Font: Generalitat de Catalunya
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha presentat l’anàlisi tècnica de l’actual episodi de sequera.
“Som davant la sequera més dura mai viscuda al nostre país”. Així de contundent ha estat avui la directora del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Sarai Sarroca i Cervelló, durant la presentació de l’anàlisi tècnica de l’actual episodi de sequera. Un episodi que tant per la seva durada i intensitat, com per l’abast en superfície pot ser considerada històrica i no té signes de regressió a curt termini.
La superfície afectada per la sequera és més del 50% del territori de Catalunya: a la meitat del país, ha plogut per sota de la mitjana històrica. La directora del SMC ha mostrat molta preocupació perquè “no tenim finestres d’oportunitats immediates i clares que ens facin veure el final d’aquest episodi perquè sabem que fins a finals de gener podria no ploure”.
A zones del litoral i prelitoral de la meitat est del país, els dèficits acumulats de precipitació són d’una proporció tan desmesurada que caldria un seguit de mesos extremament humits només per tornar a les condicions de normalitat. “Fa 36 mesos que a Catalunya plou per sota de la mitjana, concretament des de la tardor de 2020, el doble de temps que la sequera més dura viscuda fins ara, la de l’any 2008, que va durar 18 mesos” ha explicat Sarai Sarroca.
L'anàlisi tècnic conclou que es veu clar la gravetat i excepcionalitat de l’episodi de sequera en curs. No té cap precedent històric en període instrumental.
L’actual episodi de sequera ha assolit unes proporcions que estan generant impactes directes greus sobre els sistemes naturals i els sectors econòmics més vulnerables quant a la disponibilitat d’aigua.
Aquesta sequera va començar a la tardor de l’any 2020 i aflora com a sequera a curt i llarg termini a la primavera de l’any 2021 a la zona litoral i prelitoral central. Durant els anys 2022 i 2023, ha anat eixamplant-se, intensificant-se i mostrant una persistència inaudita.
En un context històric de clima mediterrani, les sequeres s’han anat succeint com a fenomen intrínsec. A partir de la dècada dels 80, són més predominants, però l’actual episodi és el que mostra major gravetat de tota la sèrie climàtica.
El 50% del territori afectat i 31 mesos de durada
La ratxa seca, que analitza la persistència de la sequera, ja acumula 31 mesos consecutius amb valors sostinguts negatius. Fins ara, Catalunya només havia arribat als 19 mesos en l’episodi 2005-2008.
L’àrea seca, que analitza l’extensió del territori afectat, mostra per primera vegada respecte de qualsevol altre episodi el 50% del territori afectat durant 31 mesos de manera quasi continuada.
Hi ha territoris com la zona del massís del Garraf, el Penedès i tot un passadís interior del quadrant nord-est, des del Moianès passant per les Guilleries i fins a les Alberes, i el prelitoral de l’Empordà que acumulen un dèficit de precipitació acumulat de 900 mm, que és una anomalia absolutament desmesurada.
L’episodi de sequera està sent de major gravetat encara a les capçaleres dels principals rius de les Conques Internes de Catalunya (CIC). Especialment rellevant és el cas de la capçalera de la Muga, que presenta el major dèficit de precipitació (-862 mm) que equivaldria a un any sencer sense pluges respecte de la mitjana de tres anys. Pel que fa al dèficit de la capçalera del Ter (-662 mm), equivaldria a 9 mesos, i la del Llobregat (-557 mm), a 8 mesos.
