Catalunya compta amb set espais candidats a 'parc nacional'

El Ministeri de Medi Ambient ha aprofitat la celebració del 50 aniversari de la declaració del parc La Caldera de Taburiente, per informar d'una nova etapa en la gestió de la xarxa. El ministeri ha encarregat a un grup d'experts i organitzacions socials estudis sobre el present i el futur d'aquests parcs. La idea d'aquest consell, on òrgan col·legiat i de caràcter consultiu, és realitzar un seguiment continu i permanent dels parcs. En l'agenda figura la superació dels deseconttres amb altres administracions, l'impuls de les energies renovables, un millor control i avaluació de les polítiques impulsades, així com un tractament adecuat dels residus i una gestió sostenible de l'aigua. En definitiva, i sense mensyprear els obectius tradicionals de conservació de la biodiversitat, es tractaria d'assegurar una gestió ambiental de les instal.lacions. Tanmateix, la llista d'espais naturals que poden entrar en la llista de parcs nacionals, i que ha estat presentada aquests dies, no inclou, sorprenentment, el delta de l'Ebre, tot i que s'havia citat el nom en diferents ocasions. Si que figuren, però, en l'àmbit dels Països Catalans, espais de l'Alt Pallars, l'Alta Garrotxa, les serres de Boumort i Cadí, i el cap de Creus, així com els Ports, entre el País Valencià, Catalunya i la Franja; i la Maladeta, limítrof amb la Ribagorçana aragonesa. Actualment, només el Parc d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici i l'arxipèlag de Cabrera, a les Balears, tenen aquest estatut. Per ser declarats 'Parc nacional', caldria que el govern de la Generalitat demanés, formalment, la seva inclusió en la llista. El fet que el Ministeri els hagi citat, però, és una mena de garantia moral, indica en certa manera que mereixen més protecció que la que tenen. El llistat del ministeri inclou fins a 44 espais d'arreu de l'Estat susceptibles de convertir-se en parcs nacionals, malgrat que només arribaran a ser-ho els que siguin pactats entre el govern central i les diferents comunitats. N'hi ha quatre que tenen força números, dos dels quals tenen bona part de feina feta: Montfragüe, a Extremadura, i la serra de Guadarrama, entre Madrid i Castella i Lleó. D'aquests parcs s'està elaborant el pla d'ordenació de recursos naturals, que després de ser aprovat pel Parlament autonòmic, tràmit obligatori per constituir un parc nacional, haurà de ser ratificat per les Corts.