[Acció 21 / 10] Ser més sostenibles per ser més competitius; el repte de Mercabarna

No és el mateix parlar d'abocament" que de "disposició de residus". És evident que l'últim concepte supera la pell del lèxic per significar un canvi de mentalitat. En aquesta direcció, per un canvi cap a la sostenibilitat, s'ha estat treballant, a partir d'un nou model de gestió dels residus, en una de les concentracions empresarials de més complexitat organitzativa de Catalunya: el mercat d'abastaments de Barcelona, Mercabarna. Abans d'analitzar aquest nou model integral de gestió, és fonamental donar algunes dades: A Mercabarna hi ha més de 800 empreses implantades, prop de 6.200 treballadors hi treballen i es visitada per 20.000 persones, amb més de 15.000 vehicles. El que significa que es comercialitzen una mitjana de 6.400 tn/ dia de productes, i es produeixen una mitjana de 180 tones de residus diaris. D'aquesta forma, donada la gran intensitat en l'ús de l'espai, resulta evident la rellevància social de l'aplicació d'un nou model de gestió, vàlid des del maig del 2002, per millorar la recollida, valoració i reciclatge dels residus. I la voluntat de convertir aquesta ciutat del comerç a l'engròs en un lloc més sostenible i per tant més competitiu. Aquesta rellevància ha estat reconeguda per l'Agenda 21 de l'Ajuntament de Barcelona que va atorgar una menció a aquesta iniciativa als Premis Acció 21 2003. Els objectius primers d'aquest nou model de gestió mediambiental de Mercabarna han estat millorar les condicions higièniques i sanitàries de la Unitat Alimentària en general, facilitar la disposició de residus de forma selectiva i promoure el reciclatge fins arribar a un mínim del 70% del conjunt. Així com reduir la contaminació, formar i consciènciar el conjunt d'empreses usuàries, fent-los partícips del projecte i ser més eficients en la utilització dels recursos naturals, matèries primes i energia Uns objectius que s'han complert a través d'activitats de diferent caire. En primer lloc aquelles bàsiques per a la nova gestió, com ara el canvi del sistema de contenidors monomaterials per contenidors selectius, adaptació de la infrastructura dels Mercats Centrals al nou model, l'adjudació d'una nova contrata de medi ambient adaptada al nou sistema o la construcció d'un Punt Verd especialitzat en la selecció de residus. D'altra banda s'ha treballat a partir d'activitats per a aconseguir un canvi profund de la forma de treballar, a través de diverses campanyes informatives que van incloure reunions amb comissions de treball, gremis majoristes i detallistes, xerrades informatives a personal de línia, cursos a responsables de medi ambient de les empreses, contractació d'una empresa d'informadors, difusió en mitjans, producció d'un vídeo, etc. Aquest tipus d'iniciatives van culminar amb l'Acord Cívic per a una Mercabarna Neta i Sostenible. Aquest Acord és un compromís compartit per tots els agents econòmics que formen part de Mercabarna per garantir una centre agroalimentari de qualitat. És un referent participatiu i un instrument per a la implantació progressiva i avaluació del nou model que permet oferir a tots els implicats un nou conjunt d'accions encaminades a facilitar un major respecte pel medi ambient i alhora assolir condicions de seguretat alimentaria on es desenvolupi l'activitat. Aquest compromís és una declaració formal de voluntat on Mercabarna i les empreses usuàries es comprometen a promoure actituds i conductes cíviques que fomentin una Unitat Alimentària més neta, sostenible i convivencial. És, sens dubte la resposta del major centre agroalimentari i majorista del sud d'Europa, als reptes de transformació del sector alimentari, un reptes que inevitablement passen per una nova gestió dels residus basada en la sostenibilitat i que s'han d'afrontar ja per tenir un lloc en el mercat de demà. Respecte al futur, com reconeix Sofia Bajo, responsable del departament de Medi Ambient i Neteja de Mercabarna el més important es el treball de tots plegats: la direcció, majoristes, detallistes i els diferents col·lectius que formen Mercabarna. Sense la voluntat conjunta no s'hagués pogut obtenir un resultat excel·lent pel que fa a la mitjana de reciclatge dels residus assimilables, que ha passat del 4% fins el 1999 a estar per sobre del 74% actualment.