09/06/2006 - 00:00
El Govern català ha aprovat aquest dimarts, 5 de setembre, el Projecte d'ampliació de la Xarxa Natura 2000. Es tracta de la iniciativa més important de protecció del patrimoni natural dels darrers 15 anys, i constitueix un pas decisiu per conservar la biodiversitat a Catalunya, valora la Generalitat en un comunicat.
La proposta incorpora 957.051 hectàrees de superfície terrestre a la Xarxa Natura 2000, ampliant-la fins a 1.040.155 hectàrees. D'aquestes, 83.104 hectàrees són marines, deu vegades més que en la proposta vigent, i 957.051 terrestres, el 29,83% del territori català.
Sobre el territori, l'àmbit agrícola i estèpic s'incrementa més d'un 35% per conservar els hàbitats de les aus estèpiques; l'àmbit de muntanya mediterrània -important per preservar l'àguila cuabarrada- dobla les hectàrees protegides i l'àmbit fluvial arriba gairebé al 90%, fet que permetrà el manteniment dels boscos de ribera i de la fauna que aquests acullen.
Catalunya és la primera comunitat autònoma que disposa de les directrius de gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000. Espais com la vall d'Àneu, al nord del Parc Nacional d'Aigüestortes, les terres de secà de Ponent, i les zones marines riques en posidònia tindran un grau de protecció més alt.
Amb tot, l'aprovació de la Xarxa no ha estat fàcil... ha costat, de fet, un any i mig de negociacions. La relació ha estat modificada fins a última hora. Una de les últimes modificacions pot compliar la promoció del parc eòlig offshore previst per a Sant Carles de la Ràpita ja que s'ha ampliat el nombre d'hectàrees marines del Delta que, tanmateix, ha vist finalment com 6.000 hectàrees d'arrossars del Delta no formaran part de la xarxa.
Respecte als secans de Ponent, un altre punt de conflicte, el de Belianes s'ha reduït unes tres-centes hectàrees i el d'Almenar en perd pel nord i en guanya cap a Alguaire.
Per elaborar-les, els espais s'han classificat en vuit tipologies ecològiques diferents: els espais del Pirineu, els dels Prepirineus, la plana agrícola, la muntanya interior, les aigües continentals, la muntanya litoral, els aiguamolls litorals i els espais marins.
La Comissió Europea rebrà finalment la proposta d'ampliació aquesta setmana. Amb això s'haurien de resoldre els processos sancionadors que la Comissió té oberts contra l'estat per la falta d'espais protegits a Catalunya.
La proposta incorpora 957.051 hectàrees de superfície terrestre a la Xarxa Natura 2000, ampliant-la fins a 1.040.155 hectàrees. D'aquestes, 83.104 hectàrees són marines, deu vegades més que en la proposta vigent, i 957.051 terrestres, el 29,83% del territori català.
Sobre el territori, l'àmbit agrícola i estèpic s'incrementa més d'un 35% per conservar els hàbitats de les aus estèpiques; l'àmbit de muntanya mediterrània -important per preservar l'àguila cuabarrada- dobla les hectàrees protegides i l'àmbit fluvial arriba gairebé al 90%, fet que permetrà el manteniment dels boscos de ribera i de la fauna que aquests acullen.
Catalunya és la primera comunitat autònoma que disposa de les directrius de gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000. Espais com la vall d'Àneu, al nord del Parc Nacional d'Aigüestortes, les terres de secà de Ponent, i les zones marines riques en posidònia tindran un grau de protecció més alt.
Amb tot, l'aprovació de la Xarxa no ha estat fàcil... ha costat, de fet, un any i mig de negociacions. La relació ha estat modificada fins a última hora. Una de les últimes modificacions pot compliar la promoció del parc eòlig offshore previst per a Sant Carles de la Ràpita ja que s'ha ampliat el nombre d'hectàrees marines del Delta que, tanmateix, ha vist finalment com 6.000 hectàrees d'arrossars del Delta no formaran part de la xarxa.
Respecte als secans de Ponent, un altre punt de conflicte, el de Belianes s'ha reduït unes tres-centes hectàrees i el d'Almenar en perd pel nord i en guanya cap a Alguaire.
Per elaborar-les, els espais s'han classificat en vuit tipologies ecològiques diferents: els espais del Pirineu, els dels Prepirineus, la plana agrícola, la muntanya interior, les aigües continentals, la muntanya litoral, els aiguamolls litorals i els espais marins.
La Comissió Europea rebrà finalment la proposta d'ampliació aquesta setmana. Amb això s'haurien de resoldre els processos sancionadors que la Comissió té oberts contra l'estat per la falta d'espais protegits a Catalunya.
