09/09/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
El diàleg 'Ciutat i ciutadans del segle XXI', coordinat per Jordi Borja i que té lloc al Fòrum 2004 fins diumenge, va començar dimecres, 8 de setembre, amb una densa i suggerent sessió. L'arquitecte Oriol Bohigas va encarregar-se de la conferència inaugural, que va bastir a partir d'un seguit de reflexions de gran interès des d'un punt de vista ciutadà, però també subratllables des d'una perspectiva ambiental.
Bohigas va dir que "si no hi ha una millora farem una ciutat monstruosa". Per a l'arquitecte la ciutat actual "s'està descentralitzant per la dispersió en el territori i pel malbaratament econòmic i social de l'ocupació del sòl". Aquesta dispersió està provocant la creació de guetos basats en termes elitistes, al seu entendre.
A més, va explicar que el model actual "anul·la els límits ciutat-camp". "La ciutat és una cosa i el camp una altra, i un no pot envair l'altre ni viceversa. Jo sóc partidari de refer les muralles medievals per definir les ciutats".
També va subratllar "que un dels problemes de la ciutat de Barcelona és la configuració de l'àrea metropolitana". Bohigas és partidari de "l'agregació dels municipis que formen aquesta àrea", tal i com es va fer amb els barris de Sarrià, Sants, Sant Martí o Sant Andreu. "Aquest tema no s'ha de tractar dins la planificació territorial sinó que se li ha de donar un tractament urbà".
Un altre dels aspectes negatius de les ciutats actuals, segons l'arquitecte, és la seva "insolidaritat arquitectònica". Bohigas creu que el problema és que la arquitectura ha volgut anar per la seva banda sense sumar-se a la morfologia de les ciutats". Bohigas es va referir a l'"arquitectura de moda que autodefineix l'autarquia total i que no té en compte la identitat de les ciutats", com ara el cas del Museu Guggenheim de Bilbao.
Per a Bohigas "les polítiques urbanístiques estan equivocades i es basen en la zonificació: els rics volen viure amb els rics i els pobres amb els pobres". "Una ciutat no pot respondre als problemes eliminant-los, sinó que els ha d'absorbir".
L'arquitecte català va dir que el futur desitjable de les ciutats s'ha de basar en quatre punts. El primer, la seva "polifuncionalitat, que s'ha d'estendre a tota la ciutat i que no ha de permetre la creació de ciutats especialitzades en funcions o classes socials".
El segon punt important per a Bohigas és que la ciutat ha de ser "complexa per mantenir les tensions urbanes".
En tercer lloc, Bohigas va destacar la llegibilitat de les ciutats. "Em preocupen ciutats com la Bisbal, on el carrer principal no té arquitectura principal i a l'inrevés", va afegir. L'arquitecte es va mostrar preocupat pels catalans "que estem sotmesos a un creixent turisme putrefacte i poc saludable que ha utilitzat la llegibilitat de les ciutats".
Finalment, Bohigas creu que "cal aconseguir que l'arquitectura retorni als seus orígens, a la seva composició raonada adient amb la realitat urbana".
Per a Bohigas aquestes fites "només poden aconseguir-se amb voluntat política". "Caldria que tots els partits polítics, cada polític, definís clarament quines són les seves intencions urbanístiques", ha afegit. Per a l'arquitecte "les ciutats són molt diferents si estan governades per la dreta o per l'esquerra". En aquest sentit, Bohigas creu "en el retorn de la utopia dels socialisme que es la que ens salvarà de tot".
En relació amb el Fòrum, Bohigas va dir que "és un assaig per fer un nou urbanisme que tracta d'utilitzar un espai buit amb grans edificis, tot i que encara no sap què passarà o com s'utilitzarà aquest espai". Bohigas va afegir que l'edifici Fòrum "m'agrada molt perquè intenta continuar amb la configuració dels carrers tot i que aquests no ho hagin fet" i va criticar durament l'operació de Diagonal Mar.
El director del diàleg, Jordi Borja, es va encarregar de la inauguració, uns minuts abans. Borja va destacar que «la ciutat és el que caracteritza el món del segle XIX i XX». Per a Borja, el model de ciutat del segle XXI s'estén de forma discontínua i fragmentada, no hi ha cap autoritat que la representi sinó múltiples». A més, per a Borja «la ciutat ja no és una garantia d'accés a la ciutadania, és a dir, al dret de les persones de ser lliures». Borja va dir que «cal repensar el model de ciutat perquè l'actual és com una torre de Babel que mai no arriba al cel».
[ Més informació ]
