Aprovada per unanimitat la Llei de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions

La cultura de la segona residència ha multiplicat el fenomen de les urbanitzacions a Catalunya, sobretot a la franja del litoral, posant al límit l'equilibri sostenible d'aquests territoris. Aquest factor ha incrementat el potencial de risc d'incendi a les urbanitzacions, una situació en gran part heredada del franquisme, però que, malauradament, continua caracteritzant una gran part del país. La nova Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata en la trama urbana, aprovada per unanimitat aquesta setmana pel Parlament de Catalunya, determina un seguit de mesures per reduir de forma dràstica el risc de foc al voltant de les urbanitzacions disperses pel territori. Són, en total, 989, tot i que són 778 les que no compleixen la normativa. La llei obligarà a aquests nuclis habitats a:

1. Fer una franja de protecció de 25 metres d'ample i lliure de vegetació baixa. 2. Les parcel·les sense edificar han d'estar netes d'aquesta vegetació i una massa arbrada no compacta, ni amb exemplars secs. 3. Hauran de tenir una xarxa de preses d'aigua homologades. 4. Caldrà, igualment, que hi hagi un pla d'autoprotecció, supervisat per l'administració.

També hauran de sotmetre's a aquesta normativa tots els edificis aïllats que es troben a menys de 500 metres d'un terreny forestal (per exemple benzineres, fàbriques, polígons industrial, etc), excepte les edificacions i les instal·lacions destinades a explotacions agrícoles i ramaderes i els habitatges que hi són vinculats. La Llei determina que correspon als ajuntaments fer els plànols de delimitació d'urbanitzacions, edificis i instal·lacions i aprovar-lo. Els ajuntaments, però, han de comunicar l'aprovació del catàleg al Departament de Medi Ambient. Un dels aspectes a destacar és que en el cas que la franja de protecció i la urbanització siguin de titularitats diferents, es crea l'obligació de permetre l'accés a la franja per tal de realitzar els treballs necessaris (es crea un servitud forçosa). Si no s'arriba a un acord entre els diferents propietaris, l'ajuntament pot procedir a l'execució forçosa. La llei també reconeix el dret dels ajuntaments a establir preus públics per a la prestació d'aquest servei. Val la pena remarcar que la Llei determina unes responsabilitats compartides entre la Generalitat, els ajuntaments i les urbanitzacions. Es tracta, tal i com remarca el Departament de Medi Ambient, que ha promogut el text, d'una normativa pionera a l'estat espanyol on no hi ha cap Llei en aquest sentit, com tampoc hi és a la resta de comunitats autònomes. Tanmateix, el PSC, ICV i ERC han remarcat que cal que hi hagi els recursos perquè es pugi fer complir aquesta normativa, que és força ambiciosa, i que no quedi en paper mullat, com en d'altres iniciatives similars empreses en el passat. La Llei, de fet, preveu un sistema d'inspecció que ha de desenvolupar tant l'administració local com la Generalitat, i que estableix un règim d'infraccions en el cas d'incompliment de la norma. Les sancions poden anar des dels 600 euros fins els 100.00 euros. Es preveu un programa d'ajuts anuals i acords entre les administracions, els beneficiaris dels quals són tant les entitats urbanístiques col·laboradores com els propis ajuntaments.