El canvi climàtic és, per primera vegada, una qüestió capital en un congrés de la UICN. I més, en un context de cursa contra-rellotge de 14 mesos fins a la Conferència de les Parts (COP) de Copenhague. En aquella reunió a la capital danesa s'intentarà aprovar un nou protocol que substitueixi el de Kyoto. La UICN ha impulsat, conjuntament amb entitats ambientalistes i de cooperació del Nord i del Sud, un partenariat per tal que aquest acord assumeixi el valor de l'equitat. Cal destacar la presentació d'un índex per calcular el repartiment de la responsabilitat en finançar les polítiques de canvi climàtic.
El període per abordar els compromisos del Protocol de Kyoto finalitza l'any 2012. Però la data clau per acordar el denominat post-Kyoto s'acosta: el desembre de 2009 amb la celebració de la COP15 del Conveni Marc de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic. Es tracta per tant, tal i com ho defineix Morgane Créach de la Climate Action Network France, d'una "autèntica cursa contra-rellotge". Abans de Copenhague, aquest mateix desembre la ciutat holandesa de Postdam acollirà la COP-14 que permetrà visualitzar si les posicions dels estats s'acosten per assolir un acord ambiciós i equitatiu. Per Nicolas Hulot, president de la Fundació homònima, la reunió de Copenhague és talment com un estret que separa una navegació ràpida de "l'actual situació dominada per la boira".
Créach ha recordat que l'objectiu que la temperatura creixi "només" 2ºC és un mínim. Per aconseguir-ho, el Panell Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic (IPCC) ha assenyalat que les reduccions de les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels països industrialitzats haurien de disminuir entre un 25 i un 40%. Tanmateix, la Unió Europea només es planteja disminuir-les un 20%. En aquest sentit ha demanat als països europeus que renovin el lideratge en les negociacions, especialment per l'impasse que viuen els Estats Units d'Amèrica a causa de les eleccions nord-americanes. "No ens podem permetre aturar les negociacions fins a la investidura del nou president" ha explicat.
El valor de l'equitat
Tanmateix, com es pot garantir no tan sols un acord sinó un diàleg equitatiu entre les parts? Aquesta pregunta pren importància, segons la directora executiva de la UICN Julia Marton-Lefèvre, per dos elements: els països en vies de desenvolupament són els més vulnerables al canvi climàtic però al mateix temps tenen més dificultats en les negociacions. En aquest sentit l'organització ha promogut un partenariat anomenat Xarxa Canvi Climàtic i Desenvolupament amb organitzacions ambientalistes i de cooperació del Nord i del Sud. Una de les seves tasques, a banda d'actuar com a lobby a favor d'un acord ambiciós i equitatiu, és formar els delegats dels països en vies de desenvolupament.
Per Morgane Créach, hi ha dos tipus d'inequitat: la que es produeix entre el Nord i el Sud, i la interna entre el denominat G-77 i Xina, que agrupa els països en vies de desenvolupament en el marc del Conveni. I aquest fet dificulta una de les qüestions clau: qui assumirà allò que Hulot denomina "Pla Marshall pel canvi climàtic i el desenvolupament"? Créach ha aportat una primera proposta desenvolupada per l'entitat EcoEquity: l'índex de capacitat i responsabilitat. Aquest instrument es basa en dos paràmetres; per una banda, el percentatge de la població de cada estat per sobre del límit de desenvolupament (20 dolàrs per dia i habitant) i per l'altra, la responsabilitat acumulada en forma d'emissions (1990 - 2006). Tot plegat suposa que la "factura climàtica" quedés repartida de la següent manera: els Estats Units d'Amèrica el 33%, la Unió Europea el 20%, la Xina un 6% i la Índia un 0,28%. Amb aquest enfocament, la representant de Climate Action Network France considera que es fugiria de l'actual "dinàmica Nord - Sud" per passar a relacions més justes entre rics i pobres.
Els diversos ponents participants han assenyalat que els vincles entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament estan limitats, en l'actual protocol, als denominats mecanismes de desenvolupament net. Per Morgane Créach aquesta eina ha demostrat dues grans febleses: esdevenir projectes aïllats sense una estratègia comuna i concentrar-se als països emergents.
També esdevé capital enfocar correctament la nova política de Lluita contra la desforestació i la degradació dels boscos (REDD) ja que la desforestació suposa el 18% de les emissions planetàries de diòxid de carboni. Aquest ambiciós pla, presentat pel secretari general de les Nacions Unides Ban Ki-moon fa deu dies, invertirà 35 milions de dòlars per "inclinar la balança econòmica a favor d'una gestió sostenible dels boscos" amb una especial atenció a les comunitats locals. En aquest sentit, Sylvain Angerand, d'Amics de la Terra de França, ha alertat de les possibles actituds conservacionistes que comportin l'eliminació de l'aprofitament dels recursos naturals per part d'aquestes comunitats.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Sylvain Angerand, d'Amics de la Terra | 13.84 KB |
