Font: ISGlobal
Foto: Wikimedia Commons: Molècula de DDE
L'exposició a compostos químics durant l'embaràs pot tenir conseqüències sobre la salut respiratòria de nens i nenes. Un nou estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per "la Caixa" ha aportat noves evidències al respecte. Els resultats de la investigació, publicada a Environment International, indiquen que l'exposició prenatal al DDE (o diclorodifenildicloroetilè) podria contribuir a disminuir la funció pulmonar durant la infància.
El DDE és un compost organoclorat, un grup de contaminants sintètics utilitzats de forma extensiva al segle XX a pesticides, aïllants elèctrics i altres productes industrials . Malgrat la seva prohibició en la dècada de 1970, encara es troben presents en el medi ambient i en el menjar, per la seva lenta degradació.
Investigacions anteriors havien suggerit una relació entre l'exposició a aquests compostos durant l'embaràs i malalties respiratòries en la infància, com sibilàncies, asma i infeccions. Aquest nou estudi ha trobat un vincle entre exposicions baixes a DDE i mesures objectives de la funció pulmonar.
L'estudi va comptar amb la participació de 1.308 nens i nenes de la cohort de naixement del Projecte INMA -Infància i Medi Ambient (concretament, de Sabadell, Guipúscoa i València). Entre els anys 2004 i 2008 es va extreure mostres de sang de les mares durant l'embaràs i del cordó umbilical en el moment del part. Tot i les dècades transcorregudes des de la prohibició dels compostos organoclorats, l'anàlisi en laboratori va permetre detectar la presència d'aquests en sang en més del 80% de les dones participants . La funció pulmonar es va avaluar mitjançant espirometries realitzades quan els nens tenien quatre anys en el cas de les cohorts de Guipúscoa i Sabadell i set anys tant a Guipúscoa com a Sabadell i València.
Dels set compostos organoclorats analitzats,el DDE va ser l'únic amb el qual es va observar una associaci ó estadísticament significativa amb una pitjor funció pulmonar. En concret, es va observar que en les espirometries realitzadesals quatre anys d'edat,els nens i nenes més exposats van obtenir pitjors resultats en la prova que mesura la quantitat d'aire que s'és capaç de exhalar durant el primer segon (o VEF1).
En les proves realitzades als set anys d'edat, l'associació només es va observar entre el segon grup de participants més exposats, però no així entre els més exposats de tots. En el segon grup de participants més exposats també es va observar una associació amb una reducció de la capacitat pulmonar (o CVF).
"Sabem que els disruptors endocrins poden seguir aquest tipus de patró, pel que no necessàriament l'exposició a una dosi més elevada impliqui un efecte més gran i, per contra, podem observar efectes davant dosis mitjanes", explica Alícia Abellan, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.
"L'efecte que hem observat no és preocupant per a la salut respiratòria de nenes i nens sans a nivell individual , tot i que sí mereix atenció si es considera l'efecte que aquests disruptors endocrins podrien tenir a nivell poblacional", argumenta Maribel Casas, investigadora d'ISGlobal i última autora de l'estudi.
"Ja que es tracta d'un moment especialment delicat, una mesura que poden prendre les dones embarassades que desitgin reduir la seva exposició a aquests compostos químics és moderar el consum de peixos i carns grassos", afegeix Casas.
Referència
Alicia Abellan, Jordi Sunyer, Raquel Garcia-Esteban, Mikel Basterrechea, Talita Duarte-Salles, Amparo Ferrero, Judith Garcia-Aymerich, Mireia Gascon, Joan O. Grimalt, Maria-Jose Lopez-Espinosa, Carlos Zabaleta, Martine Vrijheid, Maribel Casas. Prenatal exposure to organochlorine compounds and lung function during childhood . Environment International. July 2019. doi: 10.1016/j.envint.2019.105049.
