Font: CILMA
EL Consell dʼIniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA) ha redactat un decàleg dʼarguments per tal de defensar la proposta soterrada de la MAT, en el tram entre Bescanó i Santa Llogaia dʼAlguema i en el ramal a Riudarenes. El CILMA, integrat per un gran nombre d'ajuntaments, consells comarcals i la Diputació de Girona, ha recollit, en els darrers anys, diferent documentació tècnica i jurídica en matèria de línies elèctriques de molt alta tensió (MAT) i va encarregar un complet i extens estudi sobre el pas de la línia per les comarques de Girona, informe avalat per la Universitat de Girona.
"El soterrament és una qüestió de decisió i voluntat polítiques"
Així doncs, segons el Consell: ‘el rigor i la solvència de tota la informació recollida fan concloure que el soterrament de la MAT, en el tram entre Bescanó i Santa Llogaia dʼAlguema i en el ramal a Riudarenes, és una qüestió merament de decisió i voluntat polítiques'.
Per això, el CILMA ha decidit redactar aquest decàleg al qual sʼhi poden adherir totes les entitats, institucions i administracions que ho desitgin.
Els deu arguments a favor del soterrament són els següents:
1. Amb les tecnologies actualment disponibles el soterrament de la línia és tecnològicament possible també de Bescanó a Santa Llogaia i en el ramal a Riudarenes.
2. Des del punt de vista econòmic, soterrar la MAT només costaria una quarta part del cost directe estimat del soterrament de la interconnexió en corrent continu del tram transfronterer. A més, si aquest cable soterrat entre Baixàs i Santa Llogaia d'Alguema es construeix a corrent altern -amb la consegüent garantia de proveïment energètic-, l'estalvi obtingut que genera en no haver de disposar-hi les dues subestacions de conversió de corrent altern a continu i viceversa fa que soterrar la resta de trams no suposi cap sobrecost.
3. Si es consideren els costos indirectes quantificables o avaluables, els costos del manteniment i les pèrdues energètiques, el soterrament de la MAT només val el doble que l'opció aèria de REE.
4. Pel que fa a jurisprudència, la quantificació de la pèrdua de valor dels immobles i de les finques com a conseqüència de la instal·lació d'una línia elèctrica aèria, ha estat reconeguda per diverses sentències.
5. Si es tenen en compte, a més, d'altres costos indirectes, més complexes de calcular, com ara els denominats valors d'existència i d'herència, l'opció soterrada resulta encara més econòmica que l'aèria.
6. Ambientalment en un terreny planer, com és el cas, un traçat soterrat ben dissenyat que ressegueixi les infraestructures existents o planificades a les comarques de Girona, i que n'aprofiti els corresponents vials de serveis, genera un impacte molt menor al d'una estesa aèria, que afecta indiscriminadament disseminat urbà i espais naturals.
7. Soterrar la MAT utilitzant les zones de domini o de servei públic d'altres grans infraestructures no suposa cap problemàtica de caire constructiu ni tampoc es donen inconvenients jurídics.
8. Existeixen exemples similars de soterrament arreu del món, i la tendència general apunta cap a un increment d'aquesta opció a nivell de l'alta tensió.
9. Jurídicament, en la fase d'avaluació ambiental, es destaca l'obligatorietat de considerar tots els efectes provocats al medi (directes i indirectes) i, particularment, l'opció soterrada.
10.Des de la Direcció General d'Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya no s'han rebatut en els seus informes tots els elements aportats pel CILMA, ni tampoc consideren les solucions tecnològiques o de traçat conceptual que s'han aportat.
L'informe i consideracions del CILMA es fan públiques la mateixa setmana que el ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, anunciés al Congrés dels Diputats que abans que finalitze el 2010 el pla europeu de recuperació econòmica dotarà amb 450 milions d'euros la línia de molt alta tensió (MAT) d'interconnexio entre Espanya i França. També va destacar que la interconnexió ‘segueix el seu curs' i que es posarà en marxa el 2014.
Podeu trobar el decàleg complet a la web del CILMA: http://www.cilma.cat/
