes, especialment petites i mitjanes, facin la transició energètica. La seva funció serà ajudar a materialitzar o impulsar actuacions de generació renovable i d'eficiència energètica, i també fomentar o liderar projectes col·lectius, com ara la creació i desenvolupament de comunitats energètiques en polígons industrials. Cada una de les oficines tindrà un programa d’actuació de dos anys.
Així, hauran de tenir capacitat per identificar projectes, per orientar-los tècnicament, per ajudar a la recerca de finançament, per assessorar en la presa de decisions i també col·laborar en la tramitació dels corresponents permisos i autoritzacions. Per la seva expertesa i coneixement en el món de l’empresa i per la presència territorial, el Govern ha ofert la possibilitat d’exercir aquesta labor a entitats empresarials (com ara patronals, sindicats o agrupacions empresarials, per exemple), ens camerals i col·legis professionals (adjuntem la relació de beneficiaris i d’oficines).
Distribució territorial de les Oficines Empresarials de Transició Energètica
La indústria és el segon sector consumidor d’energia final de Catalunya, només per darrere del transport, amb un 32,2% del total. La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 preveu que la indústria del país ha de disminuir un 52,6% la seva intensitat energètica l’any 2050 per assolir la neutralitat climàtica, és a dir, ha d’aconseguir produir el mateix amb la meitat d’energia, i també calcula que el grau d’electrificació de la seva demanda d’energia passi del 30% al 78% en aquest període.
Per a una indústria, efectuar aquesta transició energètica pot implicar des de modificar el procés productiu, substituir la seva maquinària per noves tecnologies més eficients, introduir les energies renovables, transformar els seus sistemes de logística i mobilitat, entre d’altres mesures. Accedir als recursos tècnics per emprendre aquestes transformacions pot esdevenir, doncs, una barrera que afecti directament la competitivitat de les pimes catalanes.
La creació de les Oficines Empresarials de Transició Energètica s’emmarca en el procés de reindustrialització verda que impulsa el Govern, i que té per objectiu, a més de la lluita contra el canvi climàtic, reforçar el teixit productiu per tal de recuperar el lideratge econòmic, crear ocupació i generar prosperitat compartida a Catalunya.
La #consellera @SilviaPaneque anuncia mesures per afavorir les energies renovables
— Territori (@territoricat) February 26, 2025
Reducció de la burocràcia
Eliminació de l’autorització prèvia per als autoconsums de menys de 500 kW
Facilitació de la instal·lació de pèrgoles solars urbaneshttps://t.co/XU7DDaxEFN pic.twitter.com/8VWEOJ5Sbr
Mesures per reduir la burocràcia per impulsar la transició energètica
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Energètica, Sílvia Paneque, ha assegurat que el Govern “comparteix que el millor futur és no assumir els riscos derivats de l’escalfament global ni els de les nuclears en un escenari geostratègic complex”. En una interpel·lació parlamentària, Paneque ha dit que “el Govern manté el tancament ordenat i progressiu de les centrals nuclears, d’acord amb el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima”, i ha refermat que el Govern “té un rumb clar, que és assegurar la independència en qüestions com l’energia o l’aigua”.
Per això, i amb l’objectiu d’accelerar la implantació de renovables al país, la consellera ha anunciat que en les properes setmanes l’executiu presentarà “un llistat de mesures concretes per reduir la burocràcia”. En aquest sentit, ha explicat que s’eliminarà l’autorització administrativa per a les instal·lacions d’autoconsum de menys de 500 quilowatts, i que es flexibilitzarà la normativa per facilitar la instal·lació de pèrgoles solars en espais urbans. L’objectiu d’aquestes mesures és afavorir la implantació de sistemes de generació distribuïda.
La consellera ha recordat que la necessitat d’energies renovables prevista per a un model energètic descarbonitzat per a Catalunya requerirà instal·lacions de generació d’electricitat més enllà dels espais urbans i antropitzats. Per això, ha avançat que el Govern preveu “tenir un primer esborrany del Pla Territorial Sectorial per a la implantació d’Energies Renovables (PLATER) a finals d’any, per després tramitar-lo com a norma”. Aquest document determinarà quines són les zones òptimes per a la implantació de renovables, de manera que es garanteixi l’equilibri territorial i el menor impacte ambiental possible. La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 calcula que l’ocupació del territori necessària per a les energies renovables per dur a terme la transició energètica assoleix el 2% del territori.
Paneque ha recordat que el desenvolupament de les renovables, a més de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, també permeten “disminuir la vulnerabilitat de l’exterior; generar llocs de treball i dinamitzar l’economia; estimular la innovació tecnològica i la productivitat; tenir un menor impacte ambiental; estalviar diners; o millorar la salut pública”.
