Font: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
Un estudi de Cristóbal Herrera conclou que la manca de visió metropolitana respecte a l'emergència climàtica dificulta l'assoliment de les fites ja que cada terme municipal es focalitza en les seves necessitats i no hi ha una visió global, fet que provoca, entre d'altres, la repetició de mesures sense coordinació, amb el conseqüent malbaratament de recursos, per fer front a un repte global que supera els límits administratius i competencials.
En el moment actual, a 18 de maig de 2020, del total de 164 municipis que conformen la Regió Metropolitana de Barcelona, 15 compten amb declaració d'emergència climàtica oficial, 3 tenen declaració però no disposen d'un document oficial sobre actuacions i mesures, i 9 no han donat el pas però es troben en el procés, ja sigui mitjançant taules de treball, o bé plantejant acords entre partits polítics.
La resta, 137 municipis, encara no han iniciat el procediment cap a una declaració d'emergència climàtica en ferm. Són les dades que es desprenen del projecte que Cristóbal Herrera, estudiant del Màster en Planificació Territorial i Gestió Ambiental de la Universitat de Barcelona, ha realitzat pel PEMB amb l'objectiu de llistar les declaracions o altres documents aprovats o publicats al conjunt de municipis de l'RMB i conèixer quin és l'estat d'aquests pel que fa al reconeixement d'un repte global com és la crisi climàtica. El treball conclou que la manca de visió metropolitana dificulta la concreció de les mesures dels diferents ajuntaments en aquest àmbit.
Pel que fa als 15 municipis que sí compten amb algun instrument que permeti declarar l'emergència climàtica, trobem diferències en relació a la tipologia de documents. 4 municipis disposen d'un pla, és a dir, accions concretes al territori municipal que permeten fer front a l'emergència climàtica involucrant diversos actors i amb un horitzó clar; 9 tenen aprovat el document oficial per part de les autoritats de govern local, que reconeixen aquesta condició i el compromís per millorar la situació, però encara no han desenvolupat un pla; i 2 municipis han plantejat mesures per fer front a l'emergència climàtica, és a dir eines pel compliment d'objectius de caràcter mediambiental, com a pas inicial cap a la declaració. Entre els municipis que no disposen de cap instrument ni han iniciat el procés, un 83,5% del total de municipis de l'RMB, destaquen casos com Cornellà de Llobregat o el Prat, per extensió i proximitat a la capital catalana.
També trobem diferències en relació als àmbits d'actuació de cada municipi. Sabadell, per exemple, posa el focus en la mobilitat local mentre que Parets del Vallès es centra en temes de canvi climàtic vinculant les seves missions amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Altres ciutats com Barcelona i L'Hospitalet del Llobregat tenen un enfocament marcat en l'espai públic, és a dir recuperació d'espais i intervencions urbanístiques, i municipis com Sant Celoni proposen majoritàriament mesures pel que fa a la participació ciutadana, la vinculació de la comunitat i la generació d'espais informatius. Mollet del Vallès és el municipi que més referència fa a l'energia, amb la creació d'una oficina d'energia i el foment de l'autoconsum a les llars.
L'estudi conclou que la manca de visió metropolitana dificulta l'assoliment de les fites ja que cada terme municipal es focalitza en les seves necessitats i no hi ha una visió global, fet que provoca, entre d'altres, la repetició de mesures sense coordinació, amb el conseqüent malbaratament de recursos, per fer front a un repte global que supera els límits administratius i competencials. Una altra de les conseqüències d'aquesta absència d'integració és que ningun dels plans, declaracions o mesures al voltant de l'emergència climàtica disposa de pressupost i la vinculació dels actors o les mesures a aplicar queden en mans de la voluntat de cada govern local ja que no hi ha obligatorietat. Aquests aspectes generen desigualtat entre municipis i posen sobre la taula la supremacia de ciutats com Barcelona, L'Hospitalet del Llobregat i Sabadell pel que fa a la capacitat de complir els seus horitzons.
Des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona s'aposta per una visió estratègica, metropolitana i coordinada que ajudaria a assolir l'objectiu de que cada municipi disposi d'un pla clar, amb actors i costos, que vagi més enllà de les intencions respecte als reptes que l'emergència climàtica ens planteja com a societat.
