Bicicletes a Barcelona: entre l'entusiasme de l'Ajuntament i les crítiques dels usuaris

Des de la comissió de premsa de l'Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, expliquen que és precisament aquest boom ciclista el que ha motivat tant l'aparició d'un nou servei que concep la bicicleta com a transport públic 'el Bicing', com la decisió d'adequar la normativa a la nova realitat i 'intentar alliberar espai de la calçada per tenir una mobilitat més sostenible i fer-la menys agressiva per vianants, ciclistes i fins i tot motociclistes. La bicicleta ha arribat a un punt de maduresa a la ciutat, i l'ajuntament hi ha de donar resposta'. Però la visió que tenen algunes de les 50.000 (segons xifres oficials) o 70.000 (xifres no oficials) persones que habitualment es mouen en bicicleta per anar a treballar o estudiar és molt diferent. Albert García, membre dels Amics de la Bici, considera que darrera del Bicing i la reforma de la normativa s'hi amaga una intenció: 'L'Ordenança mostra que han decidit aturar el creixement de la bicicleta perquè han limitat molt les possibilitats d'aparcament. El que ells volen és acotar l'ús de les bicicletes a les 6.000 previstes, perquè les actuals 50.000 o 60.000 bicicletes sense control que hi ha no les poden gestionar'. L'èxit espectacular del Bicing Sens dubte, una de les gran notícies en l'àmbit ciclista dels darrers mesos ha estat la bona acollida del servei Bicing entre la població. Barcelona de Serveis Municipals, SA (BSM) és l'empresa pública a qui s'ha encarregat la missió d'implementar el servei. Fonts de l'empresa s'han mostrat molt satisfetes per l'èxit obtingut, que segons elles ha demostrat que 'la ciutat sí que estava preparada pel Bicing, la climatologia i les característiques de molts barris permeten l'ús de la bici. Fa temps que l'Ajuntament hi donava voltes'. Les xifres justifiquen la satisfacció de BSM: a dia d'avui, més de 90.000 persones estan abonades al servei. Els objectius per als propers mesos, anunciats fa pocs dies, són que l'actual flota de 1.500 bicicletes es dobli a finals d'any, i que a la primavera es torni a doblar de manera que ja hi hagi disponibles 6.000 bicicletes. Abans, però, BSM està reforçant les parades existents, posant barreres allà on hi ha la capacitat de fer-ho i reomplint les estacions que es buiden de manera més continuada. El Bicing és un sistema que es presenta com a servei públic de la ciutat que no substitueix la bicicleta com a oci ni està adreçat als turistes. Per aconseguir-ho, l'ajuntament ha posat unes limitacions: per fer-ne ús cal treure's un abonament anual que tarda quinze dies en arribar a l'usuari. Des de BSM reconeixen que alguns usuaris han tingut problemes per rebre la targeta o que en alguns aparcaments és difícil trobar-hi lloc. Aquesta realitat la interpreten com a conseqüència de l'èxit, i demanen paciència perquè asseguren que ja ho van solucionant. L'ordenança de la discòrdia L'empresa gestora del servei Bicing considera que l'espai ideal per moure's en bicicleta són els carrils bici, que en el futur es volen augment, però conscient que no és possible arribar a tot arreu, l'Ajuntament ha impulsat una reforma de l'ordenança per tal de regular la circulació de les bicicletes on no hi ha carrils especials. Aquesta normativa s'ha fet, expliquen, amb l'objectiu d'afavorir el més feble, és a dir els vianants i els ciclistes. Però la visió que té Albert García de la resposta del consistori municipal a l'augment espectacular de l'ús de la bicicleta els darrers anys és força diferent que les fonts oficials. Per aquest membre d'Amics de la Bici, el problema és que 'l'Ajuntament no ha sabut gestionar aquest augment: no han fet les infraestructures necessàries ni han adoptat les mesures adequades per pacificar el trànsit'. La interpretació que Albert García fa de la posada en marxa de la nova normativa és que 'l'Ajuntament tracta la bicicleta com un problema enlloc de com una solució. El que haurien de fer és posar normatives per regular, no per prohibir'. Conscient d'aquest boom extraordinari, Albert García considera que l'estratègia hauria de ser ampliar els espais per a les bicicletes, no pas restringir-los encara més: 'No es tracta només de posar més carrils bici, sinó garantir una calçada segura. El gran espai que ocupa el cotxe no s'ha afavorit que fos més tranquil per als vianants i les bicicletes'. Amics de la Bici ha iniciat una campanya pública per mostrar el seu desacord amb les modificacions de l'Ordenança i amb la intenció que el Consistori accepti d'introduir alguns canvis. Per fer-ho entenedor d'una manera pràctica, han elaborat uns petits videoclips irònics de denúncia que es poden veure a la seva pàgina web. Una de les principals crítiques que tenen sobre la nova normativa és que consideren que és molt difícil de fer complir. Albert García assegura que ells voldrien una legislació justa, que s'adaptés a uns límits consensuats i que es pogués fer complir, però hi ha molts aspectes que considera que són insostenibles a la llarga: 'Em sembla que seran estrictes durant dos mesos, i després ja no ho controlaran, perquè sinó no es podrà circular en bicicleta per una gran part de carrers. Malauradament això alimentarà la idea que té molta gent que els ciclistes fan el que els dóna la gana i ningú els diu res'. Vegeu el document que han elaborat amb crítiques a l'article 14 de l'Ordenança: http://www.nousis.com/adlb/legislacio2.asp?vregi=9. Totes les queixes que tenen s'han materialitzat en forma d'al'legacions que van presentar fa gairebé un any, i que lamenten que no s'han tingut en compte tot i regir-se per criteris científics. Amics de la Bici també lamenta que l'Ajuntament no ha fet una campanya per tal d'avisar els conductors de vehicles de motor dels canvis a l'ordenança sobre quina ha de ser a partir d'ara l'actitud que han d'adoptar quan trobin una bicicleta. Aposta municipal i consens Davant de les crítiques d'Amics de la Bici, fonts de la comissió de premsa de l'Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona asseguren que aquesta entitat forma part del Pacte per la Mobilitat. Aquest Pacte es reuneix periòdicament, i la nova ordenança es va debatre en aquest espai, així que les fonts de l'Ajuntament expliquen que el canvi es va fer de manera participativa i es va escoltar l'opinió de ciclistes, taxistes, vianants i tots els col'lectius implicats en la mobilitat a la ciutat: 'Hem combinat les al'legacions que ens han arribat juntament amb l'esperit de l'Ajuntament, que és l'aposta per la bicicleta, i hem obtingut un text consensuat'. Preguntada sobre les mesures concretes que l'Ordenança estableix de separació entre les bicicletes i els vehicles i vianants, i les dificultats per complir-les, la font municipal ho minimitza: 'No ens hem de fixar en els centímetres, en el detall, sinó en les indicacions generals de seguretat'. I afegeix: 'Estem d'acord amb l'esperit de les reivindicacions'. Més enllà de les discrepàncies, hi ha consens en valorar que la bicicleta ha passat de ser una anècdota a tenir una entitat pròpia que cal tenir en compte dins de la mobilitat barcelonina. Més informació: Ordenances de l'Ajuntament de Barcelona amb els comentaris d'Amics de la Bici Mobilitat i Transports de l'Ajuntament de Barcelona

Barcelona: Ordenança de circulació de vianants i de vehicles

Article 14 1.Les bicicletes circularan obligatòriament pels carrils bici segregats. Preferentment per la resta de carrils bici, per les calçades en zones 30 o per les vies senyalitzades específicament. Quan no existeixin aquests circularan per la calçada. Quan es donin les condicions previstes a l'apartat 6 d'aquest article, podran circular per les voreres. 2.Quan el carril bici estigui situat en vorera, els vianants el podran creuar, però no hi podran romandre ni caminar-hi. Els ciclistes respectaran sempre la preferència de pas dels vianants que el travessin i no podran superar la velocitat de 20 Km/h. 3.Quan el carril bici estigui situat en calçada, els vianants l'hauran de creuar pels llocs degudament senyalitzats i no el podran ocupar ni caminar-hi. 4.Quan els ciclistes circulin per la calçada, ho faran obligatòriament pels carrils més propers a les voreres, tot podent ocupar la part central d'aquests. Quan estigui expressament permès i senyalitzat, les bicicletes podran circular pels carrils reservats a altres vehicles. 5.Les bicicletes, a la calçada circulant com a vehicles, gaudiran de les prioritats de pas previstes en les vigents normes de trànsit. 6.En el cas de que no existeixi carril bici o altre via de les especificades en l'article 14.1, les bicicletes podran circular, excepte en moments d'aglomeració de vianants, per: a)les voreres, andanes i passeigs de més de 5 metres i 3 metres d'espai lliure. b)parcs públics i àrees de vianants. c)zones de prioritat invertida en els dos sentits de circulació. Als efectes expressats en aquest article, s'entendrà que hi ha aglomeració quan no sigui possible conservar 1 metre de distància entre la bicicleta i els vianants que hi circulin, o circular en línia recta 5 metres de manera continuada. Les condicions de circulació de les bicicletes en aquests espais reservats per als vianants seran les següents: a)Hauran de respectar sempre la preferència dels vianants. b)Adequaran la velocitat a la dels vianants, sense superar els 10 Km/h. c)S'abstindran de fer qualsevol maniobra que pugui afectar a la seguretat dels vianants, respectant la distància de 1 metre de separació. d)Hauran d'evitar circular a menys d'1 metre de les façanes. 7.Als carrers i vies urbanes d'especial ús, aglomeració i/o habitual concentració de persones, l'Ajuntament establirà aquelles restriccions que consideri oportunes, tot senyalitzant pertinentment la zona i establint alternatives. 8.Els conductors de bicicletes no podran circular amb el vehicle recolzat només en una roda, ni agafar-se a vehicles en marxa. 9.Els conductors de vehicles motoritzats que pretenguin avançar a un ciclista ho faran extremant les precaucions, canviant de carril de circulació i sempre i quan quedi, com a mínim, un espai lateral de 1,5 metre entre la bicicleta i el vehicle. Els conductors de vehicles motoritzats, quan estiguin circulant darrera d'una bicicleta, mantindran una distància de seguretat prudencial i proporcional a la velocitat, que mai podrà ésser inferior a 3 metres. 10.Els altres vehicles no podran circular ni aturar-se en els carrils reservats per a bicicletes. 11.Les bicicletes hauran de dur un timbre, i quan circulin de nit han de dur llums i elements reflectants (al davant de color blanc, i al darrera, de color vermell) degudament homologats que permetin la seva correcta visualització pels vianants i conductors. 12. Les bicicletes podran dur remolc, homologat, per al transport de persones, animals o mercaderies, quan el conductor sigui major d'edat i sota la seva responsabilitat. En cas de bicicletes que, per construcció, no puguin ser ocupades per més d'una persona podran transportar, tanmateix, un menor de fins a 7 anys quan el conductor sigui major d'edat i sota la seva responsabilitat, en un seient addicional i amb un casc que hauran de ser homologats. 13.Les bicicletes s'han d'estacionar preferentment als llocs habilitats, deixant en tots els casos un espai lliure pels vianants de tres metres. Resta específicament prohibit lligar-les a arbres, semàfors, bancs, papereres o davant de zones on hi hagi reserva de càrrega i descàrrega en la calçada en horari dedicat a l'activitat, d'estacionament per a persones amb discapacitat, zones de estacionament prohibit definides a l'article 34.3 d'aquesta Ordenança, parades de transport públic, passos per a vianants, en els espais habilitats per l'estacionament de bicicletes d'ús públic i en elements adossats a les façanes. 14.Els estacionaments de bicicletes situats a la via pública queden únicament i exclusivament reservats per a aquest tipus de vehicle. 15.A les bicicletes li serà d'aplicació allò disposat a l'article 63 de la present Ordenança en quant a retirada de vehicles, especialment quan causi deteriorament del patrimoni públic per lligar-les on tenen específicament prohibit.