"Molts de nosaltres mantenim un estil de vida i un creixement econòmic gràcies a l'ús i l'extracció del capital ecològic d'altres zones del planeta. Si les nostres demandes continuen a aquest ritme, a mitjans de 2030 necessitarem l'equivalent a dos planetes per conservar aquest estatus". L'advertència la llança James Leap, Director General de l'organització ecologista WWF, que acaba de presentar l'última edició de l'Informe Planeta Viu.
Segons Leap, "el món està preocupat per les conseqüències d'haver sobrevalorat seus recursos financers. Tanmateix, el que realment amenaça a la societat és la crisi del crèdit ecològic causada per infravalorar el capital ambiental, base de la supervivència i la prosperitat ". L'Informe Planeta Viu assegura que la demanda de la humanitat sobre el capital natural ja ha superat en un 30% la capacitat d'abastament de la Terra. L'informe revela també que la riquesa i la diversitat natural continuen decreixent, a la vegada que augmenta el nombre de països en situació d'estrès hídric.
Índex de salut del planeta
Elaborat en col·laboració amb la Societat Zoològica de Londres (ZSL) i la Xarxa de la Empremta Global (GFN), i publicat cada dos anys, aquest estudi s'ha convertit des de 1998 en un termòmetre precís de la capacitat de la Terra per continuar sent un "planeta viu". Per això, analitza dos paràmetres, l'Índex Planeta Viu i la Petjada Ecològica, als que aquest any s'ha sumat per primera vegada una gran novetat: l'estudi de la Empremta Hídrica.
Aquest indicador complementa la informació sobre l'estat de la natura i, en el cas d'Espanya, revela dades preocupants. De fet, el nostre país ocupa el cinquè lloc a escala mundial en "petjada hídrica", és a dir, en el volum total d'aigua utilitzada globalment per produir béns i serveis consumits pels ciutadans.
L'empremta hídrica aborda també la importància de l'aigua utilitzada com a matèria primera en la producció. Per exemple, es necessiten 2.900 litres per fabricar una samarreta de cotó. Com a mitjana, cada persona consumeix 1.24 milions de l d'aigua a l'any (la meitat d'una piscina olímpica), encara que això varia des dels 2.48 milions de litres, per persona i any als EUA, als 619.000 litres a Iemen.
D'altra banda, l'Índex Planeta Viu, obtingut de l'estudi de l'evolució de 5.000 poblacions de 1.686 espècies, ha baixat un 30% des de 1970. Aquesta dramàtica pèrdua de la nostra riquesa natural ha estat provocada principalment per la desforestació i la transformació dels usos del sòl en els tròpics (el IPV Tropical ha disminuït un 51%).
Altres factors que atempten contra la biodiversitat són els impactes dels embassaments, els transvasaments i el canvi climàtic sobre les espècies d'aigua dolça (el IPV ha patit un descens del 35%). D'igual forma, la contaminació, així com la sobrepesca i la pesca destructiva en els ecosistemes marins i costaners, figuren entre les amenaces de les espècies marines.
(P)
La petjada ecològica
L'anàlisi de la petjada ecològica, elaborat per la GFN, mostra que mentre la biocapacitat global (l'àrea actualment disponible per produir els nostres recursos i absorbir les nostres emissions) és d'unes 2,1 hectàrees globals (hag) per persona, la petjada ecològica per persona és de 2,7 hag.
Cada ciutadà dels EUA requereix una mitjana de 9,4 hag (4,5 planetes, si la població mundial tingués patrons de consum nord-americans), al temps que els ciutadans de la Xina utilitzen una mitjana de 2,1 hag per persona (un planeta) . D'altra banda, Espanya ocupa la posició número 12 a escala mundial, darrere de Grècia i per davant de l'Uruguai, amb una petjada ecològica global de 5,7 hag per càpita i un dèficit ecològic del 338%, cosa que significa que necessitem gairebé 3,5 països més per mantenir les nostres actuals demandes. Cal destacar que els països amb més petjada ecològica nacional són els EUA i la Xina, utilitzant cada un a prop del 21% de la biocapacitat global del planeta.
De fet, la biocapacitat està distribuïda de forma molt desigual: vuit països -EUA, Brasil, Rússia, Xina, Índia, Canadà, Argentina i Austràlia- tenen més de la meitat del total mundial. La població i les pautes de consum fan que tres d'aquests països siguin deutors ecològics, amb empremtes grans que la seva biocapacitat nacional, EUA (una empremta 1,8 vegades més gran que la seva biocapacitat), Xina (2,3 vegades) i Índia (2,2 vegades).
Això contrasta amb països com Congo, que té la setena biocapacitat més alta per persona (13,9 hag) i una mitjana de petjada de només 0,5 hag per persona. Tanmateix, s'enfronta a un futur de degradació d'aquesta biocapacitat a causa de la desforestació i l'increment de la demanda fruit de l'augment de la població i de les pressions de les exportacions.
L'informe incorpora però una sèrie de solucions clau, anomenades "falques de sostenibilitat". Segons WWF, combinant aquestes mesures es podria estabilitzar, i fins i tot revertir, aquesta alarmant tendència cap el desproveïment de les nostres fonts naturals de recursos. Quant al repte ambiental més important, el canvi climàtic, el document mostra que l'eficiència energètica, les renovables i la disminució d'emissions podrien satisfer les demandes energètiques per a 2050, reduint entre un 60 i un 80% les emissions de carboni.
"Si l'ésser humà té la voluntat, trobarà també la forma de viure amb els mitjans que ofereix el planeta, assegurant a la vegada el benestar de la humanitat i els ecosistemes dels quals depèn", conclou Juan Carlos del Olmo, Secretari General de WWF / Adena.
--
Consulta l'Informe Planeta Viu (PDF)
La nostra petjada sobre el planeta
-La biocapacitat global del planeta és de 2,1 hectàrees per persona, mentre que la petjada ecològica per persona ja és de 2,7.
-Si tot el món seguís el ritme de consum dels EUA, farien falta 4,5 planetes per sostenir el sistema.
-La petjada ecològica dels espanyols és de 5,7 hectàrees per persona, la qual cosa significa que necessitem 3,5 vegades l'extensió d'Espanya per satisfer les nostres demandes.
