Carbon Expo evidencia la importància del mercat d'emissions de CO2

Carbon Expo és la fira més important sobre mercats d'emissions de CO₂ i altres gasos equivalents d'efecte hivernacle, i està organitzada pel Banc Mundial i la IETA (International Emissions Trading Association). Durant tres dies, ha reunit 3.500 representats de 120 països, incloent-hi compradors de crèdits de carboni, agents financers i empreses proveïdores de tecnologia amb poques emissions.

Fira financera
La primera impressió en entrar a l'enorme sala que aplega els 300 exhibidors internacionals, arribats dels cinc continents, dista molt de l'habitual de les fires relacionades amb la sostenibilitat. Aquí no hi ha gots de vidre reutilitzables ni envasos grans per reduir residus, sinó tasses de cartró amb tapa de plàstic per al cafè, ampolletes d'aigua minimalistes fetes amb plàstic gruixut i ningú no sembla fer gaire cas als tres compartiments per paper, envasos i altres materials que tenen les papereres de disseny. El desplegament de mitjans de cada stand (pantalles gegants, materials sofisticats, diverses hostesses per cada empresa o institució) i el merchandising que ofereixen semblen estar més adreçades als responsables de finances de grans empreses que als professionals especialitzats en la reducció d'emissió de gasos.

I és que aquí no es negocia tant la manera concreta de com minvar la generació de CO₂ i altres gasos d'efecte hivernacle sinó com gestionar en termes econòmics els beneficis que se'n deriven de la reducció d'aquestes emissions.

Un mercat creixent
L'informe sobre el mercat de carboni elaborat pel Banc Mundial i fet públic durant la primera jornada del Carbon Expo destaca que, tot i el trasbals financer de l'any passat, durant el 2008 es va doblar el mercat global d'emissions de CO₂, fins arribar a un valor de més de 90 mil milions d'euros.

El mercat de drets d'emissions es basa en l'establiment de les quantitats de CO₂ que una indústria determinada pot llençar a l'atmosfera, i que venen marcades pels governs i ratificades, en el nostre cas, per la Unió Europea, que ja ha aprovat el paquet de mesures de reducció de gasos que s'han d'aplicar a partir del 2012. Als Estats Units les emissions les marquen els estats, però també estan considerant crear un sistema global similar a l'europeu.

En resum, les tones de CO₂ que li 'sobren' a una empresa (la diferència entre les que tenia permís per emetre i les que finalment ha produït) es poden vendre a una altra indústria que ha sobrepassat els límits marcats. Dins el mateix país, o més enllà de les fronteres. Tot i ésser béns intangibles, tenen un valor quantificable (i de preu variable, segons l'equilibri entre l'oferta i la demanda), i hi ha una mena de sistema de borsa d'emissions de CO₂. També poden vendre 'crèdits de carboni' els responsables de projectes d'eficiència energètica i les companyies que generen energia a partir de fonts renovables. Els compradors són, sobretot, les grans companyies elèctriques, que són les que més excedeixen els límits permesos d'emissions.

Tots aquests actors són doncs els qui s'han citat al Carbon Expo, que enguany s'ha celebrat de manera excepcional a Barcelona, ja que des de la seva creació el 2004 ha tingut lloc a Colònia, i l'any vinent torna de nou a la ciutat alemanya.

Oportunitat per als països en desenvolupament
Els països en desenvolupament veuen el mercat d'emissions de CO₂ com una gran oportunitat de negoci, ja que poden crear projectes de reducció d'emissions o d'energies renovables que els permeten vendre 'crèdits' als països industrialitzats. Això explica la presència al Carbon Expo d'empreses i governs d'Àfrica, l'est i el sud d'Àsia, l'Orient Mitjà i l'Amèrica central i del sud. Busquen compradors per als seus crèdits de carboni actuals, o inversors a futur. Perquè més enllà de la compra i venda directa dels drets d'emissions, aquest mercat que creix a un ritme vertiginós ha esdevingut ja terreny de joc per a inversors i grans entitats financeres.

I és que, en teoria, aquest ha de ser un mercat on augmentin els preus en els propers anys. Si els governs rebaixen cada vegada més les tones de CO₂ permeses, l'oferta de 'sobrants' també disminuirà i, per tant, el valor hauria de pujar. L'objectiu final és reduir les emissions en el conjunt del planeta. I, pel camí, les regles capitalistes creen negoci, mentre les empreses miren d'invertir també per adaptar-se a noves metodologies que els permetin finalment reduir els gasos de manera real, i no haver de compensar-ho en el mercat d'emissions.

Conferències i grups de treball
A més de les empreses i institucions presents a la fira, més de 250 ponents han debatut durant aquests tres dies que avui acaben, en quatre línies de conferències paral·leles, sobre el futur del mercat d'emissions, els reptes que cal marcar de cara a la gran cimera internacional sobre el canvi climàtic que se celebrarà a finals d'any a Copenhagen i el paper de les ciutats en les reduccions d'emissió de gasos en el conjunt del planeta. Una altra de les línies de treball se centra en les maneres en què es podria emmagatzemar el CO₂, les metodologies de mesura de les emissions i la possible implicació del sector dels transports -fins ara els mercats d'emissions es basen només en indústries, i no en els vehicles que fan servir combustibles fòssils i que també emeten gasos d'efecte hivernacle.