05/11/2006 - 00:00
Investigadors del Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals (ICTA) a la UAB, en el marc del projecte europeu ALARM (Assessing Large-Scale Environmental Risks with Tested Methods), estan avaluant els aspectes socio-econòmics de la invasió del musclo zebra als pantans del Ebre. La invasió, detectada a l'Ebre des del 2001, pot estendre's al conjunt del pantans de les conques ibèriques i nord-africanes tot seguint altres espècies introduïdes per pesca esportiva.
Malgrat el seu impacte ecològic, les espècies de peixos introduïts per pesca esportiva tenen efectes econòmics positius als pobles de l'Ebre. Tal es el cas del silur (Silurus glanis), present a la regió des dels anys setanta, que atrau a la regió centenars de pescadors del nord d'Europa. Tanmateix, al parer dels actors locals, les pràctiques associades a la pesca esportiva han contribuït a la introducció i establiment al país del musclo zebra (Dreissena polymorpha).
El musclo zebra genera colònies denses que s'adhereixen a les infraestructures i les col·lapsen. És així com al Ebre ha causat perjudicis a la presa de Riba-roja, a la Central Nuclear d'Ascò i als sistemes de captació i distribució d'aigua potable i de reg de diverses localitats. L'eradicació de l'espècie un cop establerta no és gens fàcil.
Les mesures aplicades per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i el Govern d'Aragó, enfocades a la desinfecció d'embarcacions, no han estat eficaces per tal d'evitar l'expansió del musclo a la presa de Mequinensa. La invasió va quedar palesa a l'estiu del 2005, quan la reducció del nivell dels embassaments va exposar alts nivells d'infestació.
Un equip d'investigadors de la UAB analitza les respostes socials a aquestes dues invasions aquàtiques. Una de les tècniques emprades per l'equip de recerca és el disseny participatiu d'escenaris que permet integrar diferents formes de coneixement promovent debats locals sobre els desenvolupaments alternatius del problema.
En matèria de l'ús recreatiu, els factors subratllats són diversos. Entre ells destaquen l'ús irregular d'esquer viu o la introducció d'espècies alienes com l'alburn (Alburnus alburnus) per tal de compensar la desaparició d'altres de locals.
El moviment d'embarcacions i aparells de pesca, l'ús incontrolat d'embarcadors i l'elevat trànsit de pescadors estrangers també contribuirien al transport de larves i individus adults de musclo zebra a noves àrees.
Donat que aquestes forces motrius estan operant a d'altres embassaments, l'arribada de musclo zebra és previsible. No es pot descartar que l'espècie salti a d'altres conques. Per exemple, el buidat del Pantà de Sau el passat octubre va revelar la presència tant de silur com d'alburn, el que el fa una àrea susceptible d'invasió de musclo zebra. Igualment, hi ha registre de presència de silur a embassaments a la conca del Tajo en la frontera amb Portugal, així com a embassaments de països nord-africans.
De confirmar-se la relació entre la pesca esportiva del gran peix predador i la introducció de musclo zebra, les àrees esmentades esdevindrien les properes zones vulnerables a la invasió del perjudicial bivalve.
En la recerca, dirigida pel professor Joan Martínez Alier, de l'Institut de Ciència i Tecnologia ambientals, hi col·laboren el integrants del projecte ALARM a la UAB, Beatriz Rodríguez Labajos, Rosa Binimelis i Iliana Monterroso. El consorci de recerca ALARM aplega més de cinquanta centres arreu d'Europa interessats en l'avaluació d'amenaces a la biodiversitat. El cas de les invasions a l'Ebre serà comparat amb d'altres de l'àmbit europeu per recolzar les polítiques europees de conservació de la biodiversitat.
Font: UAB.
