A l'agost, la calor dispara les incidències d'ozó a Barcelona, Tarragona i Vilanova i la Geltrú

L'ozó troposfèric és un contaminant secundari format per l'acció de la llum solar i en presència d'òxids de nitrogen i hidrocarburs, provinents en molts casos de certs processos industrials i del trànsit rodat. Aquest estiu, se n'han detectat concentracions especialment altes. L'onada de calor en pot ser una de les explicacions. Els ecologistes -Ecologistes en Acció ha emès un dur comunicat- creuen que, a més, la contaminació primària ha augmentat. A Andalusia, Catalunya, Madrid i el País Valencià s'ha sobrepassat el denominat llindar d'informació a la població, establert en la normativa europea i espanyola en 180 ug/m3 (micrograms per metre cúbic). Això ha passat en 51 estacions de control, de les 114 situades en aquests territoris. La superació d'aquest llindar obliga les autoritats a advertir a les persones més sensibles a la pol·lució, -nens, gent gran, persones amb problemes respiratoris, etc-, que evitin qualsevol esforç físic i els exercicis a l'aire lliure. El nombre d'hores amb superació d'aquest llindar ha estat de 847, multiplicant per 4 les 176 registrades l'any anterior en aquests mateixos territoris. Els ecologistes argumenten que això demostra que 'la contaminació s'ha estès espacial i temporalment molt més que en anys anteriors'. En diverses zones s'ha arribat a superar el denominat llindar d'alerta, establert per a l'ozó per la normativa europea en 240 ug/m3 com terme mitjà horari. Aquestes alertes s'han registrat en les àrees metropolitanes de Barcelona, Madrid i Sevilla i al Tarragonès. Al port de Barcelona es van arribar 260 ug/m3 el 12 de juliol, coincidint amb els Mundials de Natació, fet que, creuen els ecologistes, hauria d'haver provocat la suspensió de totes les proves a l'aire lliure. A Vilanova i la Geltrú, en aquest cas el 12 d'agost, es va superar els 240 ug/m3. Finalment, el Tarragonès ha sofert diferents alertes al llarg de l'estiu, arribant a 288 ug/m3 a la capital de la demarcació el dia 5 d'agost. Cal recordar que el llindar d'alerta es defineix en la Directiva europea sobre ozó com 'un nivell a partir del com una exposició de breu durada suposa un risc per a la salut humana de la població en general i a partir del com els Estats membres hauran de prendre mesures immediates'. Aquestes mesures, segons Ecologistes en Acció, no es van poder prendre perquè hi ha un cert buit legal -explicat pel retard del Ministeri de Medi ambient a adoptar la normativa comunitària, el termini de la qual venç el pròxim 9 de setembre- que fa que les administracions responsables es 'sostreguin de l'obligació legal, que hauria conduït a restringir el tràfic rodat o a paralitzar indústries com el complex petroquímic de Tarragona'. La OMS estima com mitjana en 2.000 les defuncions prematures anuals en la Unió Europea produïts com a conseqüència de l'exposició a aquests nivells d'ozó. 'Aquesta podria ser de fet una de les claus de l'increment de defuncions detectada aquest estiu en el nostre país i uns altres del nostre entorn (França, Portugal), sumada a altres efectes directes i indirectes de l'onada de calor', apunten els ecologistes. La situació detectada en alguns punts de Catalunya, el País Valencià, Andalusia i Madrid ha estat prou greu, però és només una part del problema. De fet, aquestes són les úniques administracions que faciliten informació horària acutalitzada a internet. És per aquest motiu, que els ecologistes han presentat una denúncia davant la Comissió Europea contra les Comunitats d'Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Galícia, Murcia, Navarra, País Basc i La Rioja, per vulnerar la normativa comunitària sobre qualitat de l'aire al no oferir cap tipus d'informació en línia. Què és l'ozó? La disminució de la capa d'ozó estratosfèrica (on l'ozó és beneficiós) no té res a veure amb la problemàtica de l'ozó troposfèric o superficial (on l'ozó és un contaminant atmosfèric que cal evitar). És un enèrgic oxidant, capaç d'atacar les superfícies, obres de fàbrica i materials de goma (per exemple els pneumàtics). L'ozó, a més de per a les persones, és també tòxic per a la vegetació, danyant els boscos i reduint la productivitat dels conreus. L'època típica dels màxims d'ozó és primavera-estiu, ja que la radiació solar és màxima, l'activitat de les plantes també i el trànsit rodat s'intensifica. L'única manera d'evitar o disminuir els nivells d'ozó superficial és evitant que les indústries i, sobretot, el trànsit rodat emetin òxids de nitrogen i compostos orgànics a l'aire. L'ús menor del cotxe i més del transport públic i el fet d'evitar, sempre que sigui possible, l'ús de productes que contenen dissolvents orgànics (pintures no solubles en aigua, ceres per a mobles, abrillantadors, laques per al cabell...) és una manera d'evitar la generació d'ozó. Per tal de fer el seguiment dels nivells d'ozó i emetre el comunicat públic quan sigui necessari, informa la Generalitat, al Servei de Vigilància i Control de l'Aire sempre hi ha una persona de guàrdia, de dilluns a diumenge, fins les 21:00 hores. Cal dir, però, que un control rutinari sobre el funcionament de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Prevenció dela Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), efectuat per Ecologistes en Acció de Catalunya el 7 d'agost, va concloure que les dades bolcades a la pàgina del Departament de Medi Ambient de la Generalitat per a les 55 estacions que conformen la XVPCA de Catalunya 'presentaven un retard de més de 48 hores en el millor dels casos'. Més informació en aquesta plana.