Barcelona ha acollit la Conferència Internacional Anual de l’EPAH (Plataforma d'Assessorament sobre la Pobresa Energètica de la UE). Enguany, el tema és «Girant la Marea: Obrint el camí per alleugerar la pobresa energètica» i posa el focus en promoure una transició energètica justa a tota Europa.
Un esdeveniment on governs locals, responsables polítics, experts i interessats poden intercanviar experiències amb l’objectiu de desenvolupar solucions sostenibles a nivell local.
La Plataforma d'Assessorament sobre la Pobresa Energètica de la UE (EPAH) està pensada per donar suport en matèria de pobresa energètica a les institucions locals, proporcionant suport directe, formacions en línia, recerca i construint una xarxa col·laborativa per trobar mesures per combatre el problema. Entenem pobresa energètica com “la manca d’accés de la llar als serveis energètics essencials”. Per tant, la conferència té com a objectiu reflectir el compromís amb les polítiques i iniciatives sostenibles, compartir experiències pràctiques i estratègies entre ciutats i analitzar les necessitats urgents dels governs locals a partir del suport tècnic proporcionat per l’EPAH.
La Direcció General d'Energia de la Comissió Europea hi ha tingut una presència transversal durant les dues jornades. D'una banda, Veronique Marx, cap de l'equip per a la Transició Justa i la Pobresa Energètica ha explicat el marc legal elaborat des de Brussel·les per fer front a la pobresa energètica. Actualment, la Comissió disposa del Fons Social pel Clima i treballa amb els estats membres en els plans nacionals per tal que aquests puguin optar a les ajudes.
Els municipis també tenen quelcom a dir. De fet, l'EPAH funciona com un ascensor de governança per escalar les accions i necessitats de l'àmbit local en l'àmbit de la UE. Tenint en compte els reptes i la manca de recursos a la que sovint s'enfronten les entitats locals, s'ha posat de relleu la importància d'enfortir el paper dels municipis per garantir una transició energètica justa on la inclusivitat sigui un element clau.
#Avui @MarcSerraSole ha inaugurat l'#EPAHConf24: «La #TransicióEnergètica ha de ser justa, solidària i liderada per l'administració pública i la ciutadania organitzada.»
— Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona (@AccioClimaDIBA) October 15, 2024
Streaming de l'Energy Poverty Advisory Hub international annual conference https://t.co/xD9xliPw68 pic.twitter.com/CxILRqoboZ
La importància per Catalunya
Barcelona, una ciutat reconeguda pel seu lideratge en la transició climàtica i energètica en l'àmbit europeu, té un paper important a l’hora de trobar iniciatives proactives de sostenibilitat per la ciutat. Reforçar els serveis socials integrals, projectes d’energia renovable, infraestructura verda i solucions d’habitatge innovadores exemplifiquen el seu compromís cap a un futur sostenible.
Segons l’informe sobre pobresa energètica de Catalunya del Síndic de Greuges; el 2022, 19,2% de la població a Catalunya podia mantenir la temperatura adequada a casa seva, aquesta proporció és del 17,1% a l’estat espanyol i del 6,9% a la Unió Europea (UE). En els darrers anys, l’augment del cost de l’energia per a consum domèstic s’ha accentuat a Catalunya, molta gent no pot mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada. La pobresa energètica a Catalunya és més latent en zones allunyades dels grans nuclis urbans. La celebració d’un acte d’aquesta magnitud a Barcelona és una oportunitat per recollir idees que puguin ajudar a tot el territori.
Un exemple recent el trobem al Gironès, on el passat mes de maig, l’EPAH hi va presentar un nou full de ruta amb l'objectiu d'ajudar a desenes de milers de persones en situació o risc de pobresa energètica. L’organització ja ha dut a terme accions per combatre el problema de manera constant; realitzant auditories energètiques a habitatges, fent campanyes per conscienciar a la població i assessorant als governs locals sobre com combatre el problema de la manera més eficaç.
L’EPAH proporciona assessorament a localitats de tota Europa, actualment col·labora amb un total de 85 governs locals. A més a més, es coordina amb 391 organitzacions centrades en temes d’energia i pobresa per tal de rebatre la situació.
Gairebé 36.000 persones ateses als punts d’assessorament energètic
Un altre exemple el trobem a la ciutat de Barcelona. Des de la creació dels punts d’assessorament energètic per garantir l’aplicació de la Llei 24/2015 i protegir els drets energètics del veïnat, s’hi han atès un total de 222.027 persones. Així mateix, des de l’inici del servei, finançat al 100% per l’Ajuntament i gestionat a través d’entitats especialitzades, s’hi han atès 87.350 llars (més de 14.600 el 2023) i s’han aturat 167.233 talls de subministraments bàsics a la ciutat (44.449 només el 2023).
L'any 2023 es van atendre 35.902 persones als punts d'assessorament energètic (PAE), la xifra més alta des del 2016, quan es va crear aquest servei.
— Ajuntament de BCN (@bcn_ajuntament) October 15, 2024
Des del 2016 s'han atès 87.350 llars i s'han aturat 167.233 talls de subministraments bàsics a la ciutat.https://t.co/jipzeIjYV0 pic.twitter.com/i7zijsOBhO
Els PAE són punts d’atenció per a les llars vulnerables energèticament que no poden mantenir una temperatura adequada, que tenen endarreriments en pagaments de factures de subministraments i registren problemes estructurals de l’habitatge. El servei s’adreça a tota la població de Barcelona, però sobretot a les persones que pateixen pobresa energètica i en els casos en què hi ha algun indicador de vulnerabilitat. En concret, entre el 2017 i el 2023 el 40% de les persones usuàries dels PAE no podien mantenir una temperatura adequada a la llar, el 23% presentaven retards en els pagaments, l’11% tenien goteres o humitats a casa, el 13% presentaven malalties respiratòries i el 7% eren famílies monoparentals.
La Diputació de Barcelona haurà ajudat 6.300 llars vulnerables a reduir el consum energètic en vuit anys
També s'ha exposat la bona pràctica de la Diputació de Barcelona: el programa “Auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica”, impulsat de forma coordinada entre les àrees d’Acció Climàtica i Transició Energètica, Urbanisme, Habitatge i Regeneració Urbana i Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat.. El programa contra la pobresa energètica que impulsa la corporació provincial ha beneficiat més de 5.200 famílies entre el 2017 i el 2022 i en preveu ajudar un miler més entre el 2024 i el 2025. De cara a la propera edició, la iniciativa planteja dissenyar un nou model més transversal per garantir els drets energètics i promoure l’eficiència energètica dels habitatges per avançar en la transició ecològica.
“Des de l’Àrea que presideixo entenem que no hi haurà cap transició energètica si aquesta no és justa, i no prioritza les persones vulnerades i enforteix els serveis públics. Els moviments socials ens han assenyalat el camí i les institucions hem de respondre amb recursos i legislació per garantir el dret a l'energia i a viure vides dignes”, subratlla el diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra.
Des del 2017, quan es va iniciar el programa “Auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica”, i fins al 2022, la iniciativa ha beneficiat més de 5.200 famílies amb dificultats per fer front al pagament de les factures de la llum, gas i aigua. El projecte segueix executant-se en una nova edició (2024-2025), la cinquena, que preveu auditories i intervencions en altres gairebé 1.100 habitatges. En finalitzar el 2025, es preveu que més de 6.300 llars vulnerables s’hauran beneficiat del projecte des del 2017.
“La pobresa energètica reforça les desigualtats socials i de cicle de vida. Amb aquest programa, juntament amb l'impuls d'un nou model local de garantia d’ingressos i altres serveis com els arranjaments d’habitatges o el Servei d’Intermediació en Deutes de l'Habitatge, posem a disposició dels ens locals un univers de prestacions per a la ciutadania més vulnerable, uns ajuts clau per avançar en drets i en la sostenibilitat social del nostre entorn”, assenyala la diputada de l'Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell.
Les auditories inclouen dues visites tècniques als habitatges, gestions amb les companyies comercialitzadores d’energia i d’aigua i assessorament a les persones beneficiàries del programa, seleccionades pels ens locals. L’objectiu és millorar l'eficiència energètica i reduir els consums i les despeses. Un cop realitzada la intervenció, es calcula que el potencial d’estalvi mitjà per llar és de 290 euros a l’any.
Per aconseguir reduir les factures, s’instal·len a la llar elements d’il·luminació (bombetes de baix consum); de control i gestió (regletes, endolls, programadors i termòmetres); d’estalvi d’aigua (airejadors i reductors de cabal) i d’aïllaments (rivets). També s’hi instal·la un deshumidificador, ja que la humitat és un problema recurrent en les llars auditades.
La coordinadora de l’Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Regeneració Urbana de la Diputació de Barcelona, Rosa Sanz, assenyala que “amb el programa reduïm les desigualtats i millorem les condicions de vida dels veïns i veïnes de la província. Amb petites actuacions, disminuïm el consum energètic i l’import de les factures i aconseguim habitatges i edificis més confortables, sostenibles i saludables. Són accions que beneficien el conjunt dels barris, pobles i ciutats.”
El programa “Auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica” preveu un nou disseny amb una visió més àmplia per donar resposta a l’emergència climàtica. Amb aquest nou model, el projecte pretén facilitar a la població −prioritzant la més vulnerable−, l’accés als subministraments bàsics i millorar la qualitat de vida millorant l’eficiència energètica dels seus habitatges; promoure la cultura de la rehabilitació energètica i l’eficiència en les llars i edificis empoderant els ajuntaments i la ciutadania; i fomentar un model d’assessorament i suport local en matèria de drets energètics a través de les estructures tècniques preexistents (oficines locals d’habitatge, oficines energètiques, etc.). Entre les línies d’actuació, el nou model pretén fomentar, l’educació i conscienciació ciutadana en eficiència energètica, incrementar la formació i especialització del personal en assessorament energètic, millorar la comunicació sobre l’accessibilitat als serveis i intensificar l’ús d’eines tecnològiques avançades per millorar la gestió de dades.
