26/01/2003 - 00:00
La situació és insostenible. Amb 44 milions de brasilers passant fam, -és a dir, un de cada quatre-, és molt difícil parlar de sostenibilitat. Malgrat tot, no hi ha un altre camí per garantir una millora de les condicions de vides per a tos que el propi desenvolupament sostenible. De fet, l'hostilitat popular amb que eren rebudes les propostes proteccionistes de l'Amazònia fa deu anys han minvat pel treball educatiu dels ecologistes i el MST, el moviment camperol sense terres que incorpora en la pràctica quotidiana l'agricultura ecològica, familiar i comunitària.
D'una manera clara i explícita, el moviment rebutja els aliments i les llavors transgèniques com solució. Això, no cal dir-ho, dóna un bon coixí per a aconseguir suport a iniciatives d'Amics de la Terra o de Greenpeace, presents al III Fòrum Social Mundial de Porto Alegre. Activistes brasilers d'aquesta última organització reparteixen plats de paper reciclat on hi ha imprès un missatge destinat a la transnacional Monsanto. El text és breu i contundent: "els aliments transgènics no són pas la solució de la fam".
La pagesia i la ciutadania, consumidora potencial d'aquests aliments, s'han trobat unides d'alguna manera amb l'hostilitat i les incerteses que generen els aliments modificats genèticament. El plat 'reivindicatiu' de Greenpeace es deposita en una capsa immensa de fusta que els ecopacifistes faran arribar a la seu de Monsanto.
La inquietud i la incertesa davant la comercialització dels transgènics, sense control per part de les autoritats i la comunitat, també ha estat present en les declaracions de Jean Ziegler, el relator de Nacions Unides sobre el dret humà fonamental a l'alimentació davant l'Assemblea general d'aquest organisme. Avui mateix, Ziegler, Chomsky i Leonardo Boff compartiran taula en el Giganthino, l'estadi cobert on tenen lloc les grans conferències de Porto Alegre.
Ahir 25, en la mateixa direcció, Susan George va alertar davant del risc que la fam respongui a la incapacitat dels països del nord a canviar els seus estils de vida. "La persuasió no va enlloc", declarava l'autora de l'Informe Lugano. "El sofriment dels famolencs no pot canviar el món. No ens equivoquem els adversaris ho perdran tot", fent un avís a rebutjar la violència i no caure en la provocació. La investigadora va confessar que mai no hauria pensat que compliria 7o anys amb tanta esperança. De fet va fer una crida en la qual va afirmar que el privilegi compartit de participar al Fòrum Social Mundial comporta també una responsabilitat: establir les estratègies sostenibilistes per canviar el món.
Els detalls del Fame Zero
La promesa del president Lula d'acabar amb la fam al va dur a suspendre per un any la compra de 12 avions de combat, una decisió que es va fer efectiva en el primer consell de ministres que va presidir. Un cop hagi tornat de Davos, ultimarà la presentació del pla contra la fam, el Fame Zero, el proper 30 de gener. Mentrestant, s'especula com es durà a terme aquest ambiciós projecte.
I en aquest sentit, han sortit a la llum algunes filtracions. Una és la creació de Bancs d'Alimients per fer front a la fam suburbial, tot recuperant aliments. La primera experiència va ser realitzada a Guaribas (PE), un dels municipis més afectats per la manca d'aliments. El ministre de Segurança Alimentar e Combate à Fame, José Graziano, haurà de comptar amb tothom. La Central de Moviments Populars, de moment, ja ha fet arribar el seu suport i propostes.
Hem de tenir present que Fame Zero és un gran programa destinat a la inclusió social mitjançant el reconeixement dels drets fonamentals d'una ciutadania exclosa i marginada. Però és també el reconeixement que una demanda social sigui considerada qüestió d'Estat.
En aquesta direcció hi ha un ampli moviment social independent. El COEP, Comitè d'Entitats pel Combat per la Fam i la Vida, és un espai de mobilització d'organitzacions nascut com moviment l'any 1993 i impulsat pel prestigiós sociòleg carioca Herbert de Souza, conegut amb el malnom de Betinho.
Durant aquest deu anys, el COEP ha reunit a 700 entitats públiques i privades de Brasil que actuen als 26 estats federats. L'adhesió preserva l'autonomia i la lògica institucional o empresarial de cada organització.
Un dels espais més singulars és el suport a projectes de l'àrea social com la creació de cooperatives, oficines informàtiques, ús de terres públiques per produir aliments... També la millora de les pràctiques socials divulgant les bones pràctiques, mitjançant un Banc de Projectes de Mobilització.
