Font: Territori i Sostenibilitat
03/10/2019 - 10:00
L’increment de la capacitat dels diferents tipus de sòls per absorbir i emmagatzemar carboni és una de les accions que es poden aplicar per mitigar els efectes del canvi climàtic
El director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Jaume Massó, i la directora general d'Agricultura i Ramaderia del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Elisenda Guillaumes, han presenta el primer Mapa de sòls de Catalunya 1:250.000 en el transcurs d’unes jornades informatives, aquest 20 de setembre.
El mapa és un document cartogràfic que ofereix informació sobre la distribució dels sòls en el territori i les seves característiques físiques, químiques i biològiques. El projecte va néixer de la necessitat de conèixer aquest recurs limitat, no renovable a curt i mitjà termini i subjecte a nombroses amenaces, per preservar-lo i gestionar-lo de manera sostenible. Així, el mapa permet obtenir informació precisa sobre els valors agronòmics, ecosistèmics i ambientals de les diverses unitats cartogràfiques en què s’ha dividit el sòl català.
A més, els sòls representen el tercer reservori de carboni més important del planeta, després dels oceans i dels estrats geològics. Determinades pràctiques de gestió del sòl aconsegueixen incrementar la seva capacitat per absorbir i emmagatzemar carboni orgànic, convertint-se així en una eina rellevant per mitigar els efectes del canvi climàtic. Conèixer amb precisió les característiques del sòl a Catalunya pot servir de base per estudiar la seva capacitat d’absorció de carboni.
Base per a la Llei dels espais agraris
D’altra banda, la informació que proporciona aquest mapa serà una eina imprescindible per poder aplicar la Llei dels espais agraris (LEA), aprovada pel Parlament el passat 17 de juny. El contingut d’aquest mapa de sòls serà molt valuós per determinar quins són els sòls d’alt valor agràri que s’han de protegir, així com les terres productives en desús susceptibles de formar part del Banc de Terres previst per la Llei.
En el seu desenvolupament, aquest mapa i les bases de dades associades també han de servir de base al Pla Territorial Agrari, així com per millorar altres mapes ja existents com el del contingut de carboni al sòl (bàsic per planificar la lluita contra el canvi climàtic) i per delinear àrees de sòls degradats o en risc d’estar-ho. Així mateix, ajudarà a estructurar la informació de sòls existent (ingent, però insuficient per desenvolupar adequadament la Llei d’Espais Agraris) i l’obtenció de noves dades que demana aquesta Llei, facilitant l’aplicació de les tècniques de cartografia digital de sòls i la col·laboració publicoprivada per a l’obtenció i gestió d’aquesta informació.
Un recurs essencial i limitat
El sòl és la capa superior de l’escorça terrestre i està compost per una barreja de partícules minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius, conformant un medi complex i variable. En els sòls es desenvolupen una sèrie de funcions essencials, tant des del punt de vista ecològic i ambiental com per a l’activitat humana.
Al llarg de la història, s’han produït canvis importants en l’ús del sòl. En principi, causats només per l’activitat agrícola i ramadera i posteriorment, amb l’increment de població, per l’impacte creixent de les activitats industrials i residencials.
Cal tenir present que la formació del sòl és un procés molt lent, d’entre 0,001 i 1 mil·límetre anual. Per tant, és un recurs limitat i renovable només a molt llarg termini, que està subjecte a nombroses amenaces, com ara l’erosió, la salinització o la contaminació.
Treball col·laboratiu
El mapa és el resultat de síntesi de les diverses dades disponibles en el moment de la seva elaboració, l’any 2018, i és fruit de la col·laboració durant molts anys de l’ICGC, dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat, i del DARP. També hi han col·laborat membres del grup de treball de sòls, format per experts de diferents universitats catalanes, de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), de l’ICGC i del DARP.
El fet de comptar amb aquest mapa, que s’anirà actualitzant, situa Catalunya al mateix nivell de països com Alemanya, Bèlgica, Holanda, Irlanda, Itàlia o el Regne Unit, amb instruments equivalents.
Síntesi d’informació i treballs específics
El mapa s’ha elaborat, en gran part, sintetitzant la informació de les àrees de les quals es disposava d’una cartografia més detallada, que ha servit com a base per desenvolupar el model conceptual sòl-paisatge d’algunes àrees pilot. Aquests models s’han anat refinant amb cartografies a altres escales disponibles en diferents àrees del territori, així com amb diversos treballs que, tot i no ser concebuts amb finalitats cartogràfiques, ha aportat valuosa informació.
En aquells indrets on no existia aquesta informació cartogràfica detallada s’han realitzat alguns treballs específics per a aquest projecte. A més, bona part dels perfils descrits durant aquests treballs s’han analitzat en laboratoris especialitzats a fi de determinar-ne les seves principals característiques físiques i químiques.
El mapa de sòls està format per unitats cartogràfiques identificades mitjançant una combinació de color i un codi alfanumèric. Cadascuna d’aquestes unitats cartogràfiques representa una associació dels dos tipus de sòls que més abunden a l’àrea o que millor representen les seves característiques més destacables.
En aquesta primera edició s’ofereixen dues versions del mateix mapa. La primera segueix el sistema de classificació que ha estat el sistema històricament emprat en les cartografies de sòls a Catalunya. La segona segueix el sistema proposat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i Alimentació (FAO).
