Font: Departament de Territori i Sostenibilitat
Un grup d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) de Barcelona ha analitzat la contaminació per metalls pesants en els sedimentes propers a la costa situada entre la desembocadura del riu Besòs i la platja de la Barceloneta. La investigació, en la qual també s’han usat dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha permès evidenciar una disminució dràstica d’aquest tipus de contaminació a partir de la dècada dels anys noranta del segle passat. No obstant, els científics afirmen que cal seguir treballant per mantenir i millorar la qualitat de l’aigua i del sediment, buscant solucions més eficients per als episodis de pluja torrencial, quan el volum de l'aigua a tractar excedeix la capacitat de les plantes depuradores.
L’estudi, liderat pel professor d’investigació de l’ICM-CSIC Albert Palanques, ha estat publicat recentment a la revista Science of Total Environment. També són autors del treball els científics Laura López, Jorge Guillén i Pere Puig (ICM-CSIC), així com Pere Masqué, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Contaminants industrials i urbans
La contaminació per metalls pesants en el medi marí s’analitza de forma sistemàtica a diversos països per avaluar-ne l’impacte i prendre les mesures correctores que calgui. Aquests contaminants, principalment d’origen industrial i urbà, van incrementar la seva presència a la costa de Barcelonaal llarg del segle XX, fins a finals de la dècada dels 80. En la investigació s’han analitzat els nivells de contaminació per mercuri, crom, zinc, plom, cadmi i coure en els sediments superficials. Per fer-ho s’han pres mostres en els mateixos punts de control entre els anys 1987 i 2008, així com en d’altres testimonis (columnes cilíndriques) de sediments acumulats durant el darrer segle. Les anàlisis d’aquestes mostres a diferents profunditats permeten obtenir informació de l‘evolució històrica. Així, s’ha evidenciat que els nivells màxims de contaminants es va produir entre els anys 70 i 80, mentre que hi ha hagut una davallada dràstica a partir dels anys 90. L’anàlisi de les mostres preses el 1987 posen de manifest concentracions de mercuri fins a 490 vegades superiors a les naturals. En el cas del plom i el cadmi, fins a 40 vegades superiors a les naturals, i 17 vegades superiors en altres metalls com el zinc, el crom i el coure.
Canvi de tendència a partir dels anys 90
Contràriament, les mostres de sediment acumulat a partir de la dècada dels anys 90, presenten uns nivells màxims de mercuri i cadmi entre 20 i 30 vegades superiors a les naturals; i de zinc, crom, plom i coure entre 5 i 12 vegades superiors. És a dir, s’ha registrat una reducció dels nivells de contaminació per metalls pesants en els sediments de la zona estudiada a partir de la dècada dels 90, la qual cosa implica que el riu Besòs i els col·lectors de la ciutat transporten molta menys càrrega contaminant cap al mar.
Les mesures correctores han estat efectives
Els investigadors atribueixen la reducció de la contaminació a la implantació de les normes reguladores i a la construcció i entrada en servei, a partir del 1979, de les depuradores a la conca del riu Besòs. Actualment hi ha 24 plantes de tractament d’aigües residuals a la conca, que tracten més de 840.000 metres cúbics d’aigua al dia, segons dades de l’Agencia Catalana de l’Aigua, abans d’abocar-la al mar. A això, cal afegir altres factors que també han incidit positivament en la reducció de la contaminació com ara la restauració ambiental i la construcció dels aiguamolls del riu Besòs a la dècada dels 90; els canvis urbanístics que van suprimir la indústria pesant al voltant de la costa abans de les Olimpíades del 1992; o la implementació de la Directiva marc de l’aigua l’any 2000, que va suposar la incorporació de plans molt rigorosos de monitorització de l’estat de les aigües i mesures de tractament de l’aigua.
Cal seguir treballant
No obstant això, els científics adverteixen que els nivells de metalls pesants a la zona, tot i que reduïts i en nivells que són segurs per garantir el bany i la salut de les persones, han de disminuir més i que cal mantenir aquesta tendència la baixa.
Això evidencia, d'una banda, que les mesures aplicades fins ara possiblement cal complementar-les. Els científics afirmen que cal seguir treballant per mantenir i millorar la qualitat de l’aigua i del sediment, buscant solucions més eficients per als episodis de pluja torrencial, quan el volum de l'aigua a tractar excedeix la capacitat de les plantes depuradores. Precisament mitjançant el pla de gestió de les conques internes per al període 2016-21, aprovat aquest dimarts 3 de gener, el Govern de la Generalitat preveu una inversió superior als 26 milions d’euros en la reducció dels impactes dels sistemes unitaris en cas de fortes pluges.
