Cent experts de tota Europa signen avui la Declaració Europea per una Nova Cultura de l'Aigua

La crisi a la que hem conduït els ecosistemes aquàtics i les repercussions socials que se'n deriven, amb més de 1.100 milions de persones que no tenen accés a l'aigua potable i 10.000 morts diàries, són dues cares d'una mateixa realitat. Per fer front als creixents conflictes socials i polítics nascuts d'aquesta situació es signa aquesta tarda a Madrid, a la seu del CSIC, la Declaració Europea per una Nova Cultura de l'Aigua. Els signataris són un grup de cent científics i expert en matèria de gestió d'ecosistemes hídrics, provinents de tots els països membres de la UE. És el punt culminant d'un debat que ha implicat gran part de la comunitat científica europea, a través de diverses trobades regionals, una que les quals analitzava la problemàtica pròpia l'àrea mediterrània. A l'acte estaran presents representants de la Comissió Europea, el Parlament Europeu i UNESCO, així com de totes les organitzacions i institucions nacionals i internacionals que han treballat com observadors. Aquest document és la culminació d'un procés de treball, dirigit per Pedro Arrojo, doctor en ciències físiques i professor d'anàlisi econòmica de la Universitat de Saragossa. Per analitzar tot el procés i l'estat de la qüestió també a Catalunya el president també de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i conegut a Catalunya per la seva implicació contra el PHN, va oferir una conferència dimecres dia 16 a la seu del Col·legi D'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. L'acte va servir de marc per presentar el número 23 de la revista Debats Tecnològics que està dedicada en aquesta ocasió a la Sostenibilitat. De gestió de recursos a gestió dels ecosistemes El Ganghes, el Colorado, el Amarillo... Tots aquests rius avui desapareixen en diverses èpoques de l'any. Hem destruït el Mar d'Aral. Hem depredat el Mar Mort. Segons Pedro Arrojo estem assistint a un vertader desastre en el medi aquàtic continental, on s'ha donat la pèrdua més espectacular de biodiversitat del planeta. Davant la crisi ecològica la comunitat internacional ha respost amb diverses propostes, entre elles naix aquesta Declaració Europea. Els seus objectius prioritaris són clarificar i promoure els objectius de la Directiva Marc d'Aigües en els països de la UE. I concretar i impulsar compromisos europeus a nivell mundial en matèria de gestió d'aigües per un desenvolupament sostenible. En aquest sentit, el Premi Goldman 2003 de Medi ambient va destacar que la Directiva Marc Europea, malgrat deixar fora la part social del problema, ha resultat fonamental ja que ha suposat passat d'un enfocament tradicional de gestió d'aigües com a recurs a la gestió d'ecosistemes. Per fer entenedora aquesta nova cultura de l'aigua, un terme que va nàixer a Tortosa en ple procés contra el Pla Hidrològic Nacional i que ha servit mundialment per definir el concepte de gestió racional de l'aigua, Pedro Arrojo considera bàsic diferenciar entre les diferents funcions de l'aigua. Distingint en primer lloc la funció d'aigua-vida, que seria aquella aigua necessària per la vida, un dret humà reconegut per Nacions Unides, i que suposa poc més de l'1% del total que extraguem de la natura -i on es podria incloure segons Arrojo aquella necessària per la salut dels ecosistemes-. En segon lloc la funció aigua-societat, com a dret ciutadà social que permet un accés diari i constant a l'aigua potable, i que haurà de ser gestionada en un àmbit de racionalitat pública. I finalment la funció aigua-negoci, on és la lògica econòmica la que ha de gestionar un recurs on l'escassesa no és un problema, només un valor d'oportunitat. Per tant la clau de la nova cultura de l'aigua és ser capaços de a través d'una visió ètica de distingir en qualsevol part del món funcions, valors i drets establint prioritats i en cada nivell de prioritat les formes i criteris de gestió adequats. La dessalinització és un perill per al Mediterrani Pedro Arrojo, va donar també algunes pautes sobre el problema d'abastiment d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. Va destacar que és prioritari la creació de bancs públics d'aigua, el millorament de xarxes, la flexibilització dels sistemes i la integració bona d'aigües subterrànies i de superfície. Així com plans de sequeres i el desenvolupament de noves tecnologies de depuració. Respecte a les possibilitats que ofereix la dessalinització va apuntar que només és partidari en casos extrems. En aquest sentit va destacar que actualment el seu cost energètic i econòmic és assequible. El seu cost, uns 40ct d'euro per metre cúbic - el cost energètic es mou al voltant dels 3Kw/ h per metre cúbic- és més baix que altres solucions com ara el que hagués costat el transvasament del Rodano, uns70-80 ct. d'euro per metre cúbic. Tanmateix va insistir que la dessalinització en el Mediterrani és molt perillosa si no és fa prèviament una ordenació territorial urbanística de la costa que freni l'especulació massiva del litoral. Va subratllar que avui no una opció valida si no hi ha una reflexió social sobre quin és el model de territori que volem. Ja que el problema del Mediterrani no rau en l'aigua sinó en el territori. I la dessalinització podria accentuar-lo. Debats Tecnològics Aquesta conferència sobre la nova cultura de l'aigua va estar emmarcada en l'acte de presentació del número 23 de la revista Debats Tecnològics, que publica tres cops a l'any el Col·legi D'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. En aquest número dedicat a la Sostenibilitat a més d'una entrevista amb el mateix Pedro Arrojo, podem trobar els treballs d'experts com Ramon Folch, socioecòleg i President del Consell Social de la UPC, que dona claus sobre el funcionament de la Indústria i les seves repercussions en matèria de sostenibilitat; Mariano Marzo, catedràtic d'estratigrafia i professor de recursos energètics de la UB, qui escriu sobre el futur del model energètic basat en els hidrocarburs o Josep Maria Baldasano, catedràtic d'enginyeria ambiental, que realitza una anàlisi sobre el Protocol de Kyoto, en la seva aplicació a l'Estat Espanyol. L'acte de presentació de la revista, que es pot adquirir al mateix CETIB, va comptar amb el president de la Comissió de Medi Ambient, Energia i Seguretat, Joan Ribó del CETIB,, i Antoni Carrillo, degà del CETIB, que va l'encarregat de cloure l'acte.