11/08/2007 - 00:00
Garantir un cabal de manteniment als rius del nostre país és un element imprescindible per avançar cap a l'objectiu de la Directiva Marc de l'Aigua (DMA): el bon estat ecològic. Tanmateix, la seva implementació no serà fàcil; i aquest fet s'ha constatat en el II Congrés de cabals ecològics organitzat per l'Associació interdisciplinar de Professionals del Medi Ambient (APROMA), en el qual s'ha visualitzat l'enfrontament entre actors com els regants i les administracions hidràuliques. L'any vinent, les diverses visions hauran de buscar el consens en la redacció dels Plans de gestió de cada conca que la DMA obliga a aprovar abans de 2009.
La Directiva Marc, un canvi en la política hídrica
Els cabals ecològics o de manteniment no es poden entendre fora del nou context que suposa la DMA. Suposa segons Carmen Tirado, professora de Dret internacional de la Universitat de Saragossa, un canvi transcendental en les polítiques que a nivell continental tracten els recursos hídrics. Bàsicament per oferir un enfocament integral i global del recurs aigua -tant les superficials com les subterrànies, així com les zones humides i les costaneres- ja que entén com a clau el conjunt del cicle hidrològic.
A nivell legal es tracta d'una normativa pel conjunt de la Unió Europea que marca un objectiu a assolir: el bon estat ecològic abans del 2015 però dóna llibertat als estats membres per escollir la metodologia -tant a nivell de contingut com de forma jurídica- per complir-lo. Aquest fet va suposar per exemple que en el cas de l'Estat espanyol la seva transposició es realitzés a través d'un procediment que Tirado qualifica com a 'no incorrecte però sorprenent' ja que va aprofitar la Llei d'acompanyament dels pressupostos per tal d'incorporar a l'ordenament jurídic un aspecte tan essencial com és la nova política d'aigües. Aquest fet va provocar no només que tingués un impacte social molt reduït sinó que es produïssin certs desajustos tan curiosos com les dates de compliment de certs terminis. Tanmateix, per Carmen Tirado la Directiva esdevé un exemple per a altres polítiques de protecció del medi ambient a nivell europeu. Aquesta visió optimista no és compartida per Abel Lacalle -també professor de Dret internacional- membre de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (FNCA) que considera il·legal la transposició ja que s'anteposen les polítiques sectorials a les hídriques al contrari de la DMA. Així mateix també assenyala errors en fixar nivells de qualitat, confondre el terme parts interessades per usuaris -ja que la Directiva pretén que participi tothom més enllà que sigui usuari- entre altres elements. Altres assistents també han qüestionat la postura de Tirado ja que consideren que la transposició té un greu error en un aspecte nuclear com és el principi d'unitat de gestió de cada demarcació hidrogràfica -una conca s'ha de gestionar en el seu conjunt- per la coordinació del conjunt d'organismes competents.
D'altra banda, la pressió de l'Estat espanyol i de vuit estats més van aconseguir 'atenuar' l'aplicació del principi 'qui contamina paga'. En el cas dels recursos hídrics es tradueix en la recuperació total dels costos, és a dir, que el preu que pagui el consumidor final reculli totes les accions d'abastament, potabilització i sanejament. Cal dir, que malgrat la Directiva recull aquest principi, la inclusió d'excepcions molt generals, suposa a la pràctica que si l'objectiu final de qualitat s'assoleix no sigui necessària la recuperació total de costos.
El Pla sectorial de cabals de Catalunya
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va redactar el novembre de 2005 el Pla sectorial de cabals de manteniment (PSCM). L'administració hidràulica defineix els cabals mínims en 320 trams fluvials dels quals 190 presenten problemes significatius majoritàriament a causa d'usos hidroelèctrics. En aquest sentit, la major part de les derivacions d'aigua a les Conques Internes de Catalunya (CIC) les realitzen explotacions hidroelèctriques de baixa potència (Cabals ecològics i drets adquirits
Qualsevol iniciativa institucional de tipus ambiental que topi amb drets adquirits -propietat, concessions...- genera una elevada conflictivitat. En el cas de la implementació dels cabals ecològics un dels principals elements de discussió serà 'l'harmonització de la recuperació del règim natural dels rius amb les concessions per reg agrícola'. D'aquesta manera, era molt oportú que en el Congrés es convidés a Juan Valero de Palma, advocat i secretari general de la Federació de Comunitats de Regants d'Espanya, que va recordar que qualsevol possible retallada de drets d'aigua haurà de ser indemnitzada.
En aquest sentit Valero de Palma ha assenyalat que després de determinar els cabals ecològics -tal com s'ha fet al Principat amb el Pla sectorial- s'hauran d'implementar. Les restriccions que se'n poguessin derivar serien de dues tipologies; o bé no atorgar noves concessions, o fins i tot, retallar drets i per tant compensar aquest perjudici. De fet, la pressió de la Federació de Regants va aconseguir que en el Reial Decret de Planificació Hidrològica s'introduís una clàusula en la qual s'afirma: 'el procés d'implementació es desenvoluparà en un procés de concertació que tingui en compte els usos i demandes actualment i el seu règim concessional'.
Aquest fet és segons el secretari general de la Federació de Regants equiparable a la construcció d'una carretera i a la indemnització que reben els propietaris expropiats. També afegeix: 'la implementació de cabals ecològics no és gratuïta' i que per tant 'és necessari que s'obri amb extrema ponderació'. Tanmateix, recorda que el procés d'indemnització no és automàtic i que només s'inicia en cas de reclamació. Aquest fet és segons Valero de Palma molt important ja que el sector agrari porta molts anys patint restriccions sense realitzar cap tipus de reclamació. Com que legalment la prioritat d'usos sempre posa per davant l'urbà que el reg agrícola, en episodis de sequera estival es retallen dotacions -més enllà de les concessions- en aquest darrer sector. Tanmateix lamenta que no es tingui en compte aquesta 'bona predisposició' del sector i que a nivell mediàtic es consideri un 'èxit' que no hi hagi restriccions a les llars però que no sigui notícia que els agricultors no puguin disposar de les concessions legalment adquirides.
Les possibilitats de la reutilització d'aigües industrials
El sector industrial consumeix aigua en el conjunt de les seves etapes productives: refrigeració, en el procés o en el producte final. Ara bé, bona part d'aquest consum es podria realitzar amb recursos hídrics de menor qualitat i fins i tot reutilitzar-la de manera contínua.
En aquest sentit un conveni entre l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i el Consell General de Cambres de Catalunya ha avaluat el potencial d'estalvi de diverses indústries de sectors representatius com l'adober (Osona i l'Anoia) i el químic (Ribera d'Ebre) així com regions amb problemes de sobreexplotació com el Baix Llobregat, Capellades i la Baixa i Mitja Tordera.
El conjunt de plantes estudiades consumien un total de 60 hm3 anuals. La utilització de diverses tecnologies específiques de depuració permetria reutilitzar-ne 18 hm. D'altra banda, l'aprofitament de l'aigua regenerada de depuradores urbanes en els casos pilots permetria aprofitar-ne 20 hm3 anuals suplementaris. D'aquesta manera, amb tecnologies avui existents i en casos reals s'aconseguiria que l'estalvi d'aigua sigui de 38 hm, fet que tal com ha assenyalat Lorenzo Correa, president del comitè organitzador, equival a un 60% del cabal que aportarà la nova dessaladora del Prat.
