Font: ICTA-UAB
Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic. La conclusió dels investigadors és que les polítiques de creixement verd no tenen suport empíric. De fet, l'evidència dóna lloc a noves preguntes sobre la legitimitat dels esforços del Banc Mundial i l'OCDE per promoure el creixement verd com una sortida d'emergència ecològica.
Un nou estudi científic examina les polítiques de creixement verd tal com s'articulen en els principals informes del Banc Mundial, l'OCDE i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, i posa a prova aquest corrent polític enfront de l'evidència empírica existent, i els models de relació existent entre el PIB i la petjada material i les emissions de CO2.
L'article, titulat És possible el creixement verd?, ha estat realitzat pel Dr. Jason Hickel, de la Goldsmiths University of London, i el Prof. Giorgos Kallis de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), i publicat a la revista New Political Economy.
Pel que fa a la petjada material, l'estudi es pregunta si és possible aconseguir la dissociació absoluta del PIB de l'ús de recursos. Els resultats dels investigadors indiquen que les projeccions empíriques no mostren un desacoblament absolut a escala global, ni tan sols en condicions altament optimistes. Tanmateix indiquen que, si bé alguns models mostren que es podria aconseguir en països amb alts ingressos en condicions altament optimistes (i, de fet, poc realistes), això no podria sostenir-se a llarg termini.
Aquests resultats parteixen dels nivells de creixement existents, situats al voltant del 2-3% anual. Indiquen que seria possible aconseguir reduccions absolutes en l'ús de recursos amb un creixement del PIB inferior a l'1% anual. No obstant això, per aconseguir reduccions prou ràpid com per arribar a llindars segurs, serien necessàries estratègies de decreixement.
"Els investigadors afirmen que les reduccions d'emissions d’acord amb els 2º C només són factibles si el creixement del PIB global es redueix a menys del 0.5%. A més, asseguren que les reduccions per a 1.5ºC només són factibles en un escenari de decreixement"
Pel que fa a les emissions de CO2, els autors es van preguntar si és possible reduir les emissions prou ràpid per mantenir un "pressupost" de carboni que permeti un increment de la temperatura del planeta per sota de 1.5ºC o 2ºC, segons l'Acord de París. Els investigadors afirmen que les reduccions d'emissions d’acord amb els 2º C només són factibles si el creixement del PIB global es redueix a menys del 0.5%. A més, asseguren que les reduccions per a 1.5ºC només són factibles en un escenari de decreixement. Aquests resultats es mantenen fins i tot sota condicions polítiques optimistes, amb alts impostos sobre el carboni i amb ràpids nivells d'innovació tecnològica.
"En altres paraules, tot i que necessitem totes les intervencions polítiques governamentals i tota la innovació tecnològica que puguem aconseguir, qualsevol intent exitós d'aconseguir reduccions d'emissions adequades requerirà d’una reducció proporcional de la demanda d'energia global", va indicar el Prof. Giorgos Kallis, investigador ICREA a l'ICTA-UAB.
En base a aquests resultats, la conclusió dels investigadors és que les polítiques de creixement verd no tenen suport empíric. De fet, l'evidència dóna lloc a noves preguntes sobre la legitimitat dels esforços del Banc Mundial i l'OCDE per promoure el creixement verd com una sortida d'emergència ecològica. "Qualsevol programa de polítiques que es basi en supòsits de creixement verd, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible, necessita ser revisat amb urgència", conclouen.
Article científic
Hickel J., Kallis G. (2019). Is Green Growth Possible? New Political Economy . Disponible online a: https://doi.org/10.1080/13563467.2019.1598964
