Arenys de Mar pacta que unes obres respectin la colònia més important d'orenetes cuablanques

Veïns, constructora, ornitòlegs i Ajuntament d'Arenys de Mar col·laboren per evitar que la restauració de l'edifici impedeixi l'accés de les orenetes als nius. Així doncs, les orenetes cuablanques o culblancs (Delichon urbica) ja són a la vila maresmenca des de fa unes setmanes i els nius de l'edifici del Calvari tornen a ser plens, tot i les obres que s'hi estan fent. La bastida per a la rehabilitació de la façana que recobreix l'edifici s'ha modificat per permetre l'accés als nius de la colònia d'orenetes més important d'Arenys de Mar. Els biòlegs arenyencs Pere Alzina i Enric Badosa destaquen, en declaracions extretes de la web del municipi, que això ha estat possible gràcies a la bona voluntat dels propietaris de l'edifici, a la bona disposició de l'empresa constructora, a l'existència i difusió d'un cens de la població d'orenetes d'Arenys de Mar -fet pels dos ornitòlegs els anys 1998 i 2000- i també a l'interès de l'Ajuntament perquè totes les parts es posessin d'acord amb l'objectiu de no perjudicar la colònia. I és que el Calvari és el pol d'atracció més important de la població d'orenetes cuablanques, -l'única amb el carpó blanc- espècie que nidifica en façanes d'edificis de pobles i ciutats. Segons el cens que Alzina i Badosa van realitzar l'any 2000, aquell estiu, el Calvari va allotjar el 31% de la població d'orenetes arenyenques. És a dir, 82 dels 257 nius que aquell estiu van detectar i descobrir a les façanes dels carrer de la vila. Una xifra que suposa un augment del 26,6% respecte el cens de l'any 98. En el primer cens, els dos biòlegs van localitzar 203 nius. Pere Alzina i Enric Badosa sempre han destacat la importància d'aquest edifici, situat a la zona portuària d'Arenys de Mar, davant del Club Nàutic, per a la conservació de la població arenyenca d'orenetes cuablanques. Dues de les conclusions que es desprenen dels estudis d'aquests biòlegs és que la majoria dels nius es construeixen en el segon i tercer pis dels edificis i, sobretot, en cases de més de 50 anys. Els contactes d'Alzina i Badosa amb el president de l'associació de veïns del Calvari, Josep Maria Nogueras, i amb l'arquitecte de l'empresa constructora, Francisco Talavera, van començar al novembre, arran d'una iniciativa de la regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar en previsió de l'inici de les obres de restauració. L'objectiu d'aquestes reunions era aportar suggeriments perquè les bastides no perjudiquessin ni els nius ni els moviments d'entrada i sortida dels individus. De fet, es va aconseguir que no s'hi instal·lés una gran bastida, com s'havia previst inicialment, perquè hauria impossibilitat que els culblancs accedissin als seus nius. La bastida que finalment s'hi ha instal·lat permet que els ocells puguin entrar i sortir sense impediments físics. Pere Alzina i Enric Badosa, que avancen que aquest estiu faran el tercer cens de la població d'orenetes a la nostra vila, s'han adreçat al director de la Fundació Territori i Paisatge, Jordi Sargatal, per explicar-li l'experiència i destacar que, tant la sensibilitat dels veïns, com l'interès del consistori i també l'existència i difusió del seu estudi a través de la premsa, han contribuït a protegir les orenetes arenyenques. Segons expliquen els dos ornitòlegs, la Fundació està interessada en exportar el model de cens arenyenc arreu del país. Més informació, aquí. Font: Oficina de Premsa d'Arenys de Mar.