Font: CCMA
El nou decret d'energies renovables dona veu al territori i obliga els promotors a informar i donar l'opció de participar fins a un 20% del negoci.
El nou decret d'energies renovables que el govern ha aprovat aquest dimarts inclou canvis que busquen apaivagar l'oposició que molts projectes havien aixecat al territori.
Després que passi per l'aprovació del Parlament, els promotors hauran de parlar amb els propietaris i els ajuntaments, cosa que, fins ara, no era necessària. De fet el promotor ha d'oferir-los la possibilitat de participar fins a un 20% del negoci.
Es busca consens, però si no hi és, els projectes poden tirar igualment endavant si es consideren d'interès públic.
En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rural, Teresa Jordà, ha assegurat que aquest canvi legislatiu és "tan sols el primer pas" i serveix de "punt de partida" per accelerar la transició energètica a Catalunya.
El govern ja havia presentat el decret la setmana passada en una conferència on va detallar quina seria la ruta per la transició energètica i que va suscitar dubtes entre empresaris i entitats ecologistes.
Sobre les crítiques rebudes, Jordà ha aclarit que el "decret no va absolutament contra ningú" i ha promès que el funcionament a partir d'ara serà "extremadament participat", "planificat" i "ordenat". "Aquesta transició l'hem de fer ben feta però sense pauses", ha dit.
Parcs eòlics: 1.400 aerogeneradors
Des del 2019, la Generalitat i també el Ministeri --que s'encarrega dels projectes més grans-- ha rebut peticions per instal·lar 1.375 aerogeneradors a tot el país. Fins ara, gairebé la meitat -633- s'havien considerat viables, i queden pendents 357 de resoldre'n la viabilitat. Tots s'hauran de revisar ara amb els nous requisits del decret.
Els projectes que poden tirar endavant es concentren sobretot a les comarques del sud i de Lleida: de fet, la Segarra, amb 153 molins, seria on n'hi hauria més. Però també destaquen el Segrià, la Ribera d'Ebre o l'Anoia. I també l'Alt Empordà, que en aquest cas té projectat el parc marí del golf de Roses, amb molts molins. La comarca amb menys aerogeneradors seria el Priorat, amb dos.
Energia fotovoltaica: 14.000 hectàrees
En aquest cas, s'han presentat projectes per instal·lar fins a gairebé 14.000 hectàrees de panells solars. D'aquests ja se n'havien declarat viables gairebé 5.600, --en molts casos amb condicions--, i més de 4.500 estan pendents de valorar. Tots s'hauran d'avaluar amb els nous criteris.
Aquest parcs solars es distribueixen al Segrià, la Ribera d'Ebre i les Garrigues, però també l'Anoia i la Catalunya Central són les comarques amb més hectàrees projectades. Les que menys, marcades en color més clar, Garrotxa i Maresme.
Reaccions al territori
Els ajuntaments de les comarques que han rebut més projectes d'energies renovables reaccionen amb prudència al decret de la Generalitat que s'ha d'aprovar aquest dimarts. Volen llegir-ne la lletra petita, però estan, en general, satisfets perquè ara s'haurà de tenir més en compte els municipis i els propietaris.
Per exemple, la Terra Alta és la comarca que a hores d'ara concentra més molins de vent a tot Catalunya, i l'opinió general és que ja s'ha arribat al límit màxim de molins.
Els alcaldes valoren que amb el nou decret se'ls tingui en compte, però els ecologistes són més crítics. La plataforma Terra Alta Viva demana una moràtòria que aturi els projectes que ja estan en tràmit i consideren que cal un pla d'ordenació a tot el país per evitar concentracions excessives. Per la seva banda, els representants de la DO del vi de la Terra Alta consideren que, si bé el decret arriba tard perquè a la comarca els molins ja estan implantats, sí que ajudarà a evitar la instal·lació de nous parcs eòlics.
Un cas contrari el trobem a les Garrigues, on es concentren més projectes, tant eòlics com solars. Dos d'aquests parcs s'han projectat a Castelldans, on ho veuen de bon ull. Ocuparan unes 200 hectàrees en uns solars als afores del municipi on gairebé no s'hi conreava res i que queden fora de l'àrea protegida per als ocells, que afecta el 70% del municipi com a zona ZPA.
Aquest reportatge explica els casos de dos petits pobles: Talavera, a la Segarra, i de Castelldans, a les Garrigues:
Els gairebé 1.000 veïns de Castelldans esperen que aquests parcs d'energia solar renovable salvin l'economia local, força tocada des que els van alliberar de peatges l'autopista A-2. El municipi ha deixat d'ingressar 150.000 en concepte d'IBI, que ara esperen compensar amb els 300.000 que esperen ingressar si es fan els dos parcs solars.
Per contra, aquest diumenge els habitants de Jorba, a l'Anoia, han votat en contra que s'hi faci un parc eòlic. Aquest dilluns, l'alcalde, David Sànchez, es posarà en contacte amb el Departament d'Empresa, el de la Vicepresidència i el de Polítiques Digitals i Territori per demanar una reunió urgent, traslladar-los el resultat de la consulta i avaluar l'estat en què queden els projectes actualment en marxa.
