27/10/2003 - 00:00
La missió anomenada Mesura de Precipitació Global (GPM), una iniciativa de les agències espacials nord-americana, japonesa i europea, vol obtenir més i millors dades de les precipitacions arreu del món i conèixer el seu impacte sobre el planeta cosa que, naturalment, pot tenir conseqüències molt positives en la prevenció de desastres naturals o, per exemple, en un mesurament més exacte del canvi climàtic.
El Grup de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) està impulsant, juntament amb el Servei Meteorològic català (METEOCAT), la candidatura de Catalunya per albergar una de les bases terrestres de la futura missió internacional anomenada Mesura de Precipitació Global (GPM, Global Precipitation Measurement) per mesurar i estudiar les precipitacions a tot el món.
Amb la finalitat de posar en comú aquestes noves tècniques per mesurar la pluja per radar, a través d'una nova generació de satèl·lits, i de preparar la participació europea en la pròxima missió GPM, a principi d'aquest mes van tenir lloc a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports (ETSECCPB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) unes jornades científiques amb experts de diferents països.
Aquestes jornades, que han de servir per preparar i impulsar la candidatura de Catalunya en el projecte, s'emmarquen dins del projecte europeu Voltaire, en el qual participen 7 grups d'investigació de diferents països, entre ells la UPC. El projecte Voltaire té per objectiu desenvolupar nous sistemes per millorar la mesura de la pluja, estudiar els tipus d'instruments i sensors per a la missió GPM i analitzar com s'haurà de processar la informació obtinguda a través dels vuit satèl·lits, per treure'n el major profit. Les jornades van ser el primer workshop internacional del projecte Voltaire.
El projecte GPM
El projecte Mesura de Precipitació Global (GPM), impulsat per les agències espacials nord-americana (NASA), japonesa (NASDA) i europea (ESA), tractarà de posar en òrbita l'any 2008 una constel·lació de 8 satèl·lits. Aquest conjunt de satèl·lits de nova generació permetran mesurar les precipitacions per radar a tot el planeta, la seva distribució i els seus processos físics d'una manera global, cosa que actualment no és possible. S'ampliarà, així, l'àrea d'observació del planeta, amb la qual cosa es podran obtenir dades del mateix lloc de manera més freqüent (cada 3 hores), identificar la neu i millorar les estimacions del camp de pluja.
Les tècniques utilitzades fins ara no permeten obtenir dades de pluja d'algunes zones com ara els oceans, la major part d'Àfrica i d'Àsia, el centre d'Austràlia i Sudamèrica. Els satèl·lits de la missió GPM, que volaran a 600 km d'altitud, també serviran per introduir millores en els models de previsió meteorològics i climàtics, i indirectament en les seves aplicacions a l'estudi del canvi climàtic, a la gestió dels recursos hídrics, l'estudi de l'agricultura, el transport i l'oceanografia. Un punt clau per a l'èxit d'aquest tipus de missions són les bases de validació terrestres, denominades supersites.
La missió GPM és la continuació del satèl·lit TRMM (Tropical Rainfall Measuring Mission) que ha estat el primer satèl·lit en portar embarcat un radar actiu i, per tant, el primer en obtenir l'estructura vertical de la pluja i en mesurar-la quantitativament, punt crucial per a la millora dels models climàtics globals. El GPM, que ofereix avantatges respecte al TRMM, estarà compost d'un satèl·lit amb un radar actiu (a més de radiòmetres i altres aparells), però a més a més comptarà amb una constel·lació de satèl·lits equipats amb radiòmetres de microones.
Supersite a Catalunya
Catalunya és l'única candidata a tot Espanya que opta a albergar la base terrestre -supersite- de validació en temps real de la missió GPM, i una de les quatre europees, juntament amb la Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia. La resta de bases de la missió GPM s'instal·larien als Estats Units, Brasil, l'Índia, Austràlia i Àsia. Fins a l'any 2005 no es decidirà quins països hi participen definitivament.
En aquestes bases es reben en temps real les dades del satèl·lit i s'analitzen i es comparen amb dades d'equips terrestres. Aquest procés serveix per obtenir una estructura de l'error i poder calibrar el satèl·lit. D'aquesta manera, quan es mesuri sobre zones sense altres aparells com en els oceans, es pot obtenir una millor estimació del camp de pluja.
Les bases de validació terrestre han de representar la varietat de climes del planeta per obtenir una millor calibració; a més, han de tenir un ampli equipament de mesura (radars terrestres, xarxa de pluviògrafs, perfiladors verticals, mesuradors de l'espectre de la mida de les gotes, estacions meteorològiques, etc). El que fan és comparar les dades obtingudes via satèl·lit amb les dades rebudes a través dels aparells de mesura terrestres, i diagnosticar i corregir els errors que es puguin donar per aconseguir una millor calibració.
L'equipament tècnic per mesurar les pluges al territori català i el coneixement científic que aporten els investigadors de la UPC en l'àmbit de la hidrometeorologia, a més de la situació geogràfica, afavoreixen la posició de Catalunya com a candidata científica i tècnica per albergar un dels supersites de validació de la missió GPM.
La situació de Catalunya és excepcional per realitzar el treball. Està situada en el Mediterrani, àrea amb interessants episodis de pluja intensa i de gran variabilitat que causen gran impacte en àrees habitades. A més, Catalunya disposa d'una xarxa de radars meteorològics (3 del METEOCAT i un altre de l'Institut Nacional de Meteorologia), i una xarxa densa de pluviógrafs (la de major densitat a Espanya). Així mateix, el Grup de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia de la UPC és un equip d'investigadors capdavanters en l'àmbit de la gestió i la previsió hidrometeorològica. Aquest grup desenvolupa, des de ja fa uns anys, models hidrològics i meteorològics integrats per fer previsió dels recursos hídrics, dissenya eines per donar suport a la presa de decisions en la gestió de l'aigua a la zona Mediterrània, i també solucions innovadores als nous problemes del món de l'aigua (estimació i anticipació dels riscs, quantificació d'impactes).
La instal·lació d'un supersite a Catalunya permetria participar com a col·laborador privilegiat en la missió GPM, millorar les infraestructures meteorològiques i la capacitat d'anàlisi en temps real actualment existents, i liderar així aquestes qüestions a Europa.
