29/01/2007 - 00:00
Fa quatre anys en Toni Moll i la seva família es van traslladar a la finca La Marcona, a Ferreries, Menorca. Tot i haver estudiat teologia i filosofia, la seva vocació era treballar la terra. Primer va ser arrendatari d'una explotació lletera, sector molt important a l'illa, fins que finalment va poder comprar les 60 hectàrees de La Marcona i aplicar els criteris d'agricultura ecològica. Als seus terrenys cultiva cereals, sobretot blat del qual en fan pa i el venen al mercat local. També cultiva horta a l'aire lliure, té ovelles, i cavalls de raça autòctona, característics per la seva esveltesa i el pelatge negre. A més, fa explotació forestal. Tot aquest ventall d'activitats té una gestió complicada, però la diversitat li permet esquivar els ensurts d'una mala collita o un hivern difícil.
En Toni ha estat un dels pagesos que ha explicat la seva experiència personal en la jornada matinal 'Conservació i custòdia del paisatge i els hàbitats en explotacions i finques agràries' celebrada el dijous 25 de gener a Fontcoberta (Pla de l'Estany). Més de 50 persones han participat en aquesta primera jornada tècnica organitzada conjuntament la Xarxa de Custòdia del Territori i el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural i que és fruit del recent conveni signat entre les dues institucions. L'origen d'aquesta sessió és l'interès 'd'iniciar un projecte pilot d'informació i motivació dels agricultors, ramaders i propietaris en la conservació i la custòdia del paisatge, els hàbitats i el patrimoni rural, en línia amb les tendències actuals a Europa i que comencen a apuntar-se a Catalunya', expliquen.
El lligam entre l'ecologia i l'agricultura
Tornant a en Toni, la seva finca està adherida al Conveni de Bones Pràctiques Agràries impulsat pel Grup Ornitològic Balear de Menorca. Aquest conveni ha demostrat que 'ecologia i agricultura van de la mà i que els pagesos poden frenar l'especulació', explica el pagès. El bon funcionament d'aquesta eina ha fet que l'administració balear creï el Contracte Agrari de la Reserva de la Biosfera i, a Catalunya, la Generalitat també ha creat el contracte global d'explotació.
A Menorca, el contracte dóna ajudes anualment a finques que conserven el territori, 'seria com uns drets d'autor pagats als pagesos per la feina que estan duent a terme', explica en Toni. A l'illa un altre actor molt important és el turisme. L'enllaç entre pagesia i turisme ha estat difícil en un territori on el sector agrari és el 80% del capital però només un 1'75% del PIB. Amb la voluntat d'acostar aquests dos móns, en Toni, juntament amb el GOB Menorca i la cadena hotelera Sol, participen en una experiència pionera. L'hotel ofereix als seus hostes la possibilitat de conèixer d'a prop la vida a pagès de l'illa i un cop cada quinze dies un grup de 25 turistes visiten la finca La Marcona. En Toni els explica les característiques mediambientals de Menorca, les activitats de la seva finca, organitza un tastet de productes illencs i ven directament els seus productes, així com de les finques veïnes. Tots, fins i tot els turistes, treuen benefici d'aquesta relació.
'El manteniment agrari és clau per la conservació del patrimoni natural'. Així de contundent s'ha mostrat Joan Casòliba, tècnic de la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge que ha iniciat les ponències de la jornada. D'entre els instruments d'inversió i gestió que té el Departament per ajudar al manteniment agrari, Casòliba ha destacat el contracte global d'explotació, que actualment està en fase pilot en quatre comarques 'entre elles el Pla de l'Estany- i que aquest 2007 s'haurà d'aplicar a tot el territori català. També ha avançat que a la tardor es publicarà el 'Manual de conservació d'hàbitats agraris', una guia pràctica amb mesures per afavorir la biodiversitat.
La pagesia conserva la natura
'Pagesos amb voluntat de conservar'. Aquest podria ser el lema de la ponència de Jordi Pietx, director de la Xarxa de Custòdia del Territori, entitat coorganitzadora de la jornada. Pietx ha fet una introducció a la custòdia del territori, és a dir, a la filosofia per a facilitar les iniciatives voluntàries de conservació de la natura, el paisatge i el patrimoni cultural en finques privades i municipals. Iniciatives en què una entitat de custòdia assessora al propietari per fer una gestió de la seva finca orientada a la conservació dels seus valors i recursos. En aquest context, la Xarxa de Custòdia del Territori (xct), creada el 2003 i amb prop de 120 entitats i persones membres, ofereix difusió, informació tècnica, formació, impuls de la custòdia i desenvolupar projectes pilot.
Els pagesos i ramaders s'apropen a la custòdia per diversos motius, explica Pietx, ja sigui per la voluntat de conservar, per la imatge i prestigi o per les noves oportunitats que obre. Algunes de les activitats que les entitats realitzen en el medi agrari són la millora dels hàbitats, assessorament i serveis, acampades, acords de bones pràctiques, etc.
Pietx ha destacat una iniciativa pionera de la xct, el Mercat de productes i serveis de Custòdia. L'objectiu és donar a conèixer i impulsar la comercialització de productes i serveis impulsen les entitats de custòdia de Catalunya i les Illes Balears. Els productes (alimentaris, artesanals, artístics, etc.) estan elaborats amb matèries primeres procedents de finques amb acords de custòdia del territori i els serveis (lleure, turisme, aprenentatge, relació amb l'entorn, etc.) que aquestes finques ofereixen en consonància amb una iniciativa de custòdia.
Per tal de visualitzar el Mercat s'ha creat el Catàleg de productes i serveis del mercat de custòdia, que recull 30 productes i 11 serveis en unes pràctiques fitxes.
La vinya ecològica i l'agroturisme a l'Alt Camp
A la jornada també s'ha explicat l'experiència personal dels pagesos de les finques vinícoles de la Manlleva i les Torres, a l'Alt Camp. 'Vull conservar la finca i la seva biodiversitat, pertànyer a un territori et dóna identitat, però també responsabilitat', així de planer ha explicat Joan Franch, propietari del Mas de les Torres (www.lestorresdeselma.com) els seus motius per aplicar la custòdia del territori. En una finca de 36 hectàrees, Franch ofereix agroturisme, cursos d'horticultura i aplica l'agricultura biodinàmica. El resultat són productes de l'hort i un vi que comercialitza i que està inclòs en el Catàleg de productes i serveis del mercat de custòdia que hem esmentat.
L'ideari d'en Joan és compartit pel seu veí, Alfred Kramer, propietari de la Masia Manlleva (www.manlleva.org), on es realitza agroturisme i també agricultura ecològica. Aquest és un entorn ideal per practicar senderisme i BTT. Ambdós compten amb el l'assessorament i el suport de la Fundació Territori i Paisatge i l'associació Geven, que han redactat un estudi sobre fauna i flora i han arranjat camins reals.
En la segona part de la jornada, Francesc Giró, director de Fundació Natura, ha fet un repàs de les pràctiques per a la conservació del paisatge, els hàbitats i el patrimoni agrari. Giró ha animat als pagesos a conèixer i inventariar els elements de valor de les seves finques, a mantenir i cuidar aquests elements i a fer accions per afavorir la fauna salvatge.
Integrant les activitats agràries al paisatge
Presentar les accions que duu a terme la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge ha estat l'objectiu de la ponència que ha tancat la jornada. Júlia Rubert, tècnica d'aquesta institució, ha destacat que s'està començant a redactar la 'Guia d'integració paisatgística. Activitats agràries', una publicació tècnica i divulgativa que donarà consells per unir agricultura i paisatge en les finques. D'aquesta mateixa col·lecció, està a punt de sortir editat el llibre 'Fitxes de bones pràctiques del paisatge vitivinícola del Penedès', impulsat per l'associació terra Vitium Penedès i que reconeix el paper fonamental del viticultor en la configuració del paisatge i la seva preservació.
Tenir l'ocasió de compartir l'experiència real de dos pagesos i conèixer el gran nombre de guies i recursos per aplicar millor la conservació agrària han estat els dos puntals d'aquesta jornada tècnica, que es repeteix el divendres 26 de gener a Montblanc. El programa de ponències és el mateix, a excepció d'una de les experiències pràctiques, ja que a Montblanc s'explica la gestió de finques cerealistes de secà a l'entorn de la reserva natural del Planerón (Belchite, Aragó).
