“Moltes entitats presenten recursos sistemàtics contra qualsevol projecte de renovables”

Jorge Andrey Sterner ens atén des de casa seva en plena baixa de paternitat. Aquest advocat especialitzat en el sector elèctric i la transició energètica, amb un màster en Política i Planejament Mediambiental per la Universitat Tècnica de Berlín, acumula més de deu anys d'experiència en energies renovables. És soci de la consultora legal especialitzada en transició energètica Samso, que va fundar amb el Joan Herrera. També forma part del Grup de Treball de Fotovoltaica del CEEC, col·labora amb mitjans de comunicació i participa activament en ponències sobre comunitats energètiques. A més, és tutor del Màster d’Energies Renovables de la Universitat de Barcelona.

Andrey defensa una transició energètica que vagi més enllà del canvi de fòssil a renovable, apostant per un model descentralitzat i democràtic. El seu treball se centra a adaptar les noves tecnologies i models sostenibles al marc legal, assessorant empreses i institucions en normativa i contractació energètica.

A què ens referim exactament quan parlem de serveis per a la transició energètica?

Tot i que gran part del nostre treball es basa en energies renovables, sobretot energia solar, entenem que la transició energètica va més enllà d'això. No es tracta només d'instal·lar més potència renovable, sinó d'integrar aquesta producció al sistema de manera sostenible. Això implica flexibilitat en el sistema, bateries, mecanismes de resposta activa de la demanda i altres eines per garantir un equilibri energètic constant.

En l'àmbit geopolític, la transició energètica pot semblar una realitat llunyana per als ciutadans. Com podem traslladar aquesta urgència a un àmbit local sense generar un sentiment de llunyania i desconeixement?

Crec que una manera efectiva és a través de la factura elèctrica. L'augment dels preus de l'energia el 2021 i 2022 va obligar moltes empreses a tancar perquè no podien fer front als costos energètics. Això demostra que garantir un subministrament d'energia estable i a un preu raonable és essencial per a la nostra prosperitat. A més, la transició energètica pot ser una oportunitat per als territoris locals: poden ser propietaris de les infraestructures energètiques, cosa que abans era impensable amb fonts com la nuclear o el gas.

En el passat, la instal·lació de parcs eòlics o fotovoltaics generava rebuig per part de la ciutadania. Heu notat un canvi de percepció?

Sí, hi ha un canvi de perspectiva per diverses raons. Per una banda, la gent ha començat a comprendre millor el procés i les implicacions de la tramitació de projectes. Abans, en veure una notificació en el butlletí oficial, molts pensaven que un parc s'instal·laria immediatament, però en realitat, la majoria dels projectes no superen la selecció ambiental, urbanística o energètica. A més, la gent ha entès els beneficis econòmics i estratègics d'aquest canvi. Si un territori és productor d'energia, pot obtenir beneficis a llarg termini. Finalment, s'han creat mecanismes per negociar amb els promotors retorns tangibles per al territori.

«La transició energètica pot ser una oportunitat per als territoris locals: poden ser propietaris de les infraestructures energètiques»

En aquest procés de mediació entre empreses i ciutadania, quina és la millor manera de trobar punts en comú?

No hi ha una sola opció ideal, perquè cada municipi té la seva realitat política, social i econòmica. Però el diàleg obert des d'un inici és clau. Els promotors han après que necessiten parlar amb el territori abans de presentar projectes, perquè sense una acceptació social, tindran dificultats. En aquest sentit, és important identificar des d'un principi si un projecte té sentit en un determinat municipi o no.

Durant la presentació de la guia per a una gestió eficaç de les energies renovables, de la Diputació de Barcelona, es va parlar dels obstacles burocràtics que dificulten la implementació de projectes. Per què encara passa això, especialment a Catalunya, on seguim a la cua de les renovables?

La burocràcia és un fre important. Quan els projectes són promoguts des de la ciutadania o el sector públic, sovint parlem d'entrebancs. Quan són privats, s'acostuma a parlar d'allaus renovables o invasions. Però la llei és la mateixa per a tothom. La seva aplicació pot ser lenta per diverses raons: falta de personal qualificat a la Generalitat, dificultats en la contractació pública i també una actitud històricament conservadora en la tramitació de projectes. A Catalunya s'ha tendit a dir ‘no’ per defecte, mentre que en altres territoris, com Aragó, la tendència ha estat dir ‘sí’. A més, moltes entitats presenten recursos sistemàtics contra qualsevol projecte, cosa que retarda encara més la tramitació.

Qui són aquestes entitats que presenten aquests recursos?

Són col·lectius que, històricament, s'han oposat a les renovables i que han consolidat una estratègia de bloqueig. Han trobat una manera efectiva d'endarrerir els projectes, i aquest ha estat el seu paper fins ara. La qüestió és com i quan podem canviar-ho, ja que som a temps de fer-ho, no en tinc cap dubte.